Relat del viatge compartit de 84.000 voluntaris amb 3 milions de persones vulnerables
La Memòria 2017 de Càritas Espanyola, presentada aquest matí a Madrid sota el lema “Compartint compromís”, és el relat detallat del viatge compartit en les 70 Càritas Diocesana de tot el país per 84.000 voluntaris i més de 5.000 treballadors remunerats amb els més de 3 milions de persones vulnerables i en situació d’exclusió social a les quals s’ha acompanyat.
Memòria d’activitats i enquesta FOESSA
Les pàgines de la Memòria anual mostren la destinació dels 353 milions d’euros invertits en nombrosos programes de lluita contra la pobresa i la desigualtat tant a Espanya com en diverses regions del món on Càritas Espanyola dóna suport a projectes de cooperació fraterna amb les Càritas locals.
Les pàgines de la Memòria anual mostren la destinació dels 353 milions d’euros invertits en nombrosos programes de lluita contra la pobresa i la desigualtat tant a Espanya com en diverses regions del món on Càritas Espanyola dóna suport a projectes de cooperació fraterna amb les Càritas locals.
En la roda de premsa celebrada a la seu de la institució, al costat de la Memòria anual s’ha presentat també un avanç de dades de l’enquesta que la Fundació FOESSA (Foment d’Estudis Socials i de Sociologia Aplicada), vinculada a Càritas, acaba de dur a terme a 11.500 llars de les 17 comunitats autònomes per elaborar el seu VIII Informe general, que veurà la llum l’any que ve.
El que revelen aquestes dades és que un total de 8.6 milions de persones pateixen exclusió social a Espanya, el que suposen 1,2 milions més que el 2007.
A més, després de 6 anys de crisi econòmica i altres 4 de recuperació, l’exclusió social severa al nostre país ha augmentat un 40% i afecta més de 4 milions de persones.
Exemple de compromís comunitari
Monsenyor Jesús Fernández, bisbe auxiliar de Santiago de Compostel·la i responsable de Càritas a la Comissió Episcopal de Pastoral Social; Manuel Bretón, president de Càritas Espanyola; Natalia Peiro, secretària general; i Raúl Flores, coordinador d’Estudis, han comparegut davant els mitjans de comunicació per explicar els aspectes més destacats de tots dos informes.
Monsenyor Jesús Fernández, bisbe auxiliar de Santiago de Compostel·la i responsable de Càritas a la Comissió Episcopal de Pastoral Social; Manuel Bretón, president de Càritas Espanyola; Natalia Peiro, secretària general; i Raúl Flores, coordinador d’Estudis, han comparegut davant els mitjans de comunicació per explicar els aspectes més destacats de tots dos informes.
Monsenyor Fernández ha assenyalat la importància de la Memòria confederal com “expressió del compromís comunitari favor de la justícia i el bé comú i del valor de la comunió en la construcció de la Casa comuna, en el desenvolupament humà integral, en el compromís transformador i en el model d’economia solidària “, el president de Càritas va elogiar el valor del treball dels voluntaris i els treballadors de tota la Confederació que fan possible, a través de gairebé 6.000 Càritas Parroquials, l’activitat recollida en la Memòria.
Manuel Bretón va fer un reconeixement exprés del “suport privat a la feina de Càritas i del compromís de les administracions públiques”, així com “el paper insubstituïble dels mitjans de comunicació social al servei de la veritat i la transformació social com a transmissors de la veu de les persones més vulnerables “. “Cal sumar el compromís de tots -va afirmar- per defensar la dignitat de les persones i les famílies en situació més precària, per construir una societat d’acollida, sense violències, de ciutadans que de veritat siguin iguals en drets”.
Aposta per l’economia social i l’ocupació
Natalia Peiro, per la seva banda, va desglossar les novetats que es constaten en les dades de la Memòria confederal de Càritas, com és la clara preponderància, per primer any, dels fons destinats als programes d’Ocupació i Economia Social, que suposen el 21.3 % del total de recursos i que, ha indicat, “reflecteixen l’aposta de Càritas per les solucions basades en l’autonomia de les persones i un model d’economia circular”.
Junt amb l’important volum d’aquest capítol, va posar també el focus en els recursos que se segueixen destinant a Acollida i Assistència (una cinquena part del total de recursos invertits en 2017), el que posa de manifest la persistència de nombroses situacions de precarietat i emergència a les famílies, que s’allarguen en el temps. És a dir, tot i que baixa lleugerament el nombre de persones que Càritas atén en situacions de greu precarietat, aquest suport es manté durant més temps i a través de diferents programes a causa de la situació de vulnerabilitat en què es troben.
L’atenció a gent gran (40.200.000 d’euros invertits), a persones sense llar (29,5 milions), i a famílies i joves vulnerables (23 milions d’euros) segueixen sent capítols de l’acció de Càritas en què s’aglutinen importants recursos econòmics.
