S’alerta de l’augment de la irregularitat sobrevinguda i dels que estan en situació irregular al no haver accedit a una primera autorització.
@faaphoto via Twenty20
Des de la declaració de l’estat d’alarma davant l’emergència sociosanitària causada pel coronavirus, Càritas ve alertant dels perills reals que aquesta crisi està suposant per a la situació de les persones més vulnerables a les que està acompanyant i dels riscos possibles, en el seu futur més immediat. Aquest és el cas de les persones migrants i refugiades.
Aquesta preocupació pels drets d’aquestes persones quan comenci a remetre l’impacte de l’coronavirus es concreta en dues situacions:
- L’increment dels casos d’irregularitat sobrevinguda com a conseqüència de la impossibilitat de renovar autoritzacions de residència i / o treball.
- L’augment de el nombre de persones en situació irregular que no han tingut accés a una primera autorització.
“Pla de xoc”
En el document que acaba de ser remès al Govern. Càritas proposa la posada en marxa d’un “pla de xoc” que resolgui o pal·liï en la mesura possible les conseqüències d’aquesta crisi en les persones refugiades i migrants.
Les solucions que es proposin hauran d’incidir en les dues situacions assenyalades amb l’objectiu, en el primer supòsit, de mantenir a les persones migrants i refugiades en situació de regularitat administrativa i, en el segon, de buscar una solució jurídica estable per als que no han accedit en aquests anys a una autorització. És a dir, evitar la irregularitat sobrevinguda i procedir a una regularització extraordinària.
Com s’assenyala en el document, la realitat posterior al Covid-19 en l’àmbit de l’estrangeria pot situar al país en un escenari de col·lapse administratiu, molt semblant al què s’està forjant ja en l’àmbit judicial. Per això, Càritas defensa el terme de “pla de xoc” per permetre que les propostes plantejades tinguin un efecte immediat.
6 mesures concretes
El document presentat per Càritas conté aquestes 6 mesures concretes:
- Permetre l’empadronament de persones estrangeres amb document d’identitat del país d’origen i/o passaport vençut, així com la renovació bianual de qui els venci en els pròxims sis mesos.
L’empadronament, que constitueix una obligació i un dret, és una eina bàsica per al disseny de les polítiques públiques i l’assignació de recursos humans i econòmics. Serà molt difícil poder fer-ho si augmenta el nombre de persones “invisibles”.
- Pròrroga automàtica per un any de les autoritzacions de residència temporal per circumstàncies excepcionals recollides en el títol V de l’Reglament d’estrangeria.
Al costat del fet que mantenir aquestes persones en una situació de regularitat hauria de ser una prioritat per al Govern, amb aquesta mesura s’alleugeriria de manera senzilla i operativa un nombre important d’expedients fins que l’Administració pugui reorganitzar-se.
- Renovació d’autoritzacions de residència, o de residència i treball a menors tutelats (article 35 LOEX, i articles 197 i 198 de l’Reloex).
La situació dels menors estrangers tutelats és especialment sensible, perquè mantenir per a ells l’autorització de residència i/o treball serà extremadament difícil en un context d’alt atur com el que s’acosta. Aquest fet suposaria que itineraris d’acompanyament que estan donant bons resultats s’aturin. Per això, promoure la renovació de les seves autoritzacions, al costat de la possibilitat que puguin obtenir una ocupació entre 16 i 18 anys permetrà recolzar els seus processos d’integració.
- Facilitar la renovació d’autoritzacions de residència i treball per evitar la massiva irregularitat sobrevinguda per pèrdua d’ocupació o cotització insuficient.
La previsible frenada econòmica i la conseqüent caiguda de l’ocupació suposarà a mig termini la impossibilitat de renovació de moltes autoritzacions lligades a requisits de contractació: jornada, alta en seguretat social, etc. Això implicaria el retorn a la situació administrativa irregular d’un gruix molt important de persones migrants. Si es facilita la renovació, tindrem persones aptes i disponibles per al mercat de treball. No caurien famílies senceres en la irregularitat i no es generaria una sobrecàrrega més sobre l’Administració d’Estrangeria. De no prendre aquesta mesura, veurà com augmenten de manera exponencial els expedients de sol·licitud per arrelament, per exemple.
- Suspendre la gestió col·lectiva de contractació a l’exterior en el cas dels temporers agrícoles i que es promogui la contractació interior.
El RDL 13/2020 de 8 d’abril és una oportunitat per regularitzar persones migrants que treballen en el sector agrícola de manera informal. Per això, entenent que la necessitat empresarial de mà d’obra està justificada. S’hauria de promoure la contractació en aquest sector de persones en situació irregular. De manera excepcional, habilitar el procediment recollit en l’article 127 del Reglament d’Estrangeria per a les persones en situació irregular.
- Concessió de residència temporal per circumstàncies excepcionals per al sector de les cures i la dependència (article 127 de l’Reglament d’Estrangeria).
Molts migrants estan cobrint de manera professional aquestes necessitats, però dins d’un mercat informal. Càritas entén que és una qüestió d’oportunitat, però també de reconeixement social a un sector que s’ha revelat com a clau en aquesta emergència. A més, es disposaria de més personal per a les residències de persones grans o dependents. En línia amb el que ja s’està fent per incorporar persones estrangeres o sol·licitants de protecció internacional a el sistema sanitari.
