Càritas Catalunya presenta l’Informe elaborat per la Fundació FOESSA, el Cardenal Arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach, va presidir l’acte.
Ahir dijous, 26 de
febrer, a la seu de la Conferència Episcopal Tarraconense, a Barcelona, va
tenir lloc la presentació de l’Informe de la Fundació FOESSA (Foment d’Estudis
Socials i de Sociologia Aplicada) sobre exclusió i desenvolupament social a
Catalunya, amb els resultats de l’Enquesta sobre Integració i Necessitats
Socials, 2013. L’acte va ser presidit pel cardenal arquebisbe de Barcelona i
responsable episcopal de Càritas Catalunya, Lluís Martínez Sistach, acompanyat
de la Dra. Carme Borbonès, presidenta de Càritas Catalunya, del Sr. Francisco
Lorenzo, coordinador d’Estudis, Comunicació, Sensibilització i Incidència de
Càritas Espanyola, i del Dr. Àngel Belzunegui, director de la càtedra
d’inclusió social de la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona. Van ser
presents a l’acte, els representants de les Càritas Diocesanes dels deu bisbats
de la Tarraconense, entre ells alguns directors i delegats episcopals.
El cardenal Lluís Martínez Sistach va exposar el contingut de l’Informe resumita en 10 idees bàsiques
- Catalunya
registra un risc de pobresa i d’exclusió social inferior a la mitjana d’Espanya.
Ocupa el quart lloc en les taules d’estudi i la taxa de pobresa i exclusió
afecta el 20% de la
població. S’ha produït, però, un augment de llars que
manifesten tenir dificultats per arribar a final de mes.
- S’ha produït també un increment de la desigualtat a Catalunya, amb una evolució
inferior a la resta d’Espanya. Una desigualtat que ha crescut en un 5,4%,
enfront al 8,6% d’Espanya, entre 2008-2012.
- El nucli central de la societat catalana, allò que es denomina integració
plena, és ja una estricta minoria, solament un 33% de la població no resta
afectada per cap indicador d’exclusió social. L’exclusió severa arriba al 9% de
la població catalana, amb una incidència lleugerament inferior a la d’Espanya.
És primordial oferir atenció d’urgència a 198.000 llars, en situació d’exclusió
social severa.
- Els problemes d’exclusió que més afecten a la societat catalana són els
relacionats amb el treball, la vivenda i la salut.
- A Catalunya, 4 de cada 10 persones resta afectada per situacions d’exclusió
lligades a temes de treball.
- A Catalunya 1 de cada 10 persones viu allunyada dels espais de participació
social i política. Hi ha una mostra clara de desafecció política.
- 3 de cada 10 persones, està afectada per factors d’exclusió residencial
(accessibilitat i adequació –barreres arquitectòniques-, habitabilitat i
estabilitat de la vivenda). L’11% de les llars ha de fer front a despeses
excessives per mantenir la llar en
condicions normals, la mateixa proporció
que a la resta d’Espanya. Aquesta situació els aboca a una situació de pobresa.
- La xarxa social propera és intensa i plural, i és per a moltes famílies
l’aixopluc que els acull davant les situacions de crisi. Les llars més
vulnerables han acudit a l’atenció de Càritas, per davant dels serveis socials
públics i d’altres entitats.
- L’exclusió social afecta majoritàriament a les famílies pobres, amb baixa taxa
de treball i a les famílies amb fills petits i joves.
- El risc d’exclusió social es duplica entre la població a l’atur i entre aquella
població ocupada amb treball a precari o intermitent. Aquest risc s’incrementa
entre les persones menors de 18 anys.
Per part seva, el Sr. Francisco Lorenzo, coordinador
de l’estudi, va destacat que 2 de cada 3 persones en exclusió ja ho estaven
abans de la crisi i que tenim un model de benestar dèbil. Som davant d’un
fracàs del model. En totes les noves iniciatives que sorgeixen hi ha una clara
aposta per allò comunitari. Som a temps
de tenir una reacció col·lectiva que ens faci sortir de la crisi. L’atur de llarga
durada deteriora les capacitats personals. El que es destrueix en època de
crisi no es recupera de forma espontània en temps de bonança.
El Dr. Àngel Belzunegui, bon coneixedor de la
realitat social catalana, va manifestar que amb la crisi una part important
d’ella s’ha empobrit i va fer especial esment al fet que un 15%
de les persones amb treball a Catalunya són pobres; la feina ja no blinda
contra el risc de la
pobresa. Així mateix, la pèrdua d’habitatge genera una major
situació de fragilitat. Ens trobem davant d’un cercle perniciós que afecta cada
vegada més persones. Hi ha també una pèrdua important de renda familiar
agregada. Hem de canviar de paradigma i passar d’una economia de béns materials
a una economia de béns relacionals.
