La desigualtat educativa es dispara a les llars en exclusió social, on a la precarietat econòmica i residencial se sumen barreres tecnològiques.
La Bretxa Digital i educativa aflora en aquest període excepcional. Els efectes socials causats per la crisi del coronavirus i les condicions de confinament decretades dins de l’estat d’alarma està multiplicant les dificultats d’accés a drets bàsics de les persones en situació més vulnerable. És el cas de l’educació dels nens i adolescents que viuen en llars en situació d’exclusió social, on Càritas està detectant un augment de la bretxa educativa.
En aquests nuclis familiars, a les greus limitacions derivades de la precarietat econòmica dels progenitors i de les condicions d’habitabilitat dels habitatges. S’afegeixen la incapacitat d’accés tecnològic dels fills en edat escolar per a poder realitzar un seguiment de l’activitat escolar a distància.
Transmissió intergeneracional de la pobresa
Cal recordar que la transmissió de les situacions de vulnerabilitat i exclusió, i les possibilitats, per tant, d’estar en risc de pobresa disminueixen en la mesura en què augmenta el nivell educatiu dels pares i mares. D’aquí la greu preocupació que suposa el fet real que la bretxa educativa que ja vivien abans de la crisi actual, els nens, nenes i adolescents en situació de vulnerabilitat o exclusió social, s’estigui aguditzant ara en les circumstàncies d’aïllament i la suspensió de les activitats docents.
A aquesta situació de partida, s’uneix ara mateix l’impacte de l’estrès emocional provocat per la situació de confinament. Afecta en major mesura a les famílies més vulnerables i sense recursos tant materials com d’aptituds. La precarietat de les necessitats bàsiques són una font d’estrès emocional per a aquestes famílies. Atès que les dificultats per poder disposar d’aliments a la llar, no poder pagar el lloguer o els rebuts domèstics, les desgasta i els resta temps per poder estar al costat dels seus fills .
Aquestes situacions s’agreugen a les llars monoparentals encapçalades per dones o en famílies nombroses. En aquestes, els obstacles generats pel confinament s’acumulen i generen conflictes de convivència. Davant d’aquests molts dels pares i mares, estan sol·licitant el suport de Càritas per no saber com actuar. Per a ells no és fàcil aprendre a tenir “paciència sostinguda en el temps”.
A la desigualtat educativa s’hi suma la digital. Aquesta, és creada no només per l’absència d’ordinadors o impressores a casa i accés a internet, sinó també per una manca de cultura tecnològica en la família. Des de Càritas, som conscients de la importància que té l’accés de les famílies a aquests mitjans digitals. No només per garantir l’acompanyament escolar a distància sinó també per trencar el seu aïllament social i mantenir-les connectades amb l’entorn. Aflora la Bretxa digital i educativa.
Resposta de Càritas
Des de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat i el Programa d’Infància, s’està acompanyant a les nenes i nens que ja participaven en els diversos reforços educatius repartits per tot el territori de les comarques del Garraf, Alt Penedès i el Baix Llobregat.
Aquests infants que provenen de famílies en situació o risc d’exclusió, estan tenint veritables dificultats per poder seguir l’aprenentatge online durant aquest període de confinament. Un 47% d’aquests infants estan realitzant les tasques amb un aparell mòbil, ja que no disposen d’un ordinador o tauleta. Igualment hem detectat que 1 de cada 4 infants no disposen de connexió a internet a casa, o bé han d’utilitzar les dades limitades dels mòbils.
Per aquest motiu la intervenció tant de voluntàries com professionals dels recursos educatius, ha estat acompanyar a les nenes i nens participants en aquests serveis. Un 21% d’aquests, no tenen possibilitat de rebre suport a casa. Principalment per manca de coneixements dels pares que ja no els poden ajudar en aquestes tasques. No només a nivell acadèmic si no també han estat donant suport a nivell emocional. L’angoixa que suposa per a moltes famílies aquesta modalitat d’aprenentatge, per la manca de coneixements també és un factor a tenir en compte.
S’ha iniciat també una línia d’ajudes i suport a aquestes famílies per intentar dotar de les eines i l’equipament necessari. L’objectiu, és que els infants puguin seguir l’aprenentatge online amb normalitat. durant aquest període excepcional, i s’ha ofert suport psicològic i emocional quan ha estat necessari.
Què proposa Càritas
Càritas entén que per fomentar el desenvolupament i l’aprenentatge, les prioritats no només s’haurien de centrar en els continguts curriculars. També en un altre tipus d’aprenentatges, com són la gestió de les emocions, la generació d’un pensament crític i el desenvolupament de diferents habilitats socials, com l’empatia, la capacitat d’adaptació o la resolució de conflictes. Es tracta, en definitiva, d’humanitzar l’escola i no omplir-la únicament de contingut acadèmic.
Per a això, són fonamentals aquelles mesures que permetin que tot l’alumnat pugui continuar en el sistema educatiu amb les màximes garanties i igualtat d’oportunitats. Advocant per la gratuïtat real i efectiva d’aquest dret a l’educació obligatòria.
És urgent, així mateix, reforçar l’actual sistema de beques per a l’alumnat de tots els cursos. També l’universitari, posant l’accent no tant en el rendiment acadèmic com en la realitat socioeconòmica dels sustentadors. Això inclou la continuïtat amb les mesures de menjadors escolars per assegurar una alimentació equilibrada, sobretot en el cas de les famílies més vulnerables i que estan tenint moltes dificultats per garantir aquest suport regular bàsic. En aquest sentit, preocupa l’augment de l’obesitat infantil, sobretot en les famílies vulnerables amb hàbits alimentaris molt deficients, principal factor d’incidència juntament amb el sedentarisme.
Aquesta crisi posa sobre la taula la necessitat inajornable d’un pacte d’estat per l’educació. Cal garantir un mateix currículum acadèmic per a tots els alumnes durant l’escolarització obligatòria o que posposi els itineraris diferenciats fins a les etapes postobligatòries. S’han de poder unificar esforços i recursos amb l’objectiu per pal·liar la Bretxa digital i educativa.
