«Enllaça’t per la Justícia» revela la història de sang que s’oculta darrere dels nostres telèfons mòbils. Denuncia els abusos socials i mediambientals que es cometen tant en el procés de fabricació com en l’ús diari d’aquests dispositius.
T’has preguntat mai quina és la realitat que s’amaga darrere d’un objecte d’ús quotidià com és el teu smartphone? Sabies que produir un quilo de coltan, un mineral indispensable per fabricar telèfons mòbils, li costa la vida a dues persones a la República Democràtica del Congo?
Denunciar els abusos socials i mediambientals que es cometen tant en el procés de fabricació com en l’ús diari dels nostres mòbils és l’objectiu que les entitats que impulsen la campanya “Si Cuides el Planeta, Combats la Pobresa” i que promouen la iniciativa “Enllaça’t per la Justícia“- Caritas, Cedis, CONFER, Justícia i Pau, Mans Unides i REDES (Xarxa d’Entitats per al Desenvolupament Solidari) – es proposen amb motiu de la celebració, el 5 de juny, del Dia Mundial del Medi Ambient.
En l’última dècada, els telèfons mòbils han passat a dominar la nostra vida quotidiana. La seva venda s’ha incrementat exponencialment arreu del món, sobretot els anomenats smartphones. Si el 2007, gairebé ningú tenia un telèfon intel·ligent, el 2019 són a tot arreu. De fet, a nivell mundial, gairebé dos de cada tres persones d’entre 18 i 35 anys en posseeixen un i, en només 10 anys, s’han produït més de 7.000 milions d’aquests dispositius, aproximadament el mateix nombre d’habitants que hi ha al planeta.
I encara que aquests telèfons d’última generació poden ser intel·ligents, elegants, polits, ràpids (que és la traducció del terme anglès “smart”), depenen d’elements físics sense els quals no seria possible la seva fabricació ni el seu funcionament. De la mateixa manera que en la seva producció són necessaris diversos materials (plàstic, vidre, ceràmica) i matèries primeres (metalls, com l’alumini i el ferro, i minerals, com les terres rares), el “núvol” on s’emmagatzema la informació digital no existiria sense els llocs del planeta on s’ubiquen els superordinadors que la mantenen.
Costos socials i ambientals
A més d’un preu econòmic, els mòbils tenen importants costos socials i mediambientals. Un mòbil estàndard conté entre 500 i 1.000 components diferents. L’extracció i processament d’aquests components generen uns 75 kg de deixalles per telèfon. Alguns d’aquests elements són recursos cars i escassos, i estan relacionats amb abusos socials i mediambientals. L’impacte ambiental de la producció de smartphones és tan alt que per compensar les emissions de gasos efecte hivernacle hauríem de fer servir cada dispositiu entre 33 i 89 anys. No obstant això, a Europa es renova cada any al voltant del 40% del parc de mòbils existents, el que suposen uns 18 milions de mòbils només a Espanya.
Si bé la vida útil d’un aparell és d’uns 10 anys, bateria a part, el temps mitjà d’utilització se situa entre l’any i mig i els dos anys i mig. Sembla que preocupa poc els impactes a llarg termini de l’eliminació d’aquestes escombraries tecnològiques, un problema global que es fa evident en les exportacions d’aparells electrònics usats a tercers països, especialment d’Àsia i Àfrica, que no estan preparats per a la gestió d’aquestes deixalles.
Bretxa digital
“Enllaça’t per la Justícia” posa l’accent, també, en la bretxa digital que comporta l’ús del telèfon intel·ligent, en esdevenir un indicador més de la diferenciació social. El problema moral més seriós causat per les noves tecnologies de la comunicació és l’accés desigual a la informació que hi ha actualment i que estimula el sorgiment d’una nova classe, la dels rics en informació, capaços d’accedir sense limitacions geogràfiques o econòmiques a les xarxes mòbils d’internet.
