En la seva intervenció ha manifestat que “respecte de l’any 2016, hem atès un 11% menys de persones, en total 321.287. Tot i que aquesta dada ens podria omplir d’optimisme, la realitat és més crua: hem atès menys persones, però les que atenem requereixen de més suport. La precarietat s’ha instal·lat com a forma de vida de moltes persones. L’anomenada recuperació econòmica no està arribant d’igual manera a les persones i llars en exclusió més severa”, ha advertit Francesc Roig.
La despesa efectuada l’any 2017 per les Càritas diocesanes ha estat de 43,1 milions d’euros, dels quals el 79,9%, 34,4 milions d’euros, s’han destinat a l’Acció Social.
Les diferents problemàtiques socials que hem d’abordar (exclusió residencial, precarietat laboral, la soledat de moltes persones grans, etc.) – ha indicat Roig –reflecteixen la debilitat del nostre model social. Calen canvis estructurals de fons.
El perfil de les llars ateses
Posteriorment, Raquel Carrión, ha exposat el perfil de les llars ateses a les 10 Càritas catalanes.
La majoria de les llars ateses són les formades per famílies amb menors (61,1%), cosa que ens indica la seva vulnerabilitat, i en especial de les mares soles. Cal destacar l’increment dels parents que viuen junts, fins al 9,5%. Les persones que viuen soles representen el 22,4%.
El 44,4% de les persones ateses han nascut a Espanya o a la resta d’Europa, el 18,5% a l’Amèrica del Sud i Central; el 31,9% a l’Àfrica; l’1,9% a l’Àsia i el 3,4% a la resta del món. Es destaca un increment de les persones procedents d’Hondures, El Salvador, i Veneçuela. A les persones que es veuen obligades a marxar del seu país per motius econòmics s’hi afegeixen les que fugen de situacions de violència.
El 19,2% de les persones en edat laboral treballen (sempre en feines precàries, amb una elevada temporalitat, intermitents i de molt poques hores), mentre que un 80,8% es troben a l’atur.
Les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya van compten amb 10 Empreses d’Iniciativa Social (EIS) i dues fundacions vinculades: una que treballa en l’àmbit de l’habitatge social i l’altra en el de les drogodependències. El volum de gestió de les 10 EIS el 2017 va ser de 17,8 milions d’euros. Van inserir laboralment 872 treballadors i treballadores l’any 2017, d’un total de 5.366 que van participar en els itineraris d’inserció.
1.934 persones s’han beneficiat de l’actuació del Centre Català de Solidaritat en temes de drogodependència i 1.287 del suport en habitatge social de la Fundació Foment de l’Habitatge Social.
Càritas constata que es consoliden els signes de desigualtat
Roig ha citat el darrer estudi de la Fundació FOESSA, que afirma que actualment vivim en una societat desigual, amb una integració social més dèbil i una exclusió social augmentada. “La ressaca de la crisi ens ha deixat una societat amb uns vincles més debilitats”.
Càritas demana a les administracions públiques mesures urgents
Càritas Catalunya demana a les administracions públiques la promoció d’un treball decent que asseguri un ingrés just, seguretat al lloc de feina, protecció social per a les famílies, equitat de gènere i igualtat d’oportunitats. També demana que es continuï treballant per tal que la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) arribi a tothom que la necessiti.
En l’àmbit de l’habitatge, Càritas Catalunya manifesta que cal garantir el dret a l’habitatge, amb l’augment del parc públic de lloguer social.
Pel que fa a les persones que tenen les dificultats afegides de la seva situació administrativa irregular, cal que es desvinculi el treball, de la residència legal; i que els ajuntaments compleixin amb la seva obligació de garantir l’empadronament.
Finalment, el Cardenal Joan Josep Omella ha posat de manifest que “la Memòria anual de Càritas ens interpel·la directament a tots i a totes, i ens ajuda a analitzar i avaluar si avancem pel camí correcte”.
En aquest camí, ha destacat la tasca desenvolupada per les parròquies i comunitats cristianes i les entitats eclesials i els ha demanat que continuïn treballant perquè esdevinguin veritables espais d’acollida i d’esperança. “Uns espais on s’acullin els més necessitats, on sempre hi hagi algú disposat a escoltar. Una escolta atenta i que no jutgi. Un rostre i unes mans que regalin l’amor incondicional de Déu. Una veu que anunciï que no estem mai sols, que Jesucrist ressuscitat camina amb nosaltres”.
