Les dades d’una investigació basada en més de 900 entrevistes a tota Espanya revelen situacions de gran precarietat i d’explotació laboral.
Les dades aportades per una investigació realitzada per Càritas a 30 províncies de tota Espanya, basada en 917 entrevistes a persones acompanyades per Càritas, revelen la existència de múltiples vulneracions de drets laborals i d’explotació en els sectors de l’agricultura temporera, l’hostaleria i en el treball a la llar.
L’informe, que s’ha presentat avui a Madrid sota el títol “Vulneracions de drets laborals en el sector agrícola, l’hostaleria i en el treball de la llar”, confirma una situació que Càritas coneixia a través del treball diari amb aquestes persones.
La recerca realitzada demostra que els tres sectors analitzats, que toquen al cor de la nostra societat i que la sostenen, ja que es troben en els àmbits de la cura de persones, la producció d’aliments i l’organització del nostre oci i temps lliure, es caracteritzen, en relació al conjunt del mercat laboral, per una major precarietat, major vulneració dels drets i una normalització de l’explotació.
El reportatge ha estat presentat per Hilde Daems, experta de l’equip d’Inclusió de Càritas Espanyola, i Paco Cristóbal, director de l’Àrea de Comunicació. Juntament amb ells han aportat el seu testimoni personal dos testimonis directes de les males i bones pràctiques que tenen lloc en els àmbits analitzats: Samira El Allali, una dona d’origen marroquí que porta a la seva esquena una llarga trajectòria tant com treballadora de la llar i com a empleada en el sector de l’hosteleria; i Eugenio Zambrano, director financer de l’empresa agrícola Berries de los Mimbrales situat a Almonte (Huelva), productora de fruits vermells i que, dins d’un model d’economia social, ha utilitzat criteris ètics en la contractació dels seus treballadors.
La investigació s’ha centrat a avaluar les vulneracions dels drets dels treballadors en aspectes concrets, com són les condicions econòmiques, el temps de descans i tracte laboral, i les possibles violacions de tipus penal.
Algunes de les situacions constadas són, per exemple, que el 30% cobra menys del salari que li corresponia legalment; el 25% realitza hores extres sense remuneració; i el 50% dels temporers cobren tot o part del salari en diner “negre”.
Especialment preocupants són les vulneracions relacionades amb el Codi Penal:
- Una de cada 20 persones ha rebut amenaces. En el sector agrícola el percentatge és d’un 13%.
- A un 4% els han retingut la seva documentació. En el sector agrícola, el 12%.
- Un 12% reconeix haver rebut un tracte humiliant, que en el sector agrícola es dispara al 22,5%.
Com va assenyalar Hilde Daems, “s’ha normalitzat la vulneració dels drets laborals en aquests tres sectors. Les persones que treballen en aquests es troben desprotegides i no se senten “legitimades” per accedir a l’Estat de dret “. De fet, les persones entrevistades reconeixen que “si treballes en un d’aquests tres sectors ja pots esperar que no et pagaran les hores extres, tindràs un salari inferior al legal i una part serà en negre”.
Un de cada quatre entrevistats manifesta que en aquests treballs es vulnerava la legalitat i que eren conscients d’això. Només el 5% ha denunciat aquestes situacions, mentre que gairebé un 70% no ho fa per por de perdre el treball o perquè creuen que la denúncia no serveix per res.
Tot i aquests déficits, un 35% dels treballadors en hostaleria i ocupacions de la llar diuen que estan molt satisfets amb la seva trajectòria laboral (entre un 9 i 10), que augmenta a un 70% quan es declara bastant o molt satisfets (de 6 un 10). En el sector agrícola, en canvi, aquestes xifres es limiten, respectivament, al 12% i al 45%.
La situació administrativa irregular dels treballadors suposa un factor afegit de risc a l’hora de sofrir la vulneració dels seus drets laborals. No obstant això, l’informe indica que les persones que treballen en els sectors analitzats experimenten la vulneració dels seus drets laborals independentment de la situació administrativa en què es troben.
Tràfic de persones i la pèrdua de drets
Una situació greu és que no s’identifiquen ni, per tant, es poden perseguir, aquelles vulneracions laborals i altres fets que puguin constituir-se en delictes penals. En aquest sentit, l’experta de Càritas va alertar que “darrere del 22% de vulneracions greus de naturalesa penal que es constaten en el sector agrícola hi ha possibles situacions de tràfic amb finalitats d’explotació laboral o treball forçós”. A més, “al no ser identificades com a víctimes d’un delicte que suposa una vulneració greu dels drets humans, ens impedeix poder oferir protecció, assistència, persecució i compensació d’aquests delictes”.
Una situació greu és que no s’identifiquen ni, per tant, es poden perseguir, aquelles vulneracions laborals i altres fets que puguin constituir-se en delictes penals. En aquest sentit, l’experta de Càritas va alertar que “darrere del 22% de vulneracions greus de naturalesa penal que es constaten en el sector agrícola hi ha possibles situacions de tràfic amb finalitats d’explotació laboral o treball forçós”. A més, “al no ser identificades com a víctimes d’un delicte que suposa una vulneració greu dels drets humans, ens impedeix poder oferir protecció, assistència, persecució i compensació d’aquests delictes”.