Un altre dels grans apartats del treball de Càritas és el de la cooperació internacional, al qual es van destinar 29,7 milions d’euros. Com va subratllar Natalia Peiro, “el treball en tercers països colze a colze amb les Càritas locals té com a eixos estratègics la defensa del dret a l’alimentació, la cura de la Creació i l’impuls d’una cultura de pau basada en la justícia i els drets humans, a més de la resposta als efectes de les emergències naturals “.
L’esforç que les Càritas de tot el país porten a terme per garantir l’accés a la salut i a l’habitatge en persones especialment vulnerables queda, tanmateix, reflectit en la Memòria, amb partides de 10,8 i 10,6 milions d’euros, respectivament.
Aspectes en els quals es també es va aturar la secretària general van ser l’austeritat com a senyal d’identitat del treball de Càritas, en aconseguir mantenir-se sota mínims un any més les despeses destinades a gestió i administració, que representen únicament 6 cèntims de cada euro. I la garantia d’independència institucional que aporta a Càritas el suport privat de particulars, empreses i institucions, que van aportar 256,5 milions d’euros el 2017, el que representen el 73% dels recursos manejats per la Confederació.
Una dada a tenir en compte és el compromís de les Administracions públiques amb les activitats de Càritas, que el 2017 marca respecte als anys anteriors un punt d’inflexió a l’alça fins situar-se en 96,5 milions d’euros (el 27% del total).
Constatacions de l’enquesta FOESSA
L’altre eix de la roda de premsa ha estat l’avançament de dades de la massiva enquesta que la Fundació FOESSA, en un esforç sense precedents, acaba de dur a terme per elaborar el VIII informe, que ben aviat es presentarà.
Raúl Flores, coordinador d’Estudis de Càritas Espanyola, va exposar les principals constatacions preliminars de l’enquesta, que surten a la llum en l’informe “Anàlisi i Perspectives 2018” publicat per FOESSA sota el títol “Exclusió estructural i Integració Social”.
De manera sintètica, les conclusions de l’informe assenyalen:
- 10 anys després del començament de la crisi econòmica, i 4 anys després del seu punt d’inflexió, hem recuperat els nivells previs a la crisi en el cas de la integració plena, però no en els de l’exclusió.
- El 2018 els nivells d’integració social han assolit una clara millora, arribant a xifres superiors al 48% i igualant la situació en 2007.
- A l’altre extrem, 8,6 milions de persones es troben en l’espai de l’exclusió social, 1,2 milions més que el 2007. Es registra un increment de l’exclusió global d’un 12% respecte a l’inici del cicle i d’un 40 % en l’exclusió social severa, en què es troben 4,1 milions de persones que viuen en 1.5 milions de llars. Aquesta és la factura en termes d’exclusió social que la nostra societat ha pagat després d’una crisi de 6 anys i 4 més de recuperació.
- La meitat de la població gaudeix d’integració plena i no es troba afectada per cap tret de vulnerabilitat. La integració plena ha augmentat del 34% al 48%, el que significa una millora del 42%.
- L’exclusió social, s’ha reduït en els últims 5 anys, del 25% al 18% de la població, fet que suposa un descens i millora dels nivells d’exclusió social del 27%. No obstant això, en el tram de l’exclusió severa aquesta millora es queda en un 19% i passa del 11% el 2013 al 9% el 2018.
- Es podria parlar d’una recuperació a dues velocitats, que provoca un major distanciament entre els que viuen una participació social integrada i els que transiten pels espais més allunyats de l’exclusió.
- Es detecta una tendència a que les persones en situació d’integració precària tendeixen a concentrar-se a la frontera amb l’exclusió moderada. El 13% de la població (6 milions de persones) que es troba dins del tram d’integració social es trobaria, però, en una posició de gran debilitat, vivint tan al dia que un lleuger empitjorament de la situació socioeconòmica faria que les seves possibilitats de transitar cap a situacions d’exclusió siguin molt elevades.
- El balanç general d’aquesta dècada és que la nostra societat mostra un espai d’integració amb bases més febles i amb una exclusió severa que s’enquista en l’estructura social.
Altres constatacions
L’avanç de dades de l’enquesta FOESSA indica també que:
- La població en exclusió social en aquest període ha patit un empitjorament en cinc de les vuit dimensions, concretament en les relatives a capacitat de consum, habitatge, participació política, salut i aïllament social.
- Una de cada cinc persones en exclusió està afectada simultàniament per l’exclusió de l’ocupació, l’habitatge i la salut, una de cada tres si parlem de persones en situació d’exclusió severa.
- L’ocupació no assegura la integració social. La precarietat del mateix, en termes sobretot de temporalitat i baixos salaris, ens està conduint a un escenari en què disposar d’una feina ja no és sinònim d’integració. La meitat de les famílies en què hi ha una feina no gaudeixen d’una situació d’integració plena, el que evidencia una qualitat de l’ocupació que no permet cobrir les necessitats de les llars.
