Càritas Espanyola demana al Govern espanyol que lideri un canvi de rumb en les polítiques d’asil i de migracions
Amb motiu del Dia Mundial dels Refugiats, i en el context de les negociacions actuals sobre el Pacte Mundial per als Refugiats (GCR), Càritas Europa fa una crida als governs de la UE perquè augmentin les vies segures i legals per als refugiats mitjançant l’ampliació dels programes nacionals de reassentament. És urgent una Europa que ofereixi solucions duradores per a les persones que necessiten protecció i mostri la seva voluntat de compartir aquesta responsabilitat global amb els països que alberguen a la majoria dels refugiats a tot el món.
“Vaig fugir d’Eritrea a la veïna Etiòpia. Després, a través del Sudan, Líbia i Tunísia, vaig venir aquí, a Bèlgica. El meu primer objectiu va ser salvar la meva vida i la vida de la meva dona i fills. Al meu país d’origen, vaig rebre un títol en mecànica automotriu, vaig estudiar a la Universitat i vaig obtenir un títol en administració general. a Bèlgica, he aconseguit convertir-me en conductor de persones amb discapacitat, una oportunitat que he aprofitat per començar una nova vida” , explica Filmon, un refugiat d’Eritrea reassentat a Bèlgica. “Per a mi, el reassentament no es tracta només de traslladar a un refugiat d’un lloc a un altre, sinó que és una operació que salva vides”, afegeix.
“Vaig fugir d’Eritrea a la veïna Etiòpia. Després, a través del Sudan, Líbia i Tunísia, vaig venir aquí, a Bèlgica. El meu primer objectiu va ser salvar la meva vida i la vida de la meva dona i fills. Al meu país d’origen, vaig rebre un títol en mecànica automotriu, vaig estudiar a la Universitat i vaig obtenir un títol en administració general. a Bèlgica, he aconseguit convertir-me en conductor de persones amb discapacitat, una oportunitat que he aprofitat per començar una nova vida” , explica Filmon, un refugiat d’Eritrea reassentat a Bèlgica. “Per a mi, el reassentament no es tracta només de traslladar a un refugiat d’un lloc a un altre, sinó que és una operació que salva vides”, afegeix.
22,5 milions de refugiats
A data d’avui, 22,5 milions de persones s’han vist obligades a fugir dels seus països d’arreu del món. El 85% dels refugiats d’ells són acollits per països en desenvolupament com Etiòpia, on viuen 740.000 persones que necessiten protecció. Turquia acull el major nombre de refugiats, 2,8 milions. I al Líban, 1 de cada 6 persones és refugiada. Segons l’ACNUR, almenys 1,2 milions de persones necessitaven reassentament el 2017, però només el 5% (65.100) ho han aconseguit efectivament.
A data d’avui, 22,5 milions de persones s’han vist obligades a fugir dels seus països d’arreu del món. El 85% dels refugiats d’ells són acollits per països en desenvolupament com Etiòpia, on viuen 740.000 persones que necessiten protecció. Turquia acull el major nombre de refugiats, 2,8 milions. I al Líban, 1 de cada 6 persones és refugiada. Segons l’ACNUR, almenys 1,2 milions de persones necessitaven reassentament el 2017, però només el 5% (65.100) ho han aconseguit efectivament.
Igual que Filmon, es tracta de persones que no poden tornar als seus països a causa de conflictes prolongats, guerres i persecució, i tampoc tenen moltes opcions d’integrar-se en el primer país d’asil, a causa de la inestabilitat política, la pobresa i la manca d’infraestructures adequades. Hi ha una greu manca de vies legals i segures per a les persones que necessiten protecció, el que obliga a molts sol·licitants d’asil a arriscar les seves vides i a emprendre viatges plens d’incerteses per aconseguir protecció.
Responsabilitat compartida dels països
“El reassentament pot ser una demostració palpable del compromís d’un Estat de compartir la protecció de refugiats amb aquells països que assumeixen la major part d’aquesta responsabilitat, i també ofereix una solució duradora per a la reintegració de refugiats, la vida i drets bàsics dels quals, poden estar en perill en els primers països d’asil “, assenyala Shannon Pfohman, directora d’Incidència Política de Càritas Europa. “No obstant això, el reassentament ha de mantenir intacta la seva funció de protecció i no ha de complir objectius polítics de control migratori o de dissuasió. A més, el reassentament mai ha de reemplaçar el dret a sol·licitar de forma espontània asil en un país”.
