Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat

ca| es

Càritas aposta per una economia solidària basada en " El Principi de gratuïtat i la lògica del Do"

L'aposta pel model d'economia solidària ha estat el tema central de reflexió de la LXXII Assemblea General de Càritas Espanyola, una cita que ha reunit aquest cap de setmana a El Escorial a més de 150 directors i delegats episcopals de les 70 Càritas Diocesanes de tot el país.


En la trobada, a més de les qüestions estatutàries habituals, es van analitzar les claus del treball que Càritas ve desenvolupant en l'àmbit de l'economia solidària. Es tracta d'un model alternatiu en les diferents fases de l'activitat econòmica -producció, finançament, comercialització, consum i estratègies comunitàries- que es fonamenti en "el principi de gratuïtat i la lògica del do" assenyalat per Benet XVI a Caritas in veritate.

L'acció d'acompanyament, inserció i promoció a les persones més vulnerables a través de propostes d'economia solidària és ja una realitat visible en nombroses Càritas Diocesanes, algunes de les quals -com Girona, Bilbao, Menorca, Albacete i Barbastre-Monzó-- van presentar en la trobada les experiències que s'estan desenvolupant en aquests moments.

L'Assemblea va ser inaugurada per monsenyor Atilano Rodríguez, bisbe de Sigüenza-Guadalajara i responsable de Càritas en el si de la Comissió Episcopal de Pastoral Social. Al costat d'ell, van dirigir sengles salutacions als participants el president i el delegat episcopal de Càritas Espanyola, Rafael del Rio i Vicente Altaba, respectivament. Per la seva banda, el secretari general, Sebastián Mora, va presentar, el seu preceptiu informe anual d'activitat.

Les jornades van concloure en el matí de diumenge amb l'aprovació d'una Declaració final en la qual tots els assistents identifiquen vuit compromisos, orientats, segons s'afirma en la mateixa, "davant d'una realitat dominada per un model socioeconòmic injust i excloent responsable del sofriment de milions de persones i famílies al nostre país ", a impulsar en els diferents nivells territorials de la Confederació Càritas, les propostes alternatives del model d'economia solidària.


                                                                     LXXII ASSEMBLEA GENERAL 2015

Declaració Final


Impulsats per l'evolució d'una realitat social que, en cadascuna de les nostres Càritas i comunitats, ens segueix abocant al repte de respondre a la desigualtat i la injustícia, hem reflexionat en el marc de la nostra Assemblea General, a la llum de l'Evangeli i de les nostres experiències quotidianes de lluita contra la pobresa i de la Doctrina Social de l'Església, sobre les estratègies més adequades per a protegir, en aquest moment de la història, la dignitat i els drets de les persones més empobrides.

Escoltem l'oració del papa Francesc amb motiu de la recent convocatòria del Jubileu per a la Misericòrdia, en la que invoca l'Esperit perquè el Jubileu "sigui un any de gràcia del Senyor i la seva Església pugui, amb renovat entusiasme, portar la Bona Nova als els pobres, proclamar la llibertat als presoners i oprimits i restituir la vista als cecs ".

També han ressonat amb força en les nostres sessions de treball les seves paraules als participants en la recent Assemblea General de Càritas Internationalis, en què va expressar la seva preferència per "una Església accidentada, ferida i tacada per sortir al carrer, abans que una Església malalta pel tancament i la comoditat de aferrar-se a les pròpies seguretats ".

Reafirmem en aquesta Assemblea la nostra determinació de continuar sent, com ens defineix el Papa, "el motor de l'Església que organitza l'amor perquè tots els fidels treballin junts", de "ajudar els altres a canviar el curs de la pròpia vida" i de ser "la sal, el llevat i la llum que ofereix un far d'esperança als necessitats".

En aquest camí, com a servei organitzat de la caritat, vam rebre amb alegria la Instrucció Pastoral "Església, servidora dels pobres" aprovada pels nostres bisbes en la darrera Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). És un estímul per a les nostres Càritas i tots els nostres agents la mirada que des de les perifèries de la precarietat ens proposa aquest document, així com la seva defensa de la dignitat dels més pobres, especialment els immigrants. I rebem com una alenada d'autèntic alè evangèlic seva alerta sobre el mal moral que suposa en la nostra societat la corrupció i la crida urgent a "recuperar una economia basada en l'ètica i en el bé comú per sobre dels interessos individuals i egoistes".