- La incidència en persones en situació d’exclusió que, tot i comptant amb ocupació, travessa per dificultats en altres dimensions és molt superior a la de la població global, arribant al 54% en el cas de l’habitatge, al 50% en el de la salut, i al 24% en la dimensió del consum. Un dels fenòmens socials que més explica aquesta situació, és la vivència dels “treballadors pobres”.
- La situació d’exclusió en la dimensió d’habitatge es redueix un 19% respecte a les dades de 2013, aconseguint a un 24% de la població, xifra similar a la registrada en el període anterior a la crisi. 6 de cada 10 persones en exclusió es troben afectades en la dimensió de l’habitatge, el que ens hauria de portar a qüestionar-nos la inexistència d’una política suficient d’habitatge públic en les seves diferents
modalitats tractant d’evitar errors passats i de buscar alternatives
incloents en un àmbit tan elemental com és el residencial.
- Convé insistir en l’important paper que estan exercint famílies i
xarxes de suport en el sosteniment que estan brindant als que viuen
situacions més crítiques i en la importància d’establir estratègies
institucionals més àmplies que redueixin la possible erosió en les
relacions familiars i socials que les dinàmiques d’exclusió puguin produir.
L’evolució cap a una societat deslligada
Raúl
Flores va alertar del risc que “s’estiguin debilitant els vincles del
nostre model social, ja que les diferències que existeixen en les
condicions de vida entre diferents capes i col·lectius socials estan
tensant els lligaments que ens mantenen units com a societat. Es
creen situacions de competència per l’ocupació entre unes edats i unes
altres, per la protecció social que reben aquells que estan jubilats i
els que estan desocupats, per les ajudes a la criança de les quals es
beneficien unes i altres famílies “.
Flores va alertar del risc que “s’estiguin debilitant els vincles del
nostre model social, ja que les diferències que existeixen en les
condicions de vida entre diferents capes i col·lectius socials estan
tensant els lligaments que ens mantenen units com a societat. Es
creen situacions de competència per l’ocupació entre unes edats i unes
altres, per la protecció social que reben aquells que estan jubilats i
els que estan desocupats, per les ajudes a la criança de les quals es
beneficien unes i altres famílies “.
“En
l’evolució del nostre marc social -va explicar- estem construint una
societat deslligada, que destrueix amb cada vegada més intensitat els
vincles o lligaments pels que ens sentim membres, amb drets i deures, de
la nostra societat”.
Quins són els reptes que tenim com a societat?
En l’informe, s’apunten com a reptes a abordar en el curt i mig termini els següents:
- La igualtat entre homes i dones. La bretxa de sexe repunta a l’espai de l’exclusió. En
2018 trobem situacions d’exclusió en el 16% de les llars on la figura
del sustentador principal és masculina, mentre que aquest percentatge
puja fins al 20% quan la sustentadora principal és una dona, una bretxa
del 25% que duplica la bretxa que existia el 2013. - La integració social i econòmica dels més joves. Les llars amb menors i joves pateixen majors nivells d’exclusió social. En
l’actualitat el 23% dels menors d’edat es troben en llars en situació
d’exclusió social, xifres superiors a les d’abans de la crisi (18%). La mateixa dinàmica es repeteix entre els menors de 30 anys on un 23% estan en situació d’exclusió, davant del 14% el 2007. - La inserció laboral dels adults grans. Els
adults grans que es desconnecten de la recuperació també són
protagonistes negatius, en concret el grup d’entre 45 i 64 anys, que ha
passat d’un nivell d’exclusió del 13.1% el 2007 al 18.4% actual. Són un col·lectiu prioritari per a les polítiques públiques d’ocupació i inclusió social. - La protecció de les famílies més febles. Les famílies nombroses i monoparentals reflecteixen una vulnerabilitat especial. El
risc d’exclusió social es multiplica per 1.9 entre les famílies amb o 3
o més fills i per 1.6 en aquelles famílies amb un sol progenitor. La seva presència en l’espai de l’exclusió és tan preocupant com la falta de polítiques de suport suficient a la família. - La convivència i integració per a tothom. La situació de desavantatge de la població estrangera es fa crònica. El
risc d’exclusió social es multiplica per 2.6 entre la població
extracomunitària, afectada el 47% d’exclusió social i el 26% d’exclusió
social severa. - La resposta de les polítiques socials. Assistim a una protecció social insuficient, però ara en època de bonança econòmica. La reducció de la taxa de cobertura ha passat del 74% en 2008 al 56% actual. A
això s’hi afegeixi la reducció de les quanties de la prestació per
desocupació, així com la recent reducció de les diferents prestacions
monetàries en relació al PIB per càpita. Destaca
la tímida evolució dels perceptors del sistema de rendes mínimes, que,
de continuar amb l’evolució actual, trigaria 50 anys a protegir al milió
i mig de llars en exclusió social severa.
La
conjuntura de bonança econòmica constitueix una oportunitat per generar
els suports necessaris a qui a dia d’avui es troben pitjor, com són,
amb tota claredat, els grups descrits, que haurien de tenir prioritat
des de les polítiques socials del moment.