Càritas Europa demana als responsables polítics que facilitin la mobilitat humana en lloc de tractar els migrants com una amenaça o una arma
Amb motiu de la celebració del Dia Internacional del Migrant, Càritas posa l’accent sobre la urgència de garantir a Espanya i al conjunt de la Unió Europea una gestió de les fronteres respectuosa amb els drets humans.
Cal, per això, que els poders públics liderin el compliment de les condicions fixades pel Tribunal Constitucional per evitar retorns en la frontera que no identifiquin de forma individualitzada les persones, que no es puguin sotmetre al ple control judicial i que no compleixin el que estipulen les nostres obligacions internacionals.
Actualment existeix l’oportunitat d’incorporar aquestes garanties en el marc de la tramitació de la reforma de la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, on és possible assolir aquest objectiu a través de la modificació de la Disposició final primera per la qual s’introdueix la Disposició Addicional Desena a la Llei Orgànica d’Estrangeria (LOEX).
La realitat que afecta actualment els processos de mobilitat humana al nostre país, al conjunt d’Europa i a la resta del món ens constaten un blindatge cada vegada més fort enfront de les persones que arriben a les nostres portes, a les quals ni tant sols es pregunta com es diuen, d’on vénen, què els porta a casa nostra.
La globalització de la indiferència
En aquesta jornada, cal recordar el gest profètic amb què el Papa Francesc va marcar l’inici del seu pontificat, la primera visita del qual va ser a l’illa de Lampedusa, punt zero de la tragèdia de les migracions que tenen com a escenari les aigües del Mediterrani. En aquest viatge, el sant Pare llançava un dels missatges que ha reiterat amb més èmfasi des d’aleshores i que tornava a repetir fa unes setmanes en la seva recent visita a Grècia i Xipre: la globalització de la indiferència.
És aquesta indiferència de les societats del benestar i de les administracions dels països del Nord la que està construint noves tanques i noves fronteres cada vegada més inhumanes per als qui abandonen les seves llars empesos per la violència, la fam o la misèria. Lesbos, Bielorússia, Calais, però també Ceuta, Melilla o les Canàries són els escenaris on segueixen fracassant les ànsies de llibertat, justícia i dignitat de milions d’aquests éssers humans que el Papa Francesc denomina descartats i el destí dels quals, en molts casos, és acabar ajaguts en tombes anònimes als cementiris del Nord o al fons de les aigües del Mediterrani i l’Atlàntic.
El drama de les persones en situació de mobilitat, exposades a les màfies del tràfic de persones i a la indiferència dels governs, s’estén a totes les regions del món on la xarxa Càritas acompanya, des dels països d’origen i durant tot el trànsit migratori, a aquestes persones en la demanda de dignitat i drets: des de Bangladesh, amb els refugiats rohingya, i Síria, fins a les víctimes de l’emergència climàtica al Sahel, de la violència armada a Moçambic, Etiòpia i la República Democràtica del Congo, o els milions de refugiats veneçolans i centreamericans a Amèrica llatina.
Càritas vol posar en aquesta jornada internacional el focus sobre el nom i la cara de tots ells, que se’ls rescati de la nostra indiferència i se’ls reivindiqui com a germans nostres, objecte de la nostra solidaritat i subjectes de drets i d’una protecció internacional que se’ls segueix negant.
Declaració de Càritas Europa
En una declaració amb motiu del Dia Internacional del Migrant encapçalada pel lema “Abraça la solidaritat, no els murs i la violència”, Càritas Europa reclama als responsables polítics que facilitin la mobilitat humana en lloc de tractar els migrants com una amenaça o una arma.
A la nota es recorda que les persones en situació de mobilitat són éssers humans, que creuen fronteres per diferents motius, des de buscar protecció, a treballar, estudiar o reunir-se amb familiars, entre d’altres. Per això, han de ser tractats amb dignitat en lloc de menyspreu, per a això calen vies regulars i segures cap a Europa, en comptes d’aixecar murs cada vegada més alts i recórrer a la violència.
“Els migrants i els que defensen els seus drets –assenyala la declaració de Càritas Europa– s’enfronten a un moment particularment desafiant a la UE, on les polítiques de pànic i rebuig són les que dominen i, massa sovint, maten. Naufragis fatals al Canal de la Mànega i al Mar Mediterrani, persones utilitzades com a peons a la frontera amb Bielorússia i abandonades gairebé mortes en boscos gelats a les portes d’Europa, innombrables devolucions a Grècia i al llarg de la ruta dels Balcans, en són només alguns exemples”.
En aquest context, Càritas Europa insta els líders europeus a resistir els intents de diluir la Convenció sobre els Refugiats, de legalitzar els rebutjos i, fins i tot, d’introduir derogacions a la legislació de la UE, una mesura proposada recentment per la Comissió Europea amb relació a Polònia, Lituània i Letònia.
La declaració es fa també ressò del missatge del Papa Francesc durant la seva visita a Lesbos el 5 de desembre passat, en què expressava la seva angoixa en “escoltar propostes que els fons comunitaris s’utilitzin per construir murs i filferro de pues com una solució. […] No obstant això, no es resolen els problemes i es millora la convivència construint murs més alts, sinó unint forces per cuidar els altres segons les possibilitats concretes de cadascú i en el respecte de la llei, primant sempre el valor inalienable de la vida de tothom. ésser humà”.
En aquest sentit, la secretària general de Càritas Europa, Maria Nyman, insta a superar la por i, per contra, abraçar la mobilitat humana com un fenomen natural que s’ha de facilitar de manera organitzada.
“Fem una crida a un canvi dràstic de les polítiques migratòries: en lloc de finançar murs costosos i militaritzar les nostres fronteres per aturar els moviments de persones, invertim en vies segures i regulars, centres de recepció decents i societats més acollidores que facilitin la inclusió social per al bé comú”.
La nota de Càritas Europa finalitza amb una reivindicació de “les aportacions positives que la migració fa a les nostres societats i un homenatge al gran nombre de persones que ajuden els migrants d’una manera o altra, triant la trobada i la compassió per sobre de la por, a fi de fomentar les societats solidàries i acollidores, en lloc d’avivar l’odi i la divisió”.
