Amb aquest missatge, el Bisbe Agustí Cortés, introduïa el programa de la veu de Càritas d’aquesta darrera setmana.
Amb la intenció precisament, de posar la persona en el centre, s’emet de manera setmana el Programa La Veu de Càritas. Aquest programa de Ràdio Estel, promogut per Càritas Catalunya, pretén poder apropar a totes les persones l’acció de les diferents Càritas amb seu a Catalunya. Denunciar les desigualtats i les injustícies que pateixen les persones més desafavorides de la nostra societat, és un granet més de sorra per transformar-la. Els drets, el benestar i la dignitat de totes les persones, ha de ser la veritable prioritat de Càritas i per tant, també de tota l’Església.
Projectes de pisos compartits
En el programa d’aquest passat dilluns, la diòcesi protagonista, era precisament Sant Feliu de Llobregat. Abans de començar a parlar sobre els projectes dels pisos compartits, el bisbe Agustí Cortés ens va oferir una breu reflexió.
Moltes vegades, com a pastor d’una diòcesi, un s’acosta a la realitat de Càritas i ha d’exercir com a company de feina, integrat en la mateixa tasca de Caritas i alhora fer esforços de discerniment. Hi ha un punt Interessant, molt interessant, del fer de Càritas. Tot inspirant-se la mateixa Caritas, en la doctrina Social de l’església i en els criteris evangèlics, doncs posar la persona en el centre de tot, més enllà d’estructures, normes, lleis…
Això te una aplicació concreta, per exemple, en problemes com ara l’atenció als immigrants menors d’edat i sobretot l’atenció als que, sortint dels centres d’acollida, es queden al carrer sense ser atesos o acollits per la llei o les institucions oficials. Un problema gravíssim. Aleshores fent discerniment, acció de Càritas què vol dir? Posar la persona per sobre de tot. Això fa que des de Càritas estem sempre ratllant en allò que és permès oficialment o no és permès, conegut i consentit per l’autoritat, però sempre amb el risc d’ésser criticats o denunciats o que els mateixos protagonistes del sofriment, aquells joves, siguin o esdevinguin víctimes d’abusos o d’injustícies.
Aleshores Càritas, com ha de fer sempre, farà acopi d’imaginació creativa i de molta generositat. Arriscar-se a actuar a favor d’aquests joves o adolescents és tot un repte, penseu des de Càritas que també teniu a l’església el costat. Els problemes difícils s’han d’afrontar amb aquesta generositat, amb aquesta convicció humanista i amb aquesta gosadia, si em permeteu parlar així. També pensem, que el Nostre Senyor està aquí, al costat nostre.
Agustí Cortés Soriano
Acollir, escoltar i acompanyar
És una realitat, tal comentava el Bisbe Agustí, que la situació del joves que han migrat sols és preocupant. Un cop deixen de ser menors, es poden veure abocats a una situació de sensellarisme sobrevinguda. En aquesta estona de conversa, des del pis compartit de Vilanova i la Geltrú, es va fer palesa aquesta realitat.
Hi van participar Miquel Aiguadé, Marta Burguet i la Doris, Treballador social, voluntària i participant de Càritas. Acollir, escoltar, acompanyar… fer de companys de viatge, i fer-ho des de la comunitat és el que s’intenta fer des de Càritas. No és una opció triada, deia la Doris, però és millor fer el camí acompanyat que no pas en soledat. Tot i així, es un camí de cada persona, que han de fer els propis protagonistes.
Ser companys de Camí
Aquesta és la veritable feina de Càritas, de les comunitats i de la societat en general. Pensar en les persones, els seus drets i la seva dignitat, hauria de ser la nostra prioritat.
Aquest és un repte que ens ha d’interpel·lar. Si comencem posant la persona en el centre, en les nostres actituds i decisions de la vida quotidiana, començarem a transformar una societat. Una societat que ara mateix, te d’altres prioritats i que deixa molta gent als vorals del camí. Persones com la Doris, que amb 20 anys s’ha trobat sola i sense tenir els seus drets garantits.
