Càritas Espanyola se suma a la petició d'una operació eficaç i ràpida de protecció contra el fred a nivell europeu

430 entitats denuncien la passivitat de la U.E. davant l'onada de fred polar que està afectant els refugiats a Grècia i els Balcans.



Càritas Espanyola se suma a la petició que en les últimes 48 hores han subscrit 430 organitzacions de tot el país que treballen en defensa de drets humans, migracions i refugi, i de la societat civil, en suport de la crida "Per a que no es morin de fred ", en el qual sol·liciten una operació a nivell europeu de protecció contra el fred de manera eficaç i ràpida.

Les imatges dels últims dies en què desenes de milers de persones refugiades estan suportant l'actual onada de fred polar sense un sostre sobre el cap, així com la congelació de membres i mort de diverses d'elles, han impulsat a aquestes organitzacions (així com centenars de particulars que s'han sumat de forma espontània al document) a sol·licitar a la Comissió Europea i al Govern espanyol una operació eficaç i immediata que disposi les mesures d'emergència necessàries de cara a garantir les condicions mínimes d'habitabilitat d'aquestes persones.

Les organitzacions signants manifesten la seva profunda preocupació pel fet que la situació actual de milers de refugiats a Grècia i els Balcans posa en risc la vida de molts d'ells i suposa, en la pràctica, un incompliment de les garanties mínimes que ha d'oferir la Unió Europea . La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, en els seus dos primers articles, es compromet a preservar, protegir i respectar la dignitat humana, així com el Dret a la vida; dos elements, que segons el parer dels signants, s'estan posant en dubte.

Per això, les organitzacions signants sol·liciten al Govern d'Espanya i a la Comissió Europea un paper molt més actiu per posar en marxa urgentment una operació europea contra el fred en coordinació amb els governs de Grècia i els països dels Balcans, a través del Mecanisme europeu de Protecció Civil o altres accions d'emergència que puguin posar en marxa els propis governs de la Unió, que doni una solució urgent i immediata a aquestes persones, de forma independent als seus processos de documentació i / o reconeixement de la seva condició de persona refugiada.

Aquest és el text de la crida:

Sol·licitud al Govern d'Espanya ia la Comissió Europea

PER A QUE NO ES MORIN DE FRED:
LA UNIÓ EUROPEA HA DE COMPLIR EL DEURE d'AUXILI
430 entitats denuncien la passivitat de la Unió Europea
davant l'emergència humanitària a Grècia i els Balcans

Més de 75.000 migrants i refugiats porten mesos encallats a Grècia, l'antiga República iugoslava de Macedònia, Sèrbia, Eslovènia, Croàcia, Hongria i Bulgària, molts d'ells a l'espera de la seva reubicació a altres països d'Europa. El patiment d'aquestes persones s'ha agreujat amb l'arribada de l'hivern, un dels més freds en els últims anys. Les temperatures sota zero per l'onada de fred polar que castiga Europa aquestes setmanes, unit a les pèssimes condicions en què viuen moltes d'aquestes persones ha provocat nombrosos problemes de salut, congelació de membres o fins i tot, risc de mort.

Malgrat els esforços duts a terme, el fet és que la preparació de tots els campaments per a l'hivern no s'ha completat i molts refugiats continuen vivint en tendes.

"Es tracta de salvar vides, no de paperassa i de complir les disposicions burocràtiques", ha advertit l'Alt Comissionat per als Refugiats (ACNUR). Metges Sense Fronteres ha denunciat dijous passat que s'han registrat ja casos de congelació de membres entre els al voltant de 2.000 migrants i refugiats que es troben atrapats a Belgrad, on en els últims dies s'han registrat temperatures sota zero. "Estic segur que el nombre de casos de congelació serà molt més gran al final de la setmana", ha afegit Andrea Contenta, subratllant que el cap de setmana a la capital sèrbia es va arribar als 16 graus sota zero i que la ciutat està coberta per 30 centímetres de neu.

La setmana passada, refugiats i associacions treballant en els camps de Grècia explicaven en el manifest WAKE UP EUROPE les terribles condicions de vida amb l'arribada del fred. També des de Grècia, el Servei Jesuïta a Refugiats denunciava el sofriment de milers de persones: "Al Nord de Grècia, un refugiat afganès ha mort per congelació a causa de les temperatures de 14 graus sota zero" assenyalava Cécile Deleplanque. "Els campaments de les illes estan abarrotats i moltes persones continuen vivint en tendes".

