Càritas constata el retrocés dels nivells d’exclusió de moltes famílies a causa del coronavirus. La pandèmia està colpejant amb major duresa a les llars que abans de l’impacte de la Covid-19 estaven en situació més vulnerable.
En el Dia Internacional de les Famílies, Càritas alerta sobre l’impacte del coronavirus en les condicions de desprotecció de les famílies més vulnerables, que estan agreujant-se a causa de el confinament i l’absència d’ingressos. Si abans de l’actual pandèmia el procés d’integració de moltes famílies i llars espanyoles en situació de pobresa i exclusió social es mostrava encara feble en la seva recuperació i inestable en la seva durada, ara el retrocés està sent important.
Els agents de Càritas que estan acollint a les persones que s’adrecen aquests dies a Càritas, estan sent testimonis directes de com l’economia de moltes famílies està a el límit i com són moltes les llars que han vist com un o els dos progenitors s’han quedat sense feina, amb les conseqüències materials i psicològiques que això comporta. I encara que l’Estat, garant dels seus drets fonamentals, està invertint importants recursos de suport, aquests no arriben a cobrir la protecció que requereixen les famílies en situació de major fragilitat.
Situació a el límit després dues crisis consecutives
La xarxa de seguretat amb què compten les famílies espanyoles, s’ha anat debilitat en l’última dècada. No havien pogut recuperar-se encara després dels efectes de la crisi econòmica de l’any 2008. Així doncs, la situació de partida davant l’impacte del coronavirus ja era bastant precària. Aquesta situació de vulnerabilitat no ha fet més que agreujar-després de la irrupció devastadora de la Covid-19.
Com s’indica en el VIII Informe FOESSA, la presència de menors a la llar incrementa el risc de caure en exclusió. Les dades recollides en el mateix assenyalen que el 22% dels menors a Catalunya es troba en situació d’exclusió social. Tenir menors a càrrec és un indicador de risc. Un altre indicador de risc, és la monoparentalitat un 28% d’aquestes famílies estan en situació d’exclusió. La xifra puja fins al 33% en el cas de famílies nombroses.
Aquest enquistament de les condicions d’exclusió social a causa de l’impacte successiu, en tant sols 12 anys, de dues crisis devastadores tindran conseqüències determinants en la perpetuació de la transmissió intergeneracional de la pobresa. Allò que la família té o allò que la família no té pot influir, i de fet influeix, com ha constatat la Fundació FOESSA, en la transmissió d’elements que facilitaran o dificultaran la millora de les condicions de vida de les noves generacions.
A més de les dificultats econòmiques a les que s’enfronten les famílies. Càritas alerta sobre la gravetat que suposa el desbordament psicosocial i emocional que estan vivint. També, com s’abordarà des de les administracions públiques l’estratègia eficaç de resposta integral i urgent que necessiten aquestes llars.
No invertir en la família significa embargar el benestar futur. Espanya va ser el país de tota la Unió Europea que menys percentatge de PIB va invertir en polítiques familiars. Segons dades de l’any 2018 del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. Les greus conseqüències d’això les estem evidenciant en aquests moments, quan les famílies necessiten unes garanties de protecció que estan absents.
Respostes de Càritas
Són moments d’incertesa per a moltes persones en situació de gran precarietat. Càritas està responent a aquests buits de les polítiques públiques i aportant suport, escolta i proximitat a totes elles. Aquest ventall de recursos van des de la resposta a drets fonamentals, com l’accés a un habitatge digne i als seus subministraments domèstics. A garantir una alimentació sana i equilibrada. Oferir vies formatives i d’orientació laboral per a accedir a una ocupació digna.
Al costat d’aquest suport, Càritas sosté altres accions d’acompanyament familiar summament importants en temps de confinament, com és el suport educatiu dels fills en edat escolar, programes de suport psicològic i contenció emocional o la creació de vincles grupals. També s’està proporcionant suport per lluitar contra la bretxa digital existent.
Deute social amb les famílies
En paraules de papa Francesc, “els serveis que la societat presta als ciutadans no són una forma d’almoina, sinó un veritable deute social, respecte a la institució familiar, que és la base i que tant aporta a el bé comú de tots”.
La família és la primera escola dels nens, és el grup de referència imprescindible per als joves, és el millor asil per als ancians. La família constitueix la gran «riquesa social», que altres institucions no poden substituir, que ha de ser ajudada i potenciada, per no perdre mai el just sentit dels serveis que la societat presta als seus ciutadans (homilia del Papa Francesc a Guayaquil, Equador 2015) .
Crida a la Unió Europea
Amb motiu del Dia internacional de les Famílies, Càritas Europa ha instat la UE a donar prioritat a la creació de l’anomenada Garantia Infantil i que es doti de fons suficient. Es tracta d’una mesura orientada a reduir a la meitat la pobresa infantil i familiar per a 2030. Per la qual cosa, s’ha d’incloure’s en la Estratègia Europa 2030 integral, social i sostenible. També ha d’estar recolzada pel pressupost de la Unió 2021-2027 per aconseguir la reducció de la pobresa infantil i la inclusió social.
Càritas Europa recorda que 23 milions de nens estan en risc de pobresa o exclusió social a la UE. Tot apunta que aquest nombre augmenti considerablement a mesura que l’impacte econòmic de la pandèmia de Covid-19 també augmenti.
