Estimats germans:
Un any més rebem i compartim el do de celebrar el Nadal. És un veritable regal, que hem de viure i gaudir sincerament, per tal d’evitar que ens rellisqui, com una proposta frustrada d’amor.
L’experiència ens diu que la tasca de Càritas Diocesana depèn, sobretot, de «la mirada». Són molts els qui passen de llarg davant la pobresa, no la veuen, perquè no volen o no tenen ulls, o miren cap un altre costat…
El Nadal és una celebració que, per ell mateix, ens forneix molts beneficis personals, comunitaris i socials. Tot depèn de la profunditat i l’autenticitat del qui ho celebra. Entre altres beneficis, hi ha un de molt important: el Nadal ens canvia la mirada.
Per què i com ens canvia la mirada?
Recordem allò que ens va dir Jesús: «La llum del cos és l’ull. Per tant, si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; però si es dolent, tot el teu cos quedarà a les fosques» (Mt 6,22-23).
El Nadal, segons el significat profund que des dels orígens va donar-li la fe cristiana, és llum. És llum que vol brillar enmig de la fosca del món i de la història. Perquè hi trobem moltes fosques cada dia, allà on persones humanes pateixen, sigui quin sigui el motiu del seu sofriment. Però la foscor del món es fa més intensa, quan aquest sofri ment cau sobre víctimes d’injustícies i abusos.
Aleshores, els creients veiem en el Nadal el Déu, llum de llum (cf. Jn 1,4-5), que, per amor, assumeix la foscor del món, tot apropant-s’hi, per tal d’il·luminar i donar vida. És per això que el primer efecte d’una autèntica celebració del Nadal és la guarició de la mirada: els ulls il·luminats de Déu esdevenen ulls nostres, resten ulls clarividents, que es deixen interpel·lar pel sofriment humà, especialment pel sofriment de les víctimes. És la mirada dels ulls bons, és a dir, la mirada dels ulls guarits de tota indiferència i egoisme, la mirada del qui estima amb el mateix amor de Déu.
Bon i sant Nadal!
Que els més necessitats trobin en nosaltres uns ulls, un cor, un amor conseqüent i sincer.