Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat

ca| es

27 de novembre, Dia de les Persones Sense Llar


"Fes-me visible", Clam de les persones sense llar



Sota el lema "Fes-me visible. Per dignitat, ningú sense llar ", els carrers i places de nombroses ciutats de tot Espanya han acollit aquests dies diferents accions per reclamar un model de societat diferent que faci realitat el que avui sembla impossible: que tota persona visqui amb dignitat en una llar pròpia i digne.

En un gran nombre de ciutats s'ha organitzat un "flashmob" simultani protagonitzat per les persones que viuen al carrer. Aquests actes de carrer se celebren en el marc del Dia de les Persona sense Llar, que enguany es commemora el 27 de novembre i que es convoca a Espanya des de fa 24 anys impulsada per Càritas, FACIAM, fePsh (Federació d'Entitats de suport a les persones sense llar), XAPSLL (Xarxa d'atenció a persones sense llar) i BesteBi (Plataforma per la inclusió social ia favor de les persones sense llar de Bizkaia).

El proper dia 26 de novembre Vilafranca del Penedès acollirà un dinar compartit, amb voluntaris i persones sense Llar dels diferents projectes del programa sense Llar de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat. Amb la intenció de reclamar els drets d'aquestes persones, participants dels projectes L'Olivera de Gelida, la Llar d'Acollida Magdalena Bonamich, el C.A. Abraham de Vilafranca i els diferents pisos compartits de Vilanova i la Geltrú, el Prat de Llobregat, Vilafranca del Penedès i Sant Climent de Llobregat compartiran un dinar amb voluntaris dels mateixos projectes.

En les diferents ciutats en què s'han celebrat aquestes accions s'ha llegit un manifest reivindicant els drets de les persones sense llar.

FES-ME VISIBLE. PER DIGNITAT. NINGÚ SENSE LLAR

Avui 24 de novembre, tornem a transmetre un missatge de dignitat, de drets, de possibilitat, de rostres i persones concretes que posen nom i pell a les salvatges xifres del descart i l'exclusió. Un any més, tornem a alçar les nostres veus perquè NO HI HA DRET! perquè NINGÚ SENSE LLAR és imprescindible i possible, per dignitat i per dret. Perquè no volem una societat de persones sense drets, d'expulsions, de descarts, d'exclusió radical .... Davant l'individualisme creixent, a l'anonimat en què vivim, a la indiferència davant la realitat de l'altre, des de la Campanya "Ningú Sense llar" cridem a ser en comú: perquè els meus drets són els teus drets, perquè les situacions que atempten a la dignitat de qualsevol persona posen en qüestió la meva pròpia dignitat.

Això és el que pretén ser aquesta Campanya, un exercici de sensibilització i compromís comú amb la realitat de les persones en situació de sense llar. Aquesta responsabilitat ha de portar-nos a un horitzó de somiar possible el que avui sembla impossible: que tota persona viva amb dignitat en una llar pròpia, en pau i permanent.

Al llarg de línies precedents, hem fet al·lusió en diverses ocasions, al concepte-idea DIGNITAT. Però, alguna vegada t'has parat a pensar, a reflexionar sobre el mateix? Alimentar-se, tenir sostre i feina és tenir dignitat. Defensar els Drets Humans, conviure amb un respecte mutu, el "ningú és més que ningú", també entra dins del que és la dignitat. La dignitat humana, és el dret que té cada ésser humà, de ser respectat i valorat com a ésser individual i social, amb les seves característiques i condicions particulars, pel sol fet de ser persona.

Per això som mereixedors del dret a la vida, a la llibertat, a l'educació ia la cultura, a la sanitat, al treball, a posseir un habitatge, a constituir una família, a tenir relacions socials, a pertànyer i participar de la societat en la qual vivim.
No obstant això, les diferents realitats i situacions que vivim i patim cadascuna de les persones i famílies que ens trobem en situació de greu exclusió social, qüestionen tot el argumentat fins ara ja que:

  • hem viscut i sentit com la dignitat es perd gradualment,
  • quan un s'hi comença a perdre drets, comences a ser invisible als ulls dels altres i la teva dignitat es va perdent cada vegada més: com ningú et veu a tu, et dóna igual tot, deixes de dutxar-te, de menjar, de aportar-te un sostre, d'anar ben vestit, de comportar-te com sempre has fet ... no et fa res si es riuen de tu, si et compadeixen, si et miren ...
  • perds la dignitat quan ningú veu en tu (ni tu mateix) una persona amb somnis, amb possibilitats i sobretot amb un futur,
  • no hi ha dignitat quan estàs en un caixer, en un cartró, a la cua d'un menjador social,

  • són sagnants les situacions i vivències de desnonament. Quan a una persona se li treu el dret a gaudir d'un habitatge digne se li està privant d'un dret fonamental,
  • hem viscut situacions degradants, en què se'ns ha faltat el respecte i / o se'ns ha ignorat,
  • la nostra participació, lluny de ser una realitat, és una simple quimera,
  • sents el rebuig a la recerca d'un treball o habitatge quan intueixen que ets una persona sense llar,
  • la impotència de no tenir uns ingressos mínims que et permetin un lloguer, d'aquesta adequat a la teva situació personal.
A manera de propostes per a tota la societat, plantegem els següents gestos per a la dignitat:

  • És fonamental la visibilitat de les persones en situació de sense llar. El vincle i el canvi sorgeixen des de l'interès i l'acostament, i no poden existir sense la visibilitat i el reconeixement de la realitat de les persones sense llar. Un gest que ampliï la mirada quotidiana cap a les persones en situació de sense llar, que ens tregui de la còmoda miopia en què vivim, una mirada mobilitzadora de dignitat i drets.

  • Cal un compromís del conjunt de les administracions per desenvolupar polítiques públiques que posin a les persones en el centre (especialment a les persones sense llar) i que apostin per la protecció i garantia d'accés a drets bàsics. Una societat del bé comú a través de l'Estat de Benestar.

  •  La creació de missatges positius que lluitin contra la discriminació i estigma que pateixen les persones en situació de sense llar és una tasca essencial dels mitjans de comunicació. Es tracta de conèixer en profunditat la realitat del sensellarisme i les seves situacions complexes, com a gest i compromís amb la dignitat que tot ésser humà té pel simple fet de ser-ho.

No s'accepten més comentaris
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | + INFO