Les llars amb menys ingressos inverteixen més de 6 de cada 10 euros en habitatge i alimentació
L’estabilitat econòmica de les famílies es veu afectada pel creixent impacte financer de l’habitatge. En anys recents, els llars, especialment els de baixos ingressos, han experimentat un augment considerable en les despeses relacionades amb l’habitatge, generant inestabilitat financera.
Un recent informe, Ingresos y gastos: una ecuación que condiciona nuestra calidad de vida, Un recent informe, Natalia Peiro de Càritas Espanyola i Daniel Rodríguez de la Fundació FOESSA, destaca que tres milions de llars (16,8%) cauen en pobresa severa després de cobrir aquestes despeses bàsiques.
La pandèmia de la COVID-19, sumada al conflicte a Ucraïna, l’augment en els costos energètics i inflació, desafien l’estabilitat econòmica familiar, especialment en l’alimentació i habitatge.
Malgrat l’increment del 11% en ingressos des del 2008 a Espanya, les despeses han crescut un 30% a causa de la recent inflació, afectant més als llars de baixos ingressos (creixement del 0,5%).
Les llars destinen més del 63% dels seus ingressos a habitatge, subministraments i alimentació, mentre que els de majors ingressos només un 40%.
Adquirir un habitatge, que ara requereix 7,7 anys d’ingressos anuals bruts comparat amb els 2,9 anys en 1987, i l’estrès financer de l’arrendament, afecten al 16% de la població que destina més del 60% dels seus ingressos al lloguer.
L’informe ressalta l’urgència de mesures per accedir a habitatges assequibles, com més habitatges socials i habitatges d’emergència. A més, proposa polítiques laborals i canvis legals per equitat en drets de treballadores del llar.
La lluita per equilibrar necessitats essencials i costos d’habitatge és el centre de la crisi financera. Urgeix un compromís social per un futur amb habitatges dignes per a tots.
Aquestes propostes apunten a mitigar la crisi habitacional i financera, promovent una societat més inclusiva i condicions de vida dignes pels seus ciutadans.
