el SJM i Càritas Espanyola lamenten els escassos avenços produïts
en l’aplicació del reglament dels CIE
Després de la publicació fa un
any del Reial Decret 162/2014 sobre Reglament de funcionament i règim intern
dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), el Servei Jesuïta a Migrants i
Càritas Espanyola van fer pública una nota de premsa en què, al costat d’un
balanç ponderat del text, valoraven positivament alguns avenços que
s’introduïen en el mateix.
En aquesta nota, les dues organitzacions assenyalàvem que
“l’existència d’aquest Reglament beneficia tant a les persones internes
com als funcionaris i altre personal dels centres però, sobretot, ens beneficia
a tots com a societat”.
El Reglament, per la seva banda, manifestava que
“l’experiència adquirida des de la implantació dels centres d’internament,
tant des de l’àmbit del Ministeri de l’Interior com des de l’enfocament aportat
per diversos organismes aliens a aquest departament i moviments i col·lectius
socials de diferent índole , aconsellen que els centres (…) hagin de patir
una profunda reforma que traslladi aquests canvis demandats a la pròpia
estructura i funcionament dels mateixos “.
Des de la seva publicació, les nostres organitzacions han
mantingut una posició permanent de diàleg i transparència amb el Govern, a
través de la Direcció General de la Policia, per sol·licitar la implementació
d’aquells aspectes recollits en la norma que considerem fonamentals per
garantir els drets de les persones internades.
Transcorregut més d’un any de la publicació, hem de
manifestar públicament que no s’han produït pràcticament avenços de cap tipus.
Alguns aspectes que no s’han posat en marxa són els relatius
a la pròpia estructura organitzativa dels centres. Considerem especialment
rellevant que:
• No s’hagin nomenat els administradors responsables dels
serveis assistencials ni els metges de l’Administració General de l’Estat
responsables dels serveis mèdics. Tampoc s’han constituït les juntes de
Coordinació, figura fonamental per a la planificació i seguiment dels serveis
sanitaris, assistencials i socials en els centres.
• Alguns CIE segueixen sense tenir un règim general d’accés
d’ONG.
• No hi ha serveis d’assistència social en tots els CIE,
decisius per a un acompanyament personal adequat a les persones internes i
imprescindibles a l’hora de detectar possibles perfils vulnerables com a
menors, sol·licitants de protecció internacional o víctimes de tracta.
• Els serveis d’assistència sanitària, responsables no només
de l’assistència mèdica i farmacèutica dels CIE, sinó de la supervisió de les
condicions higienicosanitàries dels mateixos, no es presten a les condicions
necessàries. No hi ha infermeries.
• En els centres no hi ha un servei de traductors estable ni
accessible quan és necessari.
• En la majoria dels CIE no hi ha un canal directe de queixa
de les persones internes al jutge de control. La seva figura segueix sent
desconeguda per a la majoria de les persones internades.
Tampoc s’han fet millores substancials en les
instal·lacions, excepte aquelles motivades per “raons de seguretat”,
com, per exemple, la instal·lació d’una malla metàl·lica al pati del Centre
d’Internament de Madrid. En aquest sentit, persisteixen greus deficiències
d’habitabilitat assenyalades per Defensor del Poble, Fiscalia i els jutjats de
control.
Moltes de les raons adduïdes per no emprendre aquestes millores
es basen en la manca de recursos, cosa que no obstant això no sembla ser
obstacle per a la construcció de nous CIE. D’altra banda, a la nota de premsa
del Ministeri sobre aprovació del Reglament es manifestava que el Reglament
venia acompanyant d’un increment dels recursos econòmics.
Tampoc es constaten avenços en qüestions que no depenen
d’una dotació pressupostària, com són normes de funcionament on la prohibició i
la sospita cap als interns no sigui la norma general; o la publicació anual de
dades sobre CIE i expulsions que permetin l’oportú seguiment dels mateixos a la
societat civil i als actors públics encarregats de la seva fiscalització.
A la vista de tot això i de la recent sentència dictada pel
Tribunal Suprem declarant inaplicables o nuls alguns articles del Reglament,
afegit a la successió de denúncies i falta de drets en aquestes instal·lacions,
sobren raons per a procedir al tancament dels CIE i avançar en la recerca
d’altres alternatives. Recordem, però, que en tant hi hagi persones migrants
que segueixin estant internes, els seus drets s’han de respectar.
Animem a la comunitat cristiana i a la societat en general a
estar alerta davant d’aquests espais opacs que tant sofriment personal i
familiar generen, en què tanquem a persones migrants per una simple infracció
administrativa, per no tenir papers.
Si fa un any abrigàvem motius per a l’esperança, avui els
tenim per a la decepció i la preocupació. Però, també, comptem amb més raons
que mai per seguir acompanyant les persones migrants en la defensa pels seus
drets, amb la convicció que és el conjunt de la societat la que avança quan es
respecta la dignitat de cada persona.
