Dia de les Persones Sense Llar

Càritas denuncia que les persones sense llar es troben sense sortida davant un sistema de protecció que no funciona.

 

La celebració del Dia de les Persones Sense Llar, que aquest any té lloc el 31 d’octubre, torna a reunir les organitzacions socials que treballen amb aquestes persones per denunciar les dificultats continuades i permanents que afronten per accedir als drets fonamentals i que s’han agreujat encara més durant la pandèmia.

Enguany, les entitats que impulsen la Campanya de Persones Sense Llar llancen una alerta sota el lema “Sense sortida? Perduts en un sistema de protecció social que no protegeix. Diguem prou. Ningú Sense Llar” per posar el focus al laberint a què s’enfronten unes persones perdudes en un sistema de protecció social que no funciona.

Davant aquesta realitat, Càritas, Faciam (Federació d’Associacions i Centres d’Ajuda a Marginats), XaPSLL (Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona) i besteBI (Plataforma per a l’Exclusió Residencial i a favor de les Persones Sense Llar de Bilbao) demanen el suport de la ciutadania i dels mitjans de comunicació per reclamar a les administracions públiques la posada en marxa d’una protecció social adequada, justa i digna per a totes les persones, d’acord amb els drets fonamentals.

Parlem d’una realitat que afecta les aproximadament 40.000 persones en situació de sensellarisme acompanyades per Càritas i els  2.500.000 depersones en extrema vulnerabilitat que hi ha avui al nostre país com a conseqüència dels efectes de la crisi i que ens demana respondre sense més dilacions als reptes que aquesta emergència humana ens planteja a tots.

Enrique Domínguez, responsable de Personas Sin Hogar de Cáritas Española

L’aparició de la Covid19 ha generat una realitat extraordinària en què les persones més fràgils i vulnerables viuen amb més cruesa la desprotecció social. Com afirma Domínguez, “aquesta és la realitat que constatem des de Càritas i des de les entitats, cada dia més complexa i difícil perquè aquestes persones puguin accedir als drets humans i als recursos necessaris per poder viure amb dignitat, i per mantenir l’esperança de aconseguir sortir d’un cercle de pobresa i de la manca d’oportunitats que cada dia els va asfixiant més”.

Noves realitats detectades

La Covid-19 ha suposat l’agreujament de la situació de milers de persones que es trobaven en un habitatge insegur o inadequat, o que fins i tot ja estaven en situacions d’exclusió i que, amb l’impacte afegit de la pandèmia, s’han vist expulsades dels seus habitatges o dels allotjaments precaris en què es trobaven.

De forma concreta, els efectes més devastadors es detecten en els casos següents:

• Persones sense títol legal als seus allotjaments o llocs on viuen i que han hagut d’abandonar els seus habitatges davant el temor al contagi del propietari/ària.
• Persones que feia anys que estaven allotjades en pensions o hostals econòmics que van tancar les portes a l’estat d’alarma i que han hagut d’abandonar sense una alternativa residencial.
• Dones que s’han vist sobtadament en situació de carrer (empleades de llar en règim intern expulsades dels domicilis, dones víctimes de tràfic o que exercien la prostitució i se les ha fet fora dels clubs o pisos on s’allotjaven…).
• Persones que han hagut d’abandonar els seus habitatges o allotjaments per la situació d’amuntegament que vivien, i que s’han vist en la necessitat de mantenir una quarantena o aïllament i no tenien on fer-ho.
• Persones temporeres sense una alternativa d’allotjament segura ni adequada, molt més exposades al contagi.

En aquest ja més d’un any i mig des que va aparèixer la pandèmia, l’Observatori de la Realitat Social de Càritas ha constatat situacions d’una gran desprotecció social, personal, afectiva o emocional. Alguns exemples d’aquest augment de la desprotecció i més vulnerabilitat són:

• Més de la meitat de la població activa acompanyada per Càritas (53%) està en situació de desocupació.
• El gener del 2020, 258.000 persones ateses per Càritas vivien a llars que no han percebut cap ingrés, 75.000 persones més que abans que comencés aquesta crisi.
• El 67% de les famílies ateses per Càritas diuen comptar amb cap informació o insuficient com per tramitar l’Ingrés Mínim Vital (IMV).
• Com a conseqüència de les seves condicions econòmiques precàries, més de 700.000 persones acompanyades per Càritas resideixen en llars que no disposen de diners per pagar l’habitatge ni els subministraments. Alhora, el 16% de les famílies ateses per Càritas s’han vist obligades a canviar d’habitatge.
• Prop de la meitat de llars tenen greus dificultats per afrontar les despeses de lloguer o hipoteca (44%), així com les despeses de subministrament associades a l’habitatge (47%), fet que suposa un deteriorament en les condicions de vida.

