De fet, tots els responsables de la xarxa Càritas a la regió han assenyalat que si les pèrdues de vides i els danys personals han estat molt menors del que es preveia en relació a emergències anteriors, es deu al bon funcionament dels plans de prevenció.
Enmig de la destrucció causada per “l’Irma”, aquesta constatació suposa un element positiu, que demostra l’utilitat de les lliçons apreses en els últims anys per part de totes les Càritas de la zona, amb les que Càritas Espanyola fa temps que treballa per consolidar processos de treball fiables tant en la gestió comunitària per a la reducció de riscos de desastres naturals, així com en la resposta immediata davant d’emergències.
Aquesta acció estratègica s’ha desenvolupat conjuntament amb les autoritats locals per garantir una millor resposta i coordinació davant d’emergències com la causada per l’huracà “Irma”.
Resposta de les Càritas locals
Davant de l’anunci del poder destructiu de “l’Irma”, considerat com l’huracà més poderós de l’Atlàntic en els últims 100 anys, totes les Càritas del Carib van posar en marxa els plans de prevenció.
A la matinada de dimecres, 6 de setembre, l’huracà “Irma” va impactar a les Antilles més orientals, causant la mort d’11 persones -vuit a l’illa de San Martín, un a San Bartolomé, un a Barbuda i un altre a Puerto Rico- i 21 ferits a l’illa de San Martín.
A Haití i República Dominicana, les autoritats van declarar els nivells d’alerta taronja i vermella, respectivament, a la costa atlàntica. Les Càritas locals van activar tant la Unitat d’Emergència en cada diòcesi com l’Oficina Nacional, a més d’establir un pla de recollida i distribució d’aliments i articles de primera necessitat als damnificats.
A Cuba, que va patir els efectes de l’huracà el 9 de setembre, van ser evacuades prop de 2 milions de persones. A l’Havana, les onades de fins a 11 metres, van inundar el moll i diversos barris terra endins. Al nord, a la costa de Camagüey, els primers informes de danys assenyalen que les ràfegues de vent van aixecar els sostres d’alguns habitatges.
Maritza Sánchez, directora de Càritas Cuba, ha assenyalat que hi ha quatre diòcesis afectades de manera severa i que, les ciutats costaneres que han patit major impacte són Nuevitas, Esmeralda, Caibarién, Yaguajay, Remedios, així com les diòcesis de Camagüey, Ciego de Àvila i Santa Clara.
En els dies previs a l’arribada de “l’Irma”, tant l’Oficina Nacional com les Diocesanes van fer aprivisonament de combustible per suplir necessitats energètiques davant la possible absència d’electricitat i per assegurar el transport d’ajuda d’emergència. A més, es van adquirir aliments no peribles (conserves, cereals i llet en pols) articles de neteja i higiene personal, aigua embotellada i altres béns de primera necessitat per donar suport a les famílies evacuades i assegurar la primera resposta a la població més vulnerable.
Les Càritas diocesanes de Cuba han distribuït, a més, els aliments disponibles als serveis de menjadors del Programa de Gent Gran, amb la finalitat de que aquests comptin amb aliments suficients després del pas de l’huracà.
A hores d’ara, cadascuna de les Càritas dels països afectats està procedint a l’avaluació dels danys ocasionats per l’huracà, a fi de dissenyar els respectius plans de resposta a l’emergència i llançar les crides d’ajuda a la xarxa internacional de Càritas.
L’equip referent regional de Càritas per a emergències té previst desplaçar-se en breu a les Antilles menors, primer lloc de l’impacte de “l’Irma”, on la destrucció ha afectat en alguns casos al 90% del territori.
Càritas Espanyola es manté en contacte permanent amb totes elles per definir, a la més aviat possible, els àmbits de col·laboració fraterna més prioritaris a cada país i la resposta a les demandes d’ajuda de cada Càritas.
Terratrèmol a Mèxic
L’impacte de l’huracà “Irma” al Carib ha coincidit amb un fort terratrèmol d’intensitat 8,2 a la costa sud del Pacífic mexicà i que ha afectat especialment els Estats d’Oaxaca i Chiapas. També s’han reportat danys en les infraestructures i xarxes viàries a la zona costanera de Guatemala.
Un emotiu testimoni de solidaritat ha tingut com a protagonistes a un grup de 45 migrants salvadorencs, nicaragüencs i guatemalencs que es trobaven acollits en l’alberg “Nuestros hermanos en el camino” –fundat pel sacerdot Alejandro Solalinde-, que, de manera desinteressada, van començar a fer tasques rescat i de neteja de les cases afectades i ensorrades el cap de setmana.
La Càritas Mexicana ha organitzat una col·lecta econòmica per donar suport als damnificats d’Oaxaca i Chiapas, i està recollint dades en el terreny sobre l’abast dels danys amb objecte de dissenyar el pla de resposta a l’emergència causada pel sisme.