En el marc de la celebració, el diumenge 23 de juny, del Dia de la Caritat, festa del Corpus Christi, Càritas llança una crida a “posar en marxa el nostre compromís per millorar el món” i ajudar a cicatritzar la ferida de la desigualtat que cada cop és més gran.
Aquesta invitació forma part del cicle bianual de la campanya institucional que sota el lema “El teu compromís millora el món” es desenvolupa des de l’any passat.
Ara, en la data litúrgica del Corpus Christi, la idea sobre el qual es posa el focus és, alertar sobre l’enquistament de la desigualtat en la nostra societat, com una ferida que no acaba de cicatritzar. Des de Càritas ens animem a renovar la nostra manera de viure, de modelar la nostra vida, el tipus de decisions que prenem a nivell polític, social i econòmic, la forma de consumir i d’emprar els diners, com ens relacionem amb els altres, les nostres actituds en el treball i en les activitats que realitzem o la forma en què fem servir el temps “.
Tant en les dades de la nostra memòria que fèiem pública aquests dies, com en les dades que presentava l’estudi FOESSA fa una setmana, evidencien que la suposada recuperació econòmica després de la crisi, no ha estat així per a tots. Aquelles persones que estaven en una situació de més vulnerable, no tant sols no han experimentat aquesta recuperació, si no que han esgotat la poca xarxa de protecció que tenien i la bretxa entre la població més benestant i aquell sectors de la societat en situació de major precarietat, cada cop és més gran.
Aquesta setmana de la caritat han estat diverses les accions i les celebracions tant dels participants com dels voluntaris dels diferents projectes de Càritas que han volgut fer visible aquesta realitat, però també manifestar el compromís de tots per començar a cicatritzar aquestes ferides, que ens allunyen d’una societat justa i respectuosa amb els drets de les persones.
Igualment adjuntem el missatge del Mn. Anton Roca, delegat episcopal de Càritas, que ha volgut adreçar en aquesta festivitat de Corpus Christi a totes les comunitats parroquials de la diòcesi.
Missatge:
“LA DESIGUALTAT, UNA FERIDA QUE NO CICATRITZA”
La festa del Corpus, un any més, ens disposa a contemplar i lloar el Senyor, “l’Amor que ens enamora”. Un Amor davant del qual tots els amors queden petits perquè el seu és un amor que va fins a l’extrem del seu cos entregat i de la seva sang vessada: amor que acull i dona i se’ns dona. Un amor que perdona i anima. Un amor universal amb un decantament especial pels pobres i petits d’aquest món.
Així volem que sigui el nostre amor, no de frases i de paraules, sinó de fets i de veritat (1Jn, 3, 18) és a dir, compromès. I la campanya de Càritas, seguint el lema de l’any passat, ens continua recordant que el nostre amor compromès millora el món. Pot semblar una mica exagerat: ens volen donar “peixet”? Podem pensar que la nostra aportació és sovint molt petita en comparació amb les enormes necessitats del món… Efectivament, són moltes les veus i les realitats que ens recorden allò que diu el nostre cartell de Càritas: “La desigualtat, una ferida que no cicatritza”. I llavors ens ve el desànim. Podem fer-hi alguna cosa? És allò de l’Evangeli: “aquí hi ha un noiet que té cinc pans i dos peixos; però que és això per a tanta gent?” (Jn 6, 9).
Potser també és agosarat dir que amb el nostre compromís qui sap què som capaços de fer ¿I si en comptes de posar “el nostre compromís” poséssim “la nostra fe”, ¿no valdria igual? I si concretéssim més i poséssim “la nostra fe en Jesucrist millora el món i ens millora a nosaltres” ¿no trobeu que també hauria de ser veritat, i posaria l’accent en l’amor de Déu que ens empeny a actuar compromesament? “Millora el món”…i ens millora a nosaltres!. Ja ho sabem: si millora el món ens millora a nosaltres i si ens millora a nosaltres segur que també millora el món. Volia remarcar que el nostre compromís, la nostra fe, tot millorant el món, comença per millorar-nos nosaltres.
Enguany la festa del Corpus, el Dia de la Caritat o la Setmana de la Caritat coincideix, més que mai, amb l’acabament d’un curs. S’escau, doncs, una revisió que ens obliga a mirar enrere però també mirar endavant des d’aquesta perspectiva de la Caritat. Ho hem de fer tots, tant els fidels que amb la vostra aportació feu possible l’acció de Càritas, com tots aquells que es vulguin revisar sobre el seu amor compromès. També els qui actuen més directament en els serveis i l’organització de Càritas, i sense deixar-nos els voluntaris que fan una bona labor insubstituïble a les parròquies.
Mirar enrere per veure el camí fet, valorar-lo, allò bo, potser també mancances i tancaments, donar gràcies a Déu, donar-nos gràcies mútuament, no només pel treball que hem pogut fer ajudant els altres, sinó també perquè els pobres segur que ens han fet bé, ens han evangelitzat, ens hem pogut acostar a Jesús a través d’ells. El nostre petit o gran compromís, transforma el món, però comença per millorar-nos a nosaltres. Estiguem-ne contents!
I sobretot, mirar endavant. Tenim molts desafiaments a la vista. Hi ha una ferida que no sols no cicatritza sinó que empitjora: Una societat que tendeix a excloure immigrants i refugiats. Unes ideologies en auge, que abonen la xenofòbia, la discriminació, el racisme… Una societat en la que, com adverteix el Papa en l’encíclica “Laudato si”, “no sol haver-hi consciència clara dels problemes que afecten particularment als exclosos, quan es parla d’ecologia. Ells són la major part del planeta, milers de milions de persones. De fet, a l’hora de l’actuació concreta, queden freqüentment en l’últim lloc”.
Malgrat tot, i conscients dels problemes que emmarquen avui la nostra vida social, podem dir amb el missatge de la Comissió Episcopal de Pastoral Social amb motiu de la festa del Corpus, “donem gràcies per tantes mans generoses al servei de la caritat que dediquen el seu temps i lliuren la seva persona al servei dels necessitats a Càritas i a altres institucions de l’Església. I demanem per cadascun de nosaltres que l’Esperit Sant faci de la nostra vida un lliurament creïble en tot moment als “ferits per la vida”. No oblidem que Jesús mateix ens ha dit en una pàgina solemne de l’Evangeli, que allò que fem o deixem de fer amb els necessitats, a Ell mateix ho fem (cf. Mt 25).
Antoni Roca Roig,
Delegat episcopal de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat
