Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, llança la iniciativa “Elles som nosaltres” per visibilitzar les bretxes d’exclusió que pateixen les dones que Càritas acompanya.
La realitat acompanyada per Càritas té cara de dona. Segons les últimes dades, Càritas va acompanyar el 2021 a Espanya més de 13.834 dones en 28 programes específics relacionats amb la dona. Una de cada quatre dones ateses en aquests projectes (3.500) eren víctimes de violència o es trobaven en contextos de prostitució.
En els darrers anys s’ha produït a més un augment en el nombre de dones en situació de sense llar (20% de dones, davant del 80% d’homes). Aquesta realitat ha obligat les Càritas diocesanes a augmentar els seus recursos. Actualment, una de cada tres té algun projecte específic per a dones a causa de l’augment de les demandes.
A més, el 64% de les persones acompanyades als programes d’ocupació són dones. “Aquesta tendència es manté al llarg dels anys, fruit de les múltiples barreres i obstacles que enfronten les dones a l’hora d’accedir, mantenir-se i progressar al mercat laboral”, explica Noelia de Pablo, responsable dels programes de Dona, Tracta i Prostitució de Càritas Espanyola.
Les tasques de les cures
Gràcies al treball diari amb milers de dones en situació de vulnerabilitat, Càritas vol commemorar el Dia Internacional de la Dona, el proper 8 de març, amb una crida d’atenció sobre els reptes pendents per avançar en el dret de les dones a la igualtat ia una vida lliure de tota mena de violència.
Entre aquests aspectes, destaca el sistema de benestar actual, que fa recaure sobre les dones les tasques de la cura. “Aquesta realitat limita la seva inserció laboral i té greus implicacions a nivell personal i social: menor independència econòmica per decidir sobre les seves vides, menor accés a l’oci i la cultura i menor participació a la vida democràtica de la seva comunitat. A més, són les perceptores més grans de pensions no contributives en arribar la jubilació, per això les dones grans tenen més vulnerabilitat econòmica”, destaca Noelia de Pablo.
En relació amb l’ocupació, elles tenen una taxa d’atur pitjor i més dificultats per trobar una feina digna i igualitària. La bretxa salarial se situa al 9,4%.
“A això s’uneix el gran nombre de dones que no treballen ni busquen feina per haver d’ocupar-se de les cures”, assenyala De Pablo.
La bretxa digital és també una bretxa de gènere que afecta més les dones grans.
Bona part dels llocs de treball més precaris hi recauen. Dins del sector del treball de la llar, tant sols 39.852 persones figuren com a cotitzants a la Seguretat Social.
“Gran part de les treballadores fan la seva tasca sense els drets i la protecció que haurien de tenir. Es tracta d’un sector altament feminitzat que a més no té el reconeixement social que mereix i que situa sovint les treballadores en situacions de precarietat laboral i desprotecció social”, apunta la responsable dels programes de Dona, Tracta i Prostitució de Càritas Espanyola.
Invisibilitat i estigmatització
La violència contra la dona té un impacte més gran en persones en situació de pobresa i exclusió social.
“En el nostre dia a dia, acompanyem dones que es veuen immerses en diferents manifestacions de violència i moltes vegades invisibilitzades. Aquesta invisibilitat no només vulnera, exclou i estigmatitza les dones que arriben als nostres recursos, sinó que també augmenta el risc que pateixin abusos, violències i explotació”, apunta.
A l’extrem de l’exclusió social, es troben les dones en situació de sensellarisme, el nombre de les quals no fa més que augmentar. “Es tracta d’una situació d’especial desprotecció i vulnerabilitat, així com d’una estigmatització més gran”, afegeix Noelia de Pablo.
Doble victimització a les crisis humanitàries
En l’àmbit internacional, els conflictes, les guerres i les crisis humanitàries agreugen pautes preexistents de discriminació contra dones i nenes i les exposen a més riscos de patir violacions de drets humans.
Per exemple, a la guerra d’Ucraïna les persones en situació d’ajuda humanitària urgent pugen a 17,7 milions, 9,5 de les quals són dones, segons fonts de DG-ECHO. Així mateix, la realitat de la dona i la nena en el conflicte colombià mostra que la violència contra elles és utilitzada com a estratègia de guerra pels actors armats. Són diferents formes de violència física, psicològica i sexual. En concret, s’han registrat 51.919 dones víctimes d’aquest conflicte armat.
Davant d’aquesta realitat, Càritas reclama respostes urgents i valentes per acabar contra la desigualtat de gènere i les violències masclistes. “Els avenços de les darreres dècades han estat importants, però encara queda molt camí per recórrer”, explica Noelia de Pablo.
Iniciativa “Elles som nosaltres”
Amb l’objectiu de visibilitzar les múltiples bretxes i situacions d’exclusió que pateixen les dones, Càritas ha llançat la iniciativa ‘Ellas som nosaltres’. A través de la veu de nou dones líders al seu sector i compromeses públicament amb la igualtat d’oportunitats, la proposta pretén donar a conèixer a la societat la situació de vulnerabilitat que pateixen les dones que Càritas acompanya i els drets de les quals són vulnerats.
“Ellas Som Nosaltres” busca promoure, a més, la solidaritat econòmica amb els programes d’atenció a dones de Càritas en què estem presents tant a Espanya com a altres països del món gràcies a projectes de cooperació fraterna amb les Càritas locals.
Sota el hashtag #EllasSomosNosotras, aquesta iniciativa anirà donant a conèixer a xarxes socials diferents realitats d’exclusió que Càritas acompanya dins i fora d’Espanya. Entre elles, destaquen la bretxa digital, la precarietat laboral, el sensellarisme i les violacions de drets que pateixen les dones a les zones afectades per conflictes.