Les ajudes econòmiques destinades a protegir les persones refugiades de l'hivern no semblen haver resultat del tot eficaços. L'ACNUR alerta de la situació a l'illa de Samos on unes 1.000 persones, incloses famílies amb nens, es troben vivint en tendes de campanya sense calefacció. La situació a la ruta dels Balcans és encara més greu, especialment a la frontera entre Croàcia i Hongria i Sèrbia, on moltes persones refugiades estan afrontant les baixes temperatures a la intempèrie, davant l'abandó i fins i tot fustigació de les autoritats.

L'hivern és un fenomen natural que no podem controlar, però sí que podem i hem d'atendre les necessitats immediates d'aquestes persones vulnerables. Europa no pot deixar morir de fred a les persones refugiades i és responsable de donar-los un tracte digne.

Sempre que la magnitud d'una emergència sobrepassa les capacitats de resposta d'un país, el Mecanisme de Protecció Civil de la Unió Europea permet una assistència coordinada dels Estats participants. Aquest Mecanisme dóna suport i facilita la mobilització dels serveis de protecció civil dels Estats Membres per respondre a les necessitats immediates dels països afectats per una catàstrofe o en risc de patir-la.

El Centre Europeu de Coordinació de la Resposta a Emergències (CECRE) és el nucli operatiu del Mecanisme europeu de Protecció Civil. El CECRE treballa en estreta col·laboració amb les autoritats de protecció civil dels Estats participants en el Mecanisme, per coordinar una resposta ràpida a nivell europeu. El CECRE proporciona capacitat logística les 24 hores del dia per supervisar i coordinar la resposta. A més dels estats membres de la UE, en el Mecanisme de Protecció Civil de la Unió, participen Islàndia, Noruega, Sèrbia, Turquia i l'Antiga República Iugoslava de Macedònia i Montenegro.

El Mecanisme europeu de Protecció Civil s'ha activat en alguns moments de 2015 i 2016 per suport als refugiats però actualment, només roman obert per a Grècia -a baix figura l'enllaç a dia 6 de gener- sense que s'hagi muntat una operativa d'emergència específica amb majors mitjans per abordar l'onada de fred actual.

Davant l'emergència humanitària provocada per l'arribada de l'hivern i l'onada de fred polar a Europa, demanem amb caràcter urgent:

  1. Al Ministeri d'Interior i el Govern d'Espanya, que sol·liciti l'activació del Mecanisme Europeu de Protecció Civil per organitzar una resposta coordinada europea que de forma urgent, assisteixi als refugiats afectats per l'onada de fred a Grècia i els Balcans.
  2. A la Comissió Europea, que ofereixi a Grècia i els països dels Balcans l'assistència immediata de l'esmentat Mecanisme de Protecció Civil per protegir els refugiats de les baixes temperatures que es donen aquestes setmanes a Europa.
    Mecanisme Europeu de Protecció Civil a 6 gener 2017:
https://drive.google.com/file/d/0B8Ebhp0CxldjM1Qxem0zSWZZTS13bFZxUUZBX1JCRnVKeXVn/view?usp=sharing

Acció de la xarxa Càritas a la Frontera Est

La xarxa Càritas està redoblant els seus esforços d'acollida i protecció als migrants i refugiats que s'enfronten a condicions de màxima precarietat davant l'impacte de l'onada de fred àrtic que afecta Grècia, Sèrbia i Europa sud-oriental.

Amb temperatures nocturnes inferiors a 20 graus centígrads sota zero en algunes àrees, milers de migrants estan dormint pràcticament a la intempèrie, en camps d'acollida o edificis abandonats. Aquestes persones -afganeses, pakistaneses, sirians i iraquians en la seva majoria- han fugit de situacions de conflicte i, fins i tot després que les rutes de migració des de Turquia a Grècia fossin tancades el passat mes de març, les persones segueixen intentat entrar a Europa per vies alternatives.

A Grècia, Càritas està proporcionant ajuda de primera necessitat als refugiats que estan en pitjors condicions, al nord del país. Com assenyala Maristella Tsamatropoulou, portaveu de Càritas Hellas, "no hi ha calefacció alguna. La població local els està donant fusta per fer petites fogueres o alimentar estufes. Cremen tot el que pugui cremar per mantenir la calor".

