Càritas lamenta que l’Europa «fortalesa» prevalgui sobre una Europa acollidora

Després de consultar l’Esborrany de Conclusions del Consell Europeu celebrat recentment, Càritas Europa lamenta que els líders de la UE no hagin pogut avançar substancialment en la reforma tan necessària del Reglament de Dublín. Els debats concrets sobre la solidaritat intracomunitària i el repartiment de responsabilitats s’han posposat una vegada més, pel que sembla indefinidament.

La por a la migració ha portat els líders de la UE a centrar-se en un major control fronterer i l’externalització de les polítiques d’asil i migració de la Unió. Lamentem que les propostes dels líders de la UE es basin en temors irracionals més que en fets.

Les xifres recents mostren que les sol·licituds d’asil a la UE han disminuït en un 44% el 2017 i les arribades a les costes italianes han disminuït dràsticament. Mentrestant, les necessitats de protecció a tot el món mai han estat més altes: 68,5 milions de persones es van veure obligades a abandonar la seva llar a 2017, el que equival a 44.400 persones vulnerables per dia.

Una política migratòria justa i humana
“Ja que el 85% dels refugiats estan allotjats en països en desenvolupament, el just i racional seria que els líders de la UE assumissin amb força un lideratge mundial per promoure un sistema just i humà de migració i asil. S’han de garantir vies segures i legals cap a Europa, inclòs el reasentament, en lloc d’intentar segellar les fronteres de la UE “, afirma Shannon Pfohman, directora d’Incidència Política de Càritas Europa.

Si bé els detalls operatius són encara escassos, els Estats membres de la UE van acordar desenvolupar una “plataforma regional de desembarcament” en cooperació amb l’ACNUR i l’OIM per millorar la coordinació de les operacions de recerca i rescat al mar Mediterrani. El parany pot estar en els detalls, però Càritas Europa adverteix que aquest mecanisme ha de respectar la Convenció de Ginebra i la Convenció Europea de Drets Humans, i protegir el dret d’asil en els Estats membres de la UE, com ha subratllat Filippo Grandi, Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. Salvar vides i respectar el principi de no devolució han de ser un tema central.

Evitar centres de processament offshore
“L’establiment d’un mecanisme regional de desembarcament mai ha de conduir a la creació de centres de processament offshore segons el patró australià, que ha demostrat ser contraris als drets humans”, subratlla Shannon Pfohman. “Els Estats membres de la UE haurien de treballar darrere d’un mecanisme basat en els drets que potenciï la solidaritat i la cooperació en les operacions de recerca i rescat per evitar que es repeteixin drames com el viscut amb l’Aquarius”, afegeix.

Els líders de la UE també han acordat augmentar la cooperació amb tercers països en la lluita contra la migració irregular, fins i tot amb Líbia, tot i que el finançament i l’entrenament dels guardacostes libis per part de la UE i Itàlia no ha impedit que els migrants hagin estat retornats en condicions terribles a Líbia. Els informes d’aquesta setmana sobre l’abandonament de 13.000 immigrants al desert del Sàhara, a Algèria, són un senyal d’advertència per a la UE i els seus Estats membres que la cooperació amb els països veïns mai s’hauria de fer a costa de la vida de les persones. Càritas Europa reitera la necessitat que els països de la Unió posin la defensa dels drets humans i la protecció en el centre de tota cooperació, el que hauria de reflectir en el nou pressupost de la UE.

Imitar els mètodes populistes no salvarà el somni de la UE. Es necessita un audaç gir a la UE, en fidelitat als seus valors i principis fundacionals, i que han fet que la Unió hagi estat tan atractiva fins ara. L’Europa “fortalesa” no és cap solució salvadora. Les polítiques migratòries humanitàries a llarg termini i una Europa acollidora són avui més necessàries que mai.