Aquest ha estat el lema de les 10 Càritas diocesanes amb seu a Catalunya, per aquesta campanya de Nadal. Perquè per a 1 de cada 5 persones aquestes festes seran de tot menys felices.
Arriba Nadal! Encara que enguany d’una manera ben diferent, amb els àpats, les abraçades i els moments compartits, reduïts a l’entorn familiar més proper. Les llums dels pessebres, els desitjos plens d’esperança, les alegres nadales… Però no ens enganyem, arriba el Nadal, però no per a tothom igual.
- El 30% de les famílies no tindran una llar digne on celebrar aquestes festes.
- Més de 280.000 persones ni tan sols podran comprar aliments per al dia de Nadal.
- Més de 363.000 persones passaran al 2021 sense ni una sola abraçada i en absoluta soledat.
Plou sobre mullat
Ja abans de la pandèmia, des de Càritas s’alertava que prop d’un milió i mig de persones es trobaven en situació d’exclusió social a Catalunya, dades que posava de manifest el darrer informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, elaborat per la Fundació FOESSA. El retrat obtingut en aquest estudi, ens mostrava una societat fràgil on l’ascensor social havia deixat de funcionar, deixant les persones en una situació de precarietat i a la corda fluixa.
La crisi de la COVID-19 no ha fet res més que agreujar la situació de totes aquestes persones, que han estat les que han patit de manera més dura les conseqüències d’aquesta situació d’emergència sanitària, però també social. Des de Càritas Catalunya, es va realitzar un estudi sobre l’impacte de la pandèmia en les persones ateses per Càritas, que ha posat de manifest que ha estat una pluja que ha caigut sobre un terreny ja mullat, i que ha afectat a les persones en diferents àmbits.
En la primera onada d’aquest estudi presentat al mes d’abril, es va poder constatar que el 68% de les persones que viuen a les llars ateses per Càritas i que estaven en condicions de treballar estaven a l’atur. Això suposa un augment respecte el 47% que hi havia abans de la crisi de la COVID, i que ha afectat en un grau molt més elevat a les persones que treballaven en la economia informal.
Aquesta situació va desencadenar que els ingressos de les llars disminuïssin en un 33%, deixant 1 de cada 5 llars ateses sense cap mena d’ingrés. Per tant, també va augmentar el nombre de persones que es van adreçar a Càritas durant el confinament, fins i tot 1 de cada 3 persones, eren persones que feia anys que no havien estat ateses per Càritas o bé era la primera vegada que s’hi adreçaven.
A nivell d’habitatge la situació també va ser preocupant, el 49% de les persones ateses per Càritas va tenir dificultats per pagar les despeses d’hipoteca o bé de lloguer i el 45% reconeixia no poder fer front a les despeses dels subministraments.
Aquesta situació ha obligat a les famílies a reduir les despeses en la cobertura de necessitats tant bàsiques com l’alimentació o bé la compra de medicines i tractaments per malalties. Així doncs, a part de l’impacte directe de la COVID-19, el no poder seguir una dieta equilibrada, l’angoixa per la situació viscuda, etc… Ha fet que l’impacte a nivell de salut també hagi estat molt important.
La pobresa també rebrota
La segona onada d’aquest estudi que s’ha realitzat al mes de setembre i que es farà públic a principis del 2021, ens mostra que l’estiu va suposar un petit alleujament per a les llars, amb ingressos provinents sobretot de l’economia informal, que no han permès a les famílies sortir d’aquesta situació de precarietat.
Aquesta realitat, ja existent abans de la pandèmia, ens deixa molts reptes com a societat, però també com a comunitat que ens cal abordar. Cal posar la cura a les persones com a eix principal de qualsevol acció o decisió, garantir uns ingressos mínims que permetin l’accés a drets bàsics com l’alimentació, l’habitatge, la salut… La realitat ens mostra que l’Ingrés mínim vital i la Renda garantida de ciutadania, encara no estan arribant a totes les llars que ho necessiten, cal millorar l’encaix entre ambdues rendes, reduir-ne el temps de tramitació i garantir que no en quedin col·lectius exclosos.
Si alguna cosa ens ha demostrat aquesta pandèmia és la importància de sentir-nos comunitat, preocupar-nos per allò que els passa als altres, fer que Nadal entri a totes les llars.
