L’aposta pel model d’economia solidària ha estat el tema
central de reflexió de la LXXII Assemblea General de Càritas Espanyola, una
cita que ha reunit aquest cap de setmana a El Escorial a més de 150 directors i
delegats episcopals de les 70 Càritas Diocesanes de tot el país.
En la trobada, a més de les qüestions estatutàries habituals, es van analitzar
les claus del treball que Càritas ve desenvolupant en l’àmbit de l’economia
solidària. Es tracta d’un model alternatiu en les diferents fases de
l’activitat econòmica -producció, finançament, comercialització, consum i
estratègies comunitàries- que es fonamenti en “el principi de gratuïtat i
la lògica del do” assenyalat per Benet XVI a Caritas in veritate.
L’acció d’acompanyament, inserció i promoció a les persones més vulnerables a
través de propostes d’economia solidària és ja una realitat visible en
nombroses Càritas Diocesanes, algunes de les quals -com Girona, Bilbao, Menorca,
Albacete i Barbastre-Monzó– van presentar en la trobada les experiències que
s’estan desenvolupant en aquests moments.
L’Assemblea va ser inaugurada per monsenyor Atilano Rodríguez, bisbe de
Sigüenza-Guadalajara i responsable de Càritas en el si de la Comissió Episcopal
de Pastoral Social. Al costat d’ell, van dirigir sengles salutacions als
participants el president i el delegat episcopal de Càritas Espanyola, Rafael
del Rio i Vicente Altaba, respectivament. Per la seva banda, el secretari
general, Sebastián Mora, va presentar, el seu preceptiu informe anual
d’activitat.
Les jornades van concloure en el matí de diumenge amb l’aprovació d’una
Declaració final en la qual tots els assistents identifiquen vuit compromisos,
orientats, segons s’afirma en la mateixa, “davant d’una realitat dominada
per un model socioeconòmic injust i excloent responsable del sofriment de
milions de persones i famílies al nostre país “, a impulsar en els
diferents nivells territorials de la Confederació Càritas, les propostes
alternatives del model d’economia solidària.
LXXII ASSEMBLEA GENERAL 2015
Declaració Final
Impulsats per l’evolució d’una realitat social que, en cadascuna de les nostres
Càritas i comunitats, ens segueix abocant al repte de respondre a la
desigualtat i la injustícia, hem reflexionat en el marc de la nostra Assemblea
General, a la llum de l’Evangeli i de les nostres experiències quotidianes de
lluita contra la pobresa i de la Doctrina Social de l’Església, sobre les
estratègies més adequades per a protegir, en aquest moment de la història, la
dignitat i els drets de les persones més empobrides.
Escoltem l’oració del papa Francesc amb motiu de la recent convocatòria del
Jubileu per a la Misericòrdia, en la que invoca l’Esperit perquè el Jubileu
“sigui un any de gràcia del Senyor i la seva Església pugui, amb renovat
entusiasme, portar la Bona Nova als els pobres, proclamar la llibertat als
presoners i oprimits i restituir la vista als cecs “.
També han ressonat amb força en les nostres sessions de treball les seves
paraules als participants en la recent Assemblea General de Càritas
Internationalis, en què va expressar la seva preferència per “una Església
accidentada, ferida i tacada per sortir al carrer, abans que una Església
malalta pel tancament i la comoditat de aferrar-se a les pròpies seguretats
“.
Reafirmem en aquesta Assemblea la nostra determinació de continuar sent, com
ens defineix el Papa, “el motor de l’Església que organitza l’amor perquè
tots els fidels treballin junts”, de “ajudar els altres a canviar el
curs de la pròpia vida” i de ser “la sal, el llevat i la llum que
ofereix un far d’esperança als necessitats”.
En aquest camí, com a servei organitzat de la caritat, vam rebre amb alegria la
Instrucció Pastoral “Església, servidora dels pobres” aprovada pels nostres
bisbes en la darrera Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola
(CEE). És un estímul per a les nostres Càritas i tots els nostres agents la
mirada que des de les perifèries de la precarietat ens proposa aquest document,
així com la seva defensa de la dignitat dels més pobres, especialment els
immigrants. I rebem com una alenada d’autèntic alè evangèlic seva alerta sobre
el mal moral que suposa en la nostra societat la corrupció i la crida urgent a
“recuperar una economia basada en l’ètica i en el bé comú per sobre dels
interessos individuals i egoistes”.
