Migrants amb Drets reivindica la trajectòria d’Espanya com a terra d’acollida i la seva resposta a les necessitats humanitàries dels migrants
Davant la celebració del Dia Internacional de l’Migrant, les organitzacions que integren a Espanya la xarxa Migrants amb Drets –Càritas, Confer, Justícia i Pau, i la Comissió Episcopal de migracions– reivindiquen la trajectòria del nostre país com a terra d’acollida i la seva capacitat de resposta solidària a les necessitats humanitàries de les persones migrants.
En aquesta jornada volem posar el focus informatiu en dos greus situacions de vulneració de drets que ens afecten a tots, com a societat d’acollida i com a comunitat cristiana.
Un d’ells es refereix a la situació de col·lapse que registren els dispositius d’acollida humanitària per a migrants i sol·licitants d’asil i refugi, que està deixant literalment al carrer i en una situació de greu precarietat a famílies senceres incapaços de ser allotjats en els recursos existents.
L’altre problema que assenyalem està en la situació de desprotecció que afecta els nens, nenes i menors estrangers, tant durant la seva minoria d’edat com a l’arribar als 18 anys. És una cosa que contrasta amb el treball que el nostre país ve fent en les últimes dècades per defensar els drets de la infància i de la joventut, que són part essencial dels nostres principis constitucionals.
A el mateix temps, la generositat amb la qual tant associacions, moviments i comunitats com molts ciutadans estan acollint els migrants en els territoris de frontera, i la valentia amb la que obren els seus braços per salvar d’una mort segura a les persones que arriben a la nostra costes no es veu corresposta per part de l’Administració a l’hora d’arbitrar recursos suficients per garantir una acollida digna als que arriben en condicions d’extrema vulnerabilitat.
Creiem que l’establiment de vies legals i segures ha de ser una de les respostes prioritàries de l’agenda política actual, tant en l’àmbit europeu com espanyol. Seguir basant les respostes als reptes de la immigració a les qüestions de seguretat, mentre es deixen en segon pla els aspectes humanitaris, només donen resultats de dolor i mort.
Oblidar que som una societat d’acollida i solidària, unit a la falta de determinació política per articular altres opcions possibles és el combustible amb el qual s’alimenten corrents de rebuig social i de discursos xenòfobs que posen en risc la nostra convivència i els nostres consensos essencials.
Per això, en la mesura que l’Estat aposti pels valors democràtics que estan en joc i assumeixi les seves responsabilitats per garantir que la integració de les persones migrants en la societat d’acollida es produeixi de forma harmònica i en plenitud de drets, es podran anar desactivant per la via dels fets aquestes situacions de rebuig o d’alarma social de què no pocs intenten treure profit.
És urgent respondre a l’emergència humanitària alliberant els recursos econòmics necessaris que permetin proporcionar, en temps i forma, una acollida digna als migrants i refugiats d’acord amb els estàndards humanitaris i democràtics per consolidar el tipus de societat que volem. Així mateix, un marc de convivència que aposti per la protecció dels nens i nenes migrants que arriben sols i per acompanyar-los en el seu trànsit a la vida adulta és abonar el futur.
El Dia Internacional de l’Migrant, que se celebra aquest any sota el ressó encara de la Cimera del Clima celebrada a Madrid, ha de ser també una ocasió per destacar la relació cada vegada més íntima que hi ha entre una adequada política de desenvolupament i de protecció mediambiental amb els processos de mobilitat humana.
Com subratllava el papa Francesc en el seu missatge de el passat 29 de setembre per a la Jornada Mundial de Emigrant i el Refugiat,
“la resposta a el desafiament plantejat per les migracions contemporànies es pot resumir en quatre verbs: acollir, protegir, promoure i integrar. Però aquests verbs no s’apliquen només als migrants i als refugiats. Expressen la missió de l’Església en relació a tots els habitants de les perifèries existencials, que han de ser acollits, protegits, promoguts i integrats (…) No solament està en joc la causa dels migrants, no es tracta només d’ells, sinó de tots nosaltres, de present i de futur de la família humana. Els migrants, i especialment aquells més vulnerables, ens ajuden a llegir els’signos dels tiempos’. A través d’ells, el Senyor ens crida a una conversió, a alliberar-nos dels exclusivismes, de la indiferència i de la cultura de l’descart “.
Fem, finalment, una crida a sumar-se a l’acció de reivindicació que avui mateix estem llançant en xarxes socials sota el hashtag # NiUnoMás per apostar per una societat autènticament hospitalària on no hi hagi lloc ni a una mort més d’immigrants que intenten arribar a la seguretat d’una societat d’acollida, ni a una devolució irregular ni a una violació dels seus drets humans.