La vulneració de drets laborals afecta a totes les facetes de la vida d’aquestes persones: sense possibilitat de disposar de temps lliure, no tenen capacitat per a qualsevol tipus de conciliació personal i familiar; amb elevades taxes de temporalitat i irregularitat salarial, està abocada a l’inestabilitat i la precarietat; i la seva activitat dins de l’economia irregular, restringeix l’accés a drets i prestacions.
Aquesta perdua de drets provoca indefensió, fins al punt que les persones no són conscients d’aquesta explotació i arriben a normalitzar-la, pensant que és un “pas necessari” per aconseguir un treball millor o que “és el preu per viure i treballar en aquest país “.
Per Càritas aquesta “normalització” de la vulneració de drets en aquests tres sectors suposa el fracàs de l’Estat per assegurar la protecció de les persones treballadores i la garantia dels seus drets.
Propostes per eradicar aquestes situacions
Juntament amb els resultats de la investigació, s’han presentat una sèrie de propostes per abordar les situacions detectades.
Juntament amb els resultats de la investigació, s’han presentat una sèrie de propostes per abordar les situacions detectades.
En l’àmbit legislatiu, Càritas insta a:
- Ratificar per part d’Espanya el “Conveni sobre les treballadores i els treballadors domèstics de 2011”, en virtut del qual es demana als països que apliquin les seves legislacions perquè aquest sector tingui garantits tots els drets laborals i prestacions socials.
- Realitzar, sense dilacions, els canvis legislatius necessaris per incloure plenament als empleats i empleades de la llar en el Règim General de la de Seguretat Social, i, en conseqüència, tenen dret a totes les prestacions reconegudes a la resta de treballadors. I promoure la plena equiparació legislativa dels seus drets amb el resta de treballadors.
Amb relació al sector agrícola, es proposa:
- Posar en marxa les mesures que contempla el Protocol Vinculant P029 relatiu al Conveni sobre el treball forçós, que va entrar en vigor a Espanya el passat 20 de setembre. En el nostre país no està tipificat com a delicte autònom el treball forçós, tampoc l’esclavitud, ni la servitud segons la definició del Conveni contra el treball forçat de 1930. Per a això, seria necessari modificar el Codi Penal per tipificar de manera autònoma el treball forçós , l’esclavitud i la sertvitud, diferenciant-los de l’explotació laboral.
- Revisar la disparitat en els convenis provincials que regulen el sector i que no ajuda a què les persones temporeres coneguin els seus drets i puguin conèixer-los. Fa falta una reflexió seria amb tots els agents per revisar aquesta disparitat, posar mínims més justos i assegurar que es compleixi com a mínim amb allò establert legalment. És fonamental el paper de la Inspecció de Treball.
Així mateix, i amb relació als tres sectors, l’actual Llei d’Estrangeria impedeix l’ingrés al mercat laboral de les persones estrangeres en situació administrativa irregular, el que els aboca al “treball sumergit” -sense contracte-, amb tot tipus d’abusos i vulneracions .
Per altra banda, la dificultat en la renovació de les autoritzacions de treball provoca que un nombre significatiu de persones estrangeres caigui en situació d’irregularitat sobrevinguda, sent abocats novament a l’economia submergida i havent de començar des de zero per tornar a la regularitat, amb els costos que implica tant per al treballador com per a l’empresari.
A més, la normativa d’estrangeria contempla un règim sancionador molt rigorós que provoca dificultats en la mobilitat territorial i funcional, i que treballar en el mercat submergit es considera una infracció greu per al treballador i molt greu per a l’empresari, per la qual cosa aquesta activitat es torna més oculta i font d’major vulnerabilitat.
Càritas incideix, per això, en la necessitat d’evitar la irregularitat sobrevinguda, flexibilitzant el sistema de renovació de les autoritzacions de residència i treball, i desvinculant aquest permís amb el territori o l’activitat que la persona pugui desenvolupar. Això contribuiría a reduir la borsa d’ocupació submergida i facilitarà que els empleadors acudeixin a la contractació regular, a més de permetre que els treballadors puguin accedir a una formació i recerca d’ocupació sense caure en la vulnerabilitat i l’exclusió.
Per últim, seria positiu replantejar l’accés a autoritzacions de residència de persones que ja estan en el nostre territori, però en situació irregular, i que durant un llarg espai de temps estan destinades a acudir a l’economia informal per sobreviure.
A més, és urgent impulsar una Llei Integral per a totes les formes de tràfic que inclogui i estableixi mecanismes adequats per a la protecció, recuperació i restauració de les víctimes.
Compromís amb el treball decent
En la seva intervenció, Paco Cristóbal va assenyalar que “a Càritas ens prenem molt seriosament la vulneració dels drets laborals i ens comprometem amb la seva eradicació i la seva prevenció. Per això, apostem des de fa anys per un marc de Treball decent per a tots, dins de l’iniciativa que venim impulsant en coordinació amb altres organitzacions de l’Església “.
I, per altre banda, va afegir, “el model que ens orienta i pel que apostem és l’economia solidària i social al servei dels drets humans i que prioritza la cura del planeta. Aquesta és una realitat visible, que es recolza en projectes repartits per tot l’Estat, on es posa les persones al centre de l’activitat econòmica i es facilita el seu accés a un treball digne “.