Constatem que, com s’indica en la Instrucció pastoral, “la crisi no ha
estat igual per a tots” i que “per a alguns, tot just han canviat les
coses”. A Càritas som testimonis que, malgrat aquest canvi de cicle que
insinuen les dades macroeconòmiques, la precarietat segueix manifestant-se amb
gran intensitat en les persones i famílies més empobrides.
Per això, fem nostra la crida dels bisbes a “recuperar la dimensió ètica
de l’economia, i d’una ètica” amiga “de la persona”, el que
significa seguir posant a les persones al centre de qualsevol model de
desenvolupament. I apel·lem a “les Administracions Públiques, quant
garants dels drets, que assumeixin la seva responsabilitat de mantenir l’estat
social de benestar, dotant-lo de recursos suficients” (n. 49).
En aquesta Assemblea hem volgut avançar cap a aquest objectiu, centrant els
nostres anàlisi en les alternatives que –davant una realitat dominada per un
model socioeconòmic injust i excloent responsable del patiment de milions de
persones i famílies en el nostre país– ens ofereixen les propostes d’economia
solidària que permetin donar pas a “un model fonamentat en el principi de
gratuïtat i la lògica del do” (Caritas in veritate, n. 36).
Per a això, ens COMPROMETEM:
– A assumir nous estils de vida i optar -en línia amb l’aposta de Francisco en
Laudato si’– per actituds més austeres i models de consum sostenibles, per fer
realitat la destinació universal dels béns i el bé comú, i poder transformar
des de la quotidianitat i allò comunitari l’actual sistema de producció i
consum.
– A desenvolupar, en coherència amb la nostra identitat, iniciatives conjuntes
de treball en xarxa amb les empreses i altres institucions, donant suport,
també amb els recursos eclesials, les finances ètiques, els microcrèdits i les
empreses d’economia social.
– A incidir en la dimensió estructural del model actual, involucrant a les
empreses en la construcció d’un marc alternatiu de desenvolupament en el qual tant
la Responsabilitat Social Corporativa com la creació d’ocupació digna,
l’aportació a la riquesa local i la cura del medi ambient siguis enteses com a
dimensions essencials de l’activitat empresarial.
– A reclamar en el marc internacional un compromís real de l’agenda post 2015
amb la defensa i protecció dels drets humans i l’aposta pels Objectius de
Desenvolupament Social (ODS).
– A impulsar l’harmonia de la vida social, apel·lant, en l’etapa que emergeix
després de les eleccions municipals i autonòmiques, a la responsabilitat de
tota la comunitat política a l’hora de garantir i promoure les condicions
necessàries d’accés als drets economicosocials , com són l’ocupació digne, un
habitatge adequat, la cura de la salut i una educació en igualtat i llibertat.
– A seguir denunciant la permanència d’unes estructures econòmiques i socials
injustes, que són responsables del patiment de milions de persones i famílies
en el nostre país.
– A viure a fons l’espiritualitat que anima als que treballem en el camp caritatiu
i social, una espiritualitat encarnada, d’ulls i oïdes oberts als pobres, una
espiritualitat de la tendresa i de la gràcia, que inspiri aquesta sortida a les
perifèries i obri a l’escolta de l’altre que defineix la tasca d’acompanyament
de Càritas.
– A donar protagonisme a tots els processos i respostes de Càritas als
implicats en ells, ja que la dignitat i la recerca del veritable
desenvolupament implica escoltar i donar participació als pobres.
Tot i les dificultats que ens segueixen sortint a la trobada en el nostre
treball diari, vam acabar la nostra Assemblea amb una energia renovada davant
el temps nou que viu l’Església i l’alè de l’Esperit que il·lumina la nostra
acció en el si mateix de l’Església.
Volem respondre amb “una nova imaginació de la caritat”, com ens va
proposar el beat Joan Pau II en la seva Carta Apostòlica Novo Millennio
Ineunte, als reptes que ens llancen les noves pobreses. Per avançar en aquesta
direcció, al costat del compromís dels nostres voluntaris, col·laboradors i
contractats, ens acompanyen la proximitat dels nostres bisbes, la intrepidesa
pastoral del Papa Francesc i una xarxa global de Càritas que, amb l’elecció del
cardenal Luis Antonio Tagle com a nou president de Càritas Internationalis, es
mostra cada vegada més oberta a les perifèries i més testimoni d’una Església
pobra per als pobres.
Invoquem, per això, la mediació del Beat Oscar Romero, patró de Càritas
Internationalis i símbol de la defensa martirial dels drets humans i de l’opció
pels pobres.
L’Escorial, 28 juny 2015.
