Cal un canvi en la política migratòria: El control i la por no són acceptables

Els sagnants i inhumans esdeveniments dels quals som testimonis a la Frontera Est (Sèrbia, Grècia, Macedònia …), tot just un parell de mesos després de la presentació de l’Agenda Europea d’Immigració, a més d’un saldo en vides, en drames humans , llança un saldo de ineficiència política inacceptable en termes de dignitat i defensa dels Drets Humans, que la nostra societat no pot permetre.

No és només una crisi humanitària. És l’estrepitós fracàs d’una política mal anomenada migratòria i que es redueix a un indecent i milionari control de fluxos (Frontex, Eurosur …) sostingut sobre el discurs de la por a la invasió del diferent. Els Cayucos, Lampedusa, Ceuta i Melilla, la situació a Sèrbia, Grècia o Macedònia són conseqüències estructurals d’aquesta desenfocada política, no les causes.

No és només una crisi de refugiats. No podem, ni hem de quedar-nos només en una resposta d’emergència a totes aquelles persones que, efectivament, necessiten de la nostra protecció. La realitat que avui vivim, és el resultat d’una manca de polítiques coherents que abordin la complexitat de les causes que motiven la mobilitat humana. Falta de coherència en política exterior, en política econòmica, en polítiques de cooperació per al desenvolupament.

És el resultat d’una absència de política de cooperació per al desenvolupament que oblida que darrere de cada decisió d’abandonar una casa, un treball i una vida hi ha una causa d’expulsió (la guerra, la manca d’oportunitats, el canvi climàtic …) i persones a les que protegir i garantir els seus drets humans.

És el moment d’abordar el repte que, com a societat, ja estem afrontant; impedint que aquests successos que ens omplen de dolor i vergonya es produeixin de forma cíclica. L’única solució proposada pels governs, la via de la seguretat, no és viable, ni en termes d’humanitat, ni en termes polítics.

És el moment de reconèixer l’altre, al diferent, no com un invasor sinó com un igual amb els mateixos drets, com una aportació positiva a la nostra societat mestissa; com un germà en dificultat per al qual cal buscar un lloc, encara que estiguem més estrets.

Europa i Espanya no poden perdre aquesta oportunitat per repensar sobre les polítiques desenvolupades fins ara, per protegir les persones que intenten arribar al nostre territori, per invertir en polítiques per al desenvolupament i en polítiques d’integració.

Ens unim al missatge del papa Francesc que en el seu recent viatge a Amèrica Llatina animava a la comunitat cristiana i a tota la societat a no tenir por i a demanar un canvi “… un canvi real, un canvi d’estructures. Aquest sistema ja no s’aguanta, no ho aguanten els camperols, no ho aguanten els treballadors, no ho aguanten les comunitats, no ho aguanten els pobles … I tampoc ho aguanta la Terra, la germana mare terra “.

Estem orfes d’una veritable política de migracions. Demanem als governants que assumeixin amb proactivitat el repte històric de deixar de construir tanques, murs i reixes proposant solucions i polítiques que posin en el centre a les persones:

· Creant vies de protecció i acollida efectives per als refugiats.

· Generant i desenvolupant més vies legals d’accés al nostre territori a les persones migrants.

· Visibilitzant que la mobilitat humana és sempre una oportunitat per a la nostra vella Europa i no un risc.

Tenim un gran repte com a societat, dignificar-com a éssers humans, fent un lloc a casa nostra i buscant camins nous

per què tots puguem transitar.