Al 2013, l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 30 de juliol com el Dia Mundial contra el Tràfic de persones. Segons el seu comunicat, un dia necessari per «conscienciar sobre la situació de les víctimes del tràfic humà i per promocionar i protegir els seus drets.»
El tràfic d’éssers humans és l’expressió cruel i moderna de l’esclavitud i una de les pitjors violacions possibles dels drets humans. Tots els països estan afectats per el tràfic de persones, ja sigui com a país d’origen, trànsit o destinació de les víctimes. No podem tancar els ulls davant d’una realitat que mou milers de milions d’euros en forma de negoci (delicte) molt lucratiu en el qual estan implicades moltes més persones del que creiem sota una aparença de normalitat.
El tràfic de persones és una realitat invisible però entra a la nostra vida quotidiana. Darrere de les persones que demanen una almoina al supermercat del nostre barri, hi ha un possible cas de tràfic. Darrera el món ocult i amagat de la prostitució hi ha dones que són explotades. Darrere de la roba que portem, o la fruita o verdura que mengem, pot haver sofriment de persones que, víctimes de la cultura del descart a la qual al·ludeix el papa Francesc, són explotades per interès econòmic; persones considerades com a mercaderia, com a instrument d’enriquiment.
S’ha avançat molt en els últims anys per perseguir el delicte. Els casos de tràfic amb fins d’explotació sexual, especialment, han rebut més visibilitat, però no podem oblidar i passar per alt altres formes de tràfic com són la mendicitat, els matrimonis forçats, l’explotació laboral o el tràfic d’òrgans. A Espanya encara no hi ha una llei integral que abordi totes aquestes formes de tràfic, una condició que permetria una coordinació de manera efectiva per lluitar contra el tràfic, identificar i protegir les víctimes i assegurar els seus drets humans.
Com a entitats d’Església denunciem polítiques que augmenten la vulnerabilitat de les persones i el risc de ser sotmeses a tracta, una cosa que estem comprovant en les actuals polítiques migratòries. Polítiques que fracassen en posar en perill a les persones, empenyent a mans de xarxes de traficants i tractants per la falta de vies legals per aconseguir un destí millor. Cada persona té el dret a buscar-se una vida digna per a si mateixa, per als seus fills i filles, per a la seva família. No podem crear un món de diferents velocitats i després simplement pal·liar el sofriment de les persones en els nostres recursos d’atenció, quan aquest patiment podria haver estat evitat.
Com a entitats d’Església, recolzades en les nostres accions per la Secció de tràfic de persones de la Conferència Episcopal Espanyola, demanem que es posi sempre l’interès de les víctimes al centre, estiguin o no com a tals, assegurant els seus drets en totes les fases de la lluita contra el tràfic. Demanem evitar la re-victimització, habilitant mecanismes perquè la investigació dels delictes no impliqui més patiment per a les persones.