Un sistema de protecció social que ha fallat

Com s’assenyala als materials editats dins la Campanya, aquestes realitats de vulnerabilitat i deteriorament de milers de persones i famílies confirmen que els sistemes de protecció social han fallat i ha fragilitzat encara més la ja de per si debilitada situació dels més vulnerables.
Les entitats socials asseguren que una conseqüència directa de les mesures de confinament i manteniment de les mesures de protecció sanitària va ser la reducció, o cancel·lació automàtica, de les intervencions socials i sanitàries presencials. Tot el sistema de protecció social, ja fragilitzat de per si mateix, es va veure fortament ressentit impactat, de manera que moltes persones amb situacions vitals molt complicades no van tenir cap altre remei que paralitzar o posposar processos d’acompanyament personal, o d’accés a recursos i prestacions socials.

Propostes per a un sistema de protecció social adequat i accessible

Des de la Campanya de Persones Sense Llar s’urgeix, després del greu impacte de la COVID19, a l’enfortiment de les polítiques públiques, posant el seu focus en les persones més vulnerables, que moltes vegades són invisibles o ni tan sols estan al sistema, a fi de facilitar l’accés i l’exercici real del dret a la protecció social, que moltes vegades no es garanteix, o és molt deficient i limitat.

Els mecanismes de protecció s’han d’implementar i fer reals per mitjà de:

• Facilitar l’accés al dret a la protecció social en els processos administratius, en els terminis, en la flexibilitat, als espais, etc.).
• Garantir l’exercici del dret a la protecció social, a través del desenvolupament i l’adaptació de sistemes de prevenció, protecció i seguiment des dels serveis socials, i amb eines com l’acompanyament social, etc.
• Garantir l’accés i el gaudi del dret a la justícia en els casos de vulneració dels seus drets.

Amb això, un sistema de protecció social adequat hauria de:

• Desenvolupar mesures de caràcter preventiu i no merament assistencials.
• No limitar-se a facilitar l’accés a prestacions econòmiques, sinó ser una veritable eina de canvi i millora de la vida de les persones, incloent-hi mesures d’acompanyament social a curt, mitjà i llarg termini.
• Tenir en compte la participació de les persones vulnerables en el disseny de les polítiques públiques que desenvolupen els drets humans.
• Incloure i posar en valor accions d’avaluació i coordinació.

Què puc fer jo?

Les entitats promotores de la Campanya de Persones Sense Llar conviden també la ciutadania, a títol personal, a comprometre’s i contribuir a la millora de la qualitat de vida de les persones en situació d’exclusió o sense llar, a intentar posar-se al lloc del altre, o preguntar-se per la realitat que estan vivint les persones més vulnerables.

També per Càritas diocesana de Sant Feliu de Llobregat, la situació de les persones que sense llar és un dels eixos de treball. És preocupant la precarietat  que tantes persones que s’apropen a Càritas viuen en relació a la possibilitat, ja no sols de disposar d’un habitatge digne, si no de tenir simplement un sostre.

El testimoni d’anys de tots els homes que han passat pel Centre d’Acollida Abraham de Vilafranca, o pels pisos compartits d’arreu del bisbat tant per homes i joves, dones o mares soles amb fills, ens apropen a una realitat que és crua, amb la que treballem des de molts àmbits i mirades diferents (acollida i acompanyament, formació i inserció laboral, cobertura de necessitats bàsiques, suport psicològic i emocional…).

La plenitud de qualsevol projecte de vida sols s’assoleix podent gaudir de l’exercici de tots els drets i la protecció social n’és un més. Quan al nostre voltant o sobre nostre, ja no hi ha res que ens protegeixi de viure a la intempèrie en tots els sentits, esdevenim víctimes d’aquesta vulneració de drets i de l’exclusió que descarta a una part important de la societat.

Llar Iris

Aquest any, des de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, celebrem també el dia de les persones sense llar el proper dia 7 de novembre, amb una jornada de portes obertes a la Llar Iris, el nou projecte d’habitatge social compartit de Càritas diocesana a Sant Vicenç dels Horts que suma a poder resposta a la realitat de les persones que pateixen exclusió habitacional.