“El reassentament pot ser una demostració palpable del compromís d’un Estat de compartir la protecció de refugiats amb aquells països que assumeixen la major part d’aquesta responsabilitat, i també ofereix una solució duradora per a la reintegració de refugiats, la vida i drets bàsics dels quals, poden estar en perill en els primers països d’asil “, assenyala Shannon Pfohman, directora d’Incidència Política de Càritas Europa. “No obstant això, el reassentament ha de mantenir intacta la seva funció de protecció i no ha de complir objectius polítics de control migratori o de dissuasió. A més, el reassentament mai ha de reemplaçar el dret a sol·licitar de forma espontània asil en un país”.
N’hi hauria prou amb augmentar els llocs de reassentament i proporcionar vies segures i legals a les persones que necessiten protecció per garantir que els refugiats tinguin els mitjans necessaris per reconstruir les seves vides amb èxit i poder començar de nou. En aquest context, la negociació actualment en curs del Pacte Mundial per als Refugiats és una oportunitat d’or per demostrar la solidaritat dels estats amb els països de primer asil i contribuir al desenvolupament d’un sistema global de responsabilitat compartida que no ha de ser oblidada .
El Pacte Mundial per als Refugiats (GCR) és un acord internacional que s’està debatent a les Nacions Unides sota la coordinació de l’ACNUR. S’espera que el text final es presenti per a la seva aprovació a l’Assemblea General de setembre pròxim.
El reassentament és la selecció i transferència de refugiats, principalment sota els auspicis de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), d’un Estat en el que han sol·licitat protecció a un tercer Estat, que ha acceptat admetre’ls, com a refugiats, amb estatut residencial. Els criteris de selecció de l’ACNUR es basen en la vulnerabilitat. El reassentament és una de les tres solucions duradores identificades per l’ACNUR per als refugiats, juntament amb la repatriació voluntària al país d’origen i la integració local al país d’asil.
Cal recordar que al setembre passat, la Comissió Europea va recomanar als estats membres de la UE comprometre a reassentar efectivament a 50 000 refugiats abans de maig de 2019. Els països prioritaris des dels quals es reasentaría serien Turquia, Síria, Líban, Jordània i els països al llarg de la ruta mediterrània central (Líbia, Níger, Txad, Egipte, Etiòpia i Sudan). A aquest respecte, en l’actualitat també s’està negociant un reglament de reassentament de la UE com a part de la reforma del sistema comú d’asil europeu.
Demandes de Càritas Espanyola
A Espanya, Càritas demana al Govern espanyol que lideri un canvi de rumb en les polítiques d’asil i de migracions amb senyals concretes com la derogació de la disposició addicional desena de la Llei Orgànica d’Estrangeria per les quals es pretén legitimar les expulsions sumàries a Ceuta i Melilla. Aquesta pràctica inhumana, a més de vulnerar els drets humans de les persones migrants, impedeix la sol·licitud d’asil a moltes persones necessitades de protecció.
A Espanya, Càritas demana al Govern espanyol que lideri un canvi de rumb en les polítiques d’asil i de migracions amb senyals concretes com la derogació de la disposició addicional desena de la Llei Orgànica d’Estrangeria per les quals es pretén legitimar les expulsions sumàries a Ceuta i Melilla. Aquesta pràctica inhumana, a més de vulnerar els drets humans de les persones migrants, impedeix la sol·licitud d’asil a moltes persones necessitades de protecció.
En aquestes dates, en què se succeeixen notícies relacionades amb el drama de la mobilitat humana a la Frontera Sud d’Europa, es fa especialment urgent l’enfortiment de l’atenció humanitària a les persones migrants i refugiades que arriben a les nostres costes, en condicions molt precàries i entre les que viatgen persones molt vulnerables.
Càritas es fa ressò de la necessitat urgent d’implementar de manera estable els recursos humans i materials necessaris per garantir la seva acollida, com el primer pas d’una política migratòria i d’integració “més humana”. Referent a això, Càritas recorda la crida del Papa Francesc, dins de la Campanya de Càritas Internationalis “Compartint el viatge”, a ser comunitats acollidores, evitant els estereotips i les trucades a la por a l’altre i apostant per polítiques d’integració i de cohesió social.
Des de la nostra identitat, l’acollida als refugiats és una exigència ètica inherent als nostres sistemes democràtics, que s’afegeix a l’obligatorietat derivada com signants dels pactes i convenis internacionals de protecció de les persones forçades a abandonar els seus països d’origen.
Al costat d’una batalla política i legal davant els poders públics, la resposta als reptes de l’acollida involucren també a la ciutadania, les organitzacions socials i, sobretot, els mitjans de comunicació, la responsabilitat és vital per desenvolupar una pedagogia tan necessària com urgent de l’opinió pública davant el problema de la mobilitat humana, informant amb veracitat d’aquestes situacions i del drama humà que s’amaga darrere de la trajectòria vital de cada refugiat i de cada migrant.
