Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat

ca| es

Memòria anual de Càritas Española: Retrat d'una societat que "pren part" per les persones més vulnerables

Càritas va destinar 358 milions d'euros a crear oportunitats de vida digna per a més de 3,5 milions de persones dins i fora d'Espanya


«Nosaltres prenem part». Amb aquest lema s'ha presentat aquest matí a Madrid la Memòria anual de Càritas Espanyola, unes pàgines en què s'ofereix un retrat real de com una bona part de la societat està "prenent partit per les persones i les seves vides" , i per combatre les realitats d'injustícia que afecten a milions de famílies excloses al nostre país i en moltes regions de tot el món.

358 milions d'euros invertits el 2016
Durant una roda de premsa celebrada a la seu de Càritas Espanyola, s'han rendit comptes de la destinació dels més de 358 milions d'euros invertits el 2016 per les 70 Càritas Diocesanes de l'estat español i que suposa un augment del 9% respecte a l'any anterior.

Aquests fons han sostingut un dens repertori d'accions d'acollida i acompanyament en què han participat 1.786.071 persones a Espanya i unes altres 1.722.248 a projectes de cooperació internacional. En total, 3.508.319 persones han pogut recuperar l'esperança amb el suport de gairebé 85.000 voluntaris i 4.800 treballadors contractats, repartits en una xarxa estatal integrada per gairebé 6.000 Càritas Parroquials.

Aquestes dades han estat presentades per monsenyor Jesús Fernández, bisbe auxiliar de Santiago de Compostel·la i responsable de Càritas en el si de la CEPS (Comissió Episcopal de Pastoral Social); Manuel Bretón, president de Càritas Espanyola; i Sebastián Mora, secretari general.

Solidesa de les aportacions privades
Una de les dades més destacades d'aquesta Memòria anual és la solidesa que mostra la base social de Càritas, si es té en compte que, per primera vegada en els últims deu anys, el volum de recursos procedents d'aportacions privades supera el 75% del total. Els fons d'origen privat gestionats per Càritas el 2016 van ascendir a 269.732.066 euros, mentre que els fons públics van sumar 88.422.760 euros.

Un altre tret destacat de la Memòria, que un any més confirma l'aposta de la Confederació per l'austeritat, és el percentatge destinat a gestió i administració, que va suposar tan sols 5,9 cèntims de cada euro invertit en programes socials.

Una cinquena part dedicada a l'Acollida i l'Assistència
En el conjunt de les accions de lluita contra la pobresa desenvolupades en 2016, sobresurten els esforços realitzats en els capítols d'Acollida i Assistència, i Ocupació i Economia social. De cada 100 euros invertits el 2016, Càritas va destinar 22,4 euros -més d'una cinquena part- a programes d'Acollida i d'Assistència. A aquest apartat es van dedicar 80,3 milions d'euros.

Això evidencia la importància que tenen en el conjunt de l'acció de les Càritas Diocesanes i Parroquials els esforços destinats a garantir l'accés de les persones més vulnerables a drets bàsics com alimentació, habitatge, sanitat o educació.

Es tracta de situacions de precarietat que s'allarguen en el temps i que arriben a famílies que, tot i que tinguin a algun dels seus membres en actiu, no aconsegueixen cobrir les seves necessitats diàries bàsiques. De fet, el 40% de les persones recolzades per Càritas han estat acompanyades durant almenys 3 anys i un 15% durant 6 anys o més.

Ocupació i Economia social
L'Ocupació i l'Economia social és un altre dels grans capítols als quals Càritas dedica més esforços, al que de cada 100 euros invertits el 2016 es van destinar 20,4 euros. En total, es van invertir més de 73 milions d'euros.

L'opció per la inserció social a través de l'ocupació i un model d'economia solidària ja és la gran aposta de Càritas en l'última dècada. És una acció caracteritzada per l'èxit, si es té en compte que de les més de 72.000 persones que en l'últim any van participar en els nostres Programes d'Ocupació, el 23% (16.597 persones) van aconseguir accedir a un lloc de treball.

A més, dintre de l'opció per l'Economia Social, Càritas compta amb una xarxa de 49 entitats d'economia social que durant 2016 van oferir un total de 1.445 llocs de treball, dels quals 615 són llocs d'inserció. Aquestes entitats van facturar en l'últim exercici més de 36 milions d'euros, que, per primera vegada, s'han incorporat com a recursos invertits en aquesta Memòria confederal d'activitats.

Això demostra, com va assenyalar Sebastián Mora, que "les persones acompanyades són receptores de recursos destinats a crear oportunitats per a la seva inserció social i, al mateix temps, convertir-se en agents socials generadors al seu torn de nous recursos que Càritas reinverteix en els seus propis Programes d'ocupació ".

Altres àrees d'activitat rellevants en el conjunt de recursos invertits són els programes de gent gran, als quals es van destinar el 2016 més de 39 milions d'euros; de Família, Infància i Joventut, amb 26 milions; i de Cooperació Internacional, en les seves activitats d'ajuda d'emergència i projectes de desenvolupament en més de 40 països es van invertir gairebé 30 milions d'euros.

Compromís amb la transparència
En la seva primera intervenció davant dels mitjans de comunicació des del seu nomenament com a president de Càritas, al mes de febrer passat, Manuel Bretón va subratllar el compromís de la Confederació amb "la societat espanyola per retre comptes, per a seguir treballant i augmentant aquesta transparència que ens agradaria que ens caracteritzés en cada acte que fem". "Especialment en aquesta ocasió -va afirmar-volem donar-vos 'la bona noticia' de les persones que ens han confiat la vida, de les persones que han confiat en nosaltres i ens han donat suport, dels molt voluntaris que en tot el nostre territori segueixen confiant en nosaltres i ens dediquen el seu temps en la construcció d'un món millor ".

El president de Càritas va convidar a "seguir apostant per denunciar les causes d'un món injust, a seguir estant al costat dels que més pateixen, a seguir treballant en el si de l'Església lluitant per la injustícia i a seguir la inspiració del Papa Francesc ".

Descubrir la dimensió comunitaria
Por la seva banda, monsenyor Jesús Fernández va apel·lar a "l'urgència de redescobrir aquesta dimensió comunitària com a punt de partida per a superar els nostres interessos individuals, els comportaments autoreferencials i col·laborar amb el Senyor en la construcció d'un món on l'experiència de l'amor de Déu ens permeti, com a societat, viure la comunió i construir un model de convivència més just i fratern".

Per al bisbe responsable de Càritas, en la vida comunitària "és on podem respondre al mandat de Jesús de donar de menjar al famolenc i implicar-nos en el desenvolupament integral dels pobres " .

No s'accepten més comentaris
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | + INFO