Constatem que, com s'indica en la Instrucció pastoral, "la crisi no ha estat igual per a tots" i que "per a alguns, tot just han canviat les coses". A Càritas som testimonis que, malgrat aquest canvi de cicle que insinuen les dades macroeconòmiques, la precarietat segueix manifestant-se amb gran intensitat en les persones i famílies més empobrides.

Per això, fem nostra la crida dels bisbes a "recuperar la dimensió ètica de l'economia, i d'una ètica" amiga "de la persona", el que significa seguir posant a les persones al centre de qualsevol model de desenvolupament. I apel·lem a "les Administracions Públiques, quant garants dels drets, que assumeixin la seva responsabilitat de mantenir l'estat social de benestar, dotant-lo de recursos suficients" (n. 49).

En aquesta Assemblea hem volgut avançar cap a aquest objectiu, centrant els nostres anàlisi en les alternatives que --davant una realitat dominada per un model socioeconòmic injust i excloent responsable del patiment de milions de persones i famílies en el nostre país-- ens ofereixen les propostes d'economia solidària que permetin donar pas a "un model fonamentat en el principi de gratuïtat i la lògica del do" (Caritas in veritate, n. 36).

Per a això, ens COMPROMETEM:

- A assumir nous estils de vida i optar -en línia amb l'aposta de Francisco en Laudato si'-- per actituds més austeres i models de consum sostenibles, per fer realitat la destinació universal dels béns i el bé comú, i poder transformar des de la quotidianitat i allò comunitari l'actual sistema de producció i consum.

- A desenvolupar, en coherència amb la nostra identitat, iniciatives conjuntes de treball en xarxa amb les empreses i altres institucions, donant suport, també amb els recursos eclesials, les finances ètiques, els microcrèdits i les empreses d'economia social.

- A incidir en la dimensió estructural del model actual, involucrant a les empreses en la construcció d'un marc alternatiu de desenvolupament en el qual tant la Responsabilitat Social Corporativa com la creació d'ocupació digna, l'aportació a la riquesa local i la cura del medi ambient siguis enteses com a dimensions essencials de l'activitat empresarial.

- A reclamar en el marc internacional un compromís real de l'agenda post 2015 amb la defensa i protecció dels drets humans i l'aposta pels Objectius de Desenvolupament Social (ODS).

- A impulsar l'harmonia de la vida social, apel·lant, en l'etapa que emergeix després de les eleccions municipals i autonòmiques, a la responsabilitat de tota la comunitat política a l'hora de garantir i promoure les condicions necessàries d'accés als drets economicosocials , com són l'ocupació digne, un habitatge adequat, la cura de la salut i una educació en igualtat i llibertat.

- A seguir denunciant la permanència d'unes estructures econòmiques i socials injustes, que són responsables del patiment de milions de persones i famílies en el nostre país.

- A viure a fons l'espiritualitat que anima als que treballem en el camp caritatiu i social, una espiritualitat encarnada, d'ulls i oïdes oberts als pobres, una espiritualitat de la tendresa i de la gràcia, que inspiri aquesta sortida a les perifèries i obri a l'escolta de l'altre que defineix la tasca d'acompanyament de Càritas.

- A donar protagonisme a tots els processos i respostes de Càritas als implicats en ells, ja que la dignitat i la recerca del veritable desenvolupament implica escoltar i donar participació als pobres.

Tot i les dificultats que ens segueixen sortint a la trobada en el nostre treball diari, vam acabar la nostra Assemblea amb una energia renovada davant el temps nou que viu l'Església i l'alè de l'Esperit que il·lumina la nostra acció en el si mateix de l'Església.

Volem respondre amb "una nova imaginació de la caritat", com ens va proposar el beat Joan Pau II en la seva Carta Apostòlica Novo Millennio Ineunte, als reptes que ens llancen les noves pobreses. Per avançar en aquesta direcció, al costat del compromís dels nostres voluntaris, col·laboradors i contractats, ens acompanyen la proximitat dels nostres bisbes, la intrepidesa pastoral del Papa Francesc i una xarxa global de Càritas que, amb l'elecció del cardenal Luis Antonio Tagle com a nou president de Càritas Internationalis, es mostra cada vegada més oberta a les perifèries i més testimoni d'una Església pobra per als pobres.

Invoquem, per això, la mediació del Beat Oscar Romero, patró de Càritas Internationalis i símbol de la defensa martirial dels drets humans i de l'opció pels pobres.

                                                                                                                                                          L'Escorial, 28 juny 2015.



No s'accepten més comentaris
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | + INFO