Més de 47.000 persones s’han beneficiat de l’acció de Càritas a les comarques de l’Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf i part de l’Anoia.
S’ha comptat amb el suport de més de 1.000 voluntaris, socis i diversos col·laboradors, que han fet possible que Càritas pugui estar al costat de les persones que més ho necessiten.
Durant el 2015, més de 47.000 persones s’han beneficiat de l’atenció que ha desenvolupat Càritas a la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat. Amb la voluntat de que les persones estiguin en el centre de les nostres accions, s’han pogut destinar més esforços i recursos en el seu acompanyament i en els seus processos d’inserció, des d’una visió integral de la persona, amb una intensitat més elevada i en un espai de temps més prolongat.
El 45% dels beneficiaris que s’han atès tenen entre 30 i 45 anys, persones sense feina o feines precàries que no els permeten poder fer front a les despeses per cobrir les seves necessitats bàsiques. Si aquestes famílies tenen fills, la situació encara esdevé de més risc, i es converteix el fet de tenir fills, en un dels principals factors d’exclusió. Aquests infants reben indirectament els efectes d’aquesta situació de precarietat, que sumades a unes polítiques basades en la immediatesa, ens posen enfront d’un escenari no gaire encoratjador, de risc de transmissió intergeneracional de la pobresa. És a dir, els infants que han viscut en famílies en situació d’exclusió tenen un risc més elevat de viure una situació similar quan siguin adults.
El fet de disposar de treball, durant molt de temps, ha estat un element d’inclusió, garantia de poder cobrir les necessitats bàsiques per a la subsistència, però en l’actualitat podem constatar que el treball ja no és garantia d’estabilitat. La precarietat laboral, els baixos salaris i els preus de l’habitatge, han fet que moltes persones, malgrat disposar de feina, no puguin fer front a les càrregues familiars.
Des de Càritas es planteja, com a prioritari, poder treballar i acompanyar les persones en l’àmbit de la inserció laboral i l’economia solidària, de la lluita pel dret a un habitatge digne i amb costos que puguin ser assumibles per a les persones. Es té el compromís de crear una nova empresa d’inserció per facilitar els processos de reincorporació al món laboral de les persones, fer un treball intensiu amb la infància i l’adolescència, per poder-los donar suport en la cobertura de les necessitats més bàsiques, però també poder donar suport en aprenentatge i estudis. S’ha pogut constatar la preocupació per garantir un bon nivell d’estudis a aquests infants, amb l’augment de sol·licituds i les llistes d’espera que Càritas té en els diferents reforços educatius. L’educació i la formació esdevenen factors que generen més oportunitats de futur per als infants, i per aquest motiu és una de les prioritats de Càritas.
El sistema d’impostos i prestacions de l’estat és dels més ineficaços en redistribució de rendes de tota la UE. Si, a més, hi sumem un estat del benestar i unes polítiques socials debilitades, ens trobem amb la necessitat de poder reclamar a les administracions unes polítiques que tinguin més en compte la dignitat i els drets de les persones. Cal un sistema de polítiques redistributives i socials que aconsegueixi reduir les desigualtats, una major inversió en educació, un sistema de prestacions universals per donar suport real a les famílies i unes polítiques d’habitatge que en garanteixin l’accés i donin estabilitat a les famílies.