A Sèrbia, més de 7.500 persones també estan atrapades en condicions molt precàries, prop de la frontera hongaresa, gairebé en estat de congelació. Segons alerten responsables de la xarxa Càritas a la zona, "els campaments a Sèrbia i Belgrad estan superpoblats i milers de persones dormen a la intempèrie".

"Càritas està en primera línia de l'emergència -afegeixen-, oferint roba, aliments i ajuda mèdica als migrants i refugiats." Fem tot el que el Govern ens permet fer, ja que l'acollida als immigrants al país estan sota el control estricte del Govern i aquest no vol que les organitzacions de la societat civil operin de forma autònoma. Encara que tindríem els mitjans per respondre, no se'ns permet fer-ho de forma adequada ".

No s'accepten més comentaris
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | + INFO
Càritas - San Feliu de Llobregat | Cáritas destina 1,3 millones de euros a financiar un plan de acción con migrantes y refugiados en España

Cáritas destina 1,3 millones de euros a financiar un plan de acción con migrantes y refugiados en España

Durante 2018 se apoyarán con fondos propios 35 proyectos en todo el país


La respuesta a los retos de acogida e integración de las personas migrantes y refugiadas en situación más vulnerable, tanto en España como en terceros países, es uno de los ejes prioritarios de la acción social de Cáritas.

Así lo ponen de manifiesto los 35 proyectos que, por un importe total de 1.339.681 euros procedentes de fondos propios, van a ponerse en marcha en un número similar de Cáritas Diocesanas de todo el país a lo largo de 2018, dentro de un Plan de Acción específico en este ámbito de la exclusión.

La respuesta de Cáritas Española a los problemas de integración que plantea la movilidad humana se lleva a cabo también más allá de nuestras fronteras: en 2017, se destinaron 1,5 millones de euros a 18 proyectos para refugiados y migrantes en otros países.

Plan de Acción aprobado por la Asamblea General

Los 35 proyectos que se van desarrollar este año en nuestro país han sido aprobados, a propuesta del Consejo General de Cáritas, por la Asamblea General, que dio el visto bueno a la liberación de 1,5 millones de euros procedentes de fondos propios de la institución para financiar el Plan de Acción con personas migrantes y refugiadas propuesto en las Jornadas Confederales celebradas en abril de 2017.

En dicho Plan, se recogen, como líneas de acción prioritarias del trabajo con inmigrantes, el incremento de plazas de acogida para estas personas en las Cáritas Diocesanas; el fortalecimiento de recursos y servicios destinados a la acogida e integración (como acompañamiento individual y familiar, apoyo jurídico y psicológico, mediación intercultural, formación en idioma, formación laboral y pre-laboral, etc.); el apoyo a actividades de convivencia intercultural (con proyectos en los barrios y lugares de mayor concentración de población inmigrante); y la mejora de las capacidades de los agentes de Cáritas (a través de acciones formación y sensibilización). 

Cáritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, es una de las diocesanas que participará en este plan de acción con proyectos residenciales trabajada la acogida de las personas migrantes y refugiadas.

Esta acción estratégica de Cáritas supone una apuesta firme de toda la Confederación por reafirmar el compromiso de la Iglesia con las situaciones de vulneración de derechos que viven las personas que se han visto forzadas a abandonar sus lugares de origen.

Como señala Francesca Petriliggieri, coordinadora del Equipo de Inclusión de Cáritas, “al observar en su conjunto la riqueza y diversidad que plantean los proyectos financiados, se pone de relieve el compromiso y la coherencia de la organización con la respuesta al drama de las migraciones”. 

Apoyo a proyectos de movilidad humana en terceros países
La respuesta de Cáritas Española al reto de la movilidad humana trasciende las fronteras de nuestro país y se hace presente, también en aquellas regiones del mundo que son origen y zonas de tránsito de las personas obligadas a abandonar sus hogares.

Es el caso, por ejemplo, de los proyectos financiados en 2017 en Mauritania y Marruecos con inmigrantes subsaharianos; los programas de acogida temporal de emergencia a refugiados en Turquía, Grecia, Serbia o Colombia; o las acciones de protección humanitaria que las Cáritas locales llevan a cabo con los refugiados rohingya en Myanmar, Bangladesh y Tailandia (en este último país con el apoyo de Europe-Aid).

No se aceptan más comentarios
Utilizamos cookies própias y de terceros para mejorar nuestros servicios. Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. OK | + INFO