La coneguda com a bretxa digital es dóna principalment en els països africans, on encara es posseeixin telèfons mòbils, s’està lluny encara de procurar un accés majoritari a la xarxa a través dels mateixos. En l’actualitat (març de 2019) tan sols el 35,9% dels ciutadans africans compten amb accés a internet, davant del 86,6% si parlem dels europeus i 89,1% si es tracta de residents nord-americans. Llevat que es faci alguna cosa al respecte, la creixent bretxa entre els països subconectados i els hiperdigitalizados s’eixamplarà, el que agreujarà les desigualtats que ja existeixen.
El nivell de digitalització pot fins i tot influir en la capacitat dels països per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible i enfrontar desafiaments com la fam, les malalties i el canvi climàtic. Per això, cal un esforç més gran per donar suport als països en els seus intents d’integrar-se l’economia digital.
Al costat de la introducció constant de noves funcions que faciliten i agiliten la nostra vida diària, el que reforça la nostra dependència d’aquesta tecnologia, cal subratllar l’exposició a la pressió publicitària, modes i canvis estètics a què ens sotmet. Cada vegada sorgeixen més accessoris per a aquests telèfons, el que fomenta una dinàmica de extractivisme de matèries primeres necessàries per a la producció dels mateixos i que tenen components meurals, extrets de zones riques en recursos naturals. Aquesta demanda excessiva provoca la minva de les condicions laborals i de seguretat dels llocs de procedència, i el deteriorament ambiental dels mateixos.
Un altre problema és el creat pel canvi de les relacions personals i l’augment de les addiccions provocades per la seva utilització. De fet, l’ús d’internet i telèfons mòbils de forma compulsiva, repetitiva i prolongada actualment és considerat com una addicció, ja que suposa una incapacitat per controlar o interrompre el seu consum, amb serioses conseqüències sobre la salut, la vida social, familiar, escolar o laboral. Afegim a això el poder que atorguem amb el nostre consum diari a grans empreses tecnològiques com Apple, Amazon, Google, Microsoft, Samsung, Huawei, Tencent, Taobao, etc.
Els casos del Congo, Ghana i l’Amazònia
Els efectes socials i mediambientals de la producció de tecnologia digital vinculada als smartphones tenen noms i cognoms. “Enllaça’t per la Justícia” posa el focus en tres punts geogràfics concrets: la República Democràtica del Congo, Ghana i l’Amazònia.
La comunitat de Manguredjipa, al territori de Lubero de la província de Kivu Nord, de la R.D. Congo, un país molt ric en recursos naturals, està en el centre de totes les mirades en ser una regió productora de cobalt, coure, urani, or, diamants, cassiterita i coltan. L’explotació i el contraban d’aquest últim es deu a l’enorme demanda internacional de productes electrònics, especialment de la tecnologia mòbil, en què és imprescindible el tàntal, que s’extreu del ja citat coltan. El 80% de les reserves mundials d’aquest mineral es troben a l’est del Congo i la seva explotació està lligada a la violació de drets humans, la destrucció del medi ambient i el finançament dels conflictes existents a la regió. S’estima que l’extracció de cada quilo de coltan li costa la vida a dues persones al Congo.
Agbogbloshie és un barri d’Accra, la capital de Ghana, on viuen unes 40 mil persones sota condicions d’extrema pobresa. Des de fa una dècada, aquesta zona urbana és també un dels cementiris d’escombraries electròniques procedent d’Europa i Amèrica del Nord més grans del món. Aquest lloc es considera un dels llocs més contaminat del continent africà, principalment per metalls com plom, beril·li, cadmi o mercuri. Un estudi de l’ONU el 2014 va reflectir que en Agbogbloshie la concentració de plom a terra arriba a superar mil vegades el nivell màxim de tolerància. Famílies senceres, inclosos nens i nenes, treballen 12 hores al dia en aquest abocador, un ofici en què guanyen més de dos euros al dia, que duplica el salari mínim al país. Nacions Unides ha inclòs a Agbogbloshie a la llista dels llocs més perillosos del món per viure.
L’Amazònia és un altre dels escenaris on es pateixen els efectes mediambientals de l’extracció minera relacionada amb les noves tecnologies. Aquesta activitat ha suposat enormes perjudicis a la població indígena i destrucció ambiental tant al Brasil com Veneçuela, sobretot a la regió dels rius Orinoco, Mucajaí, Parima i Catrimani.
En l’època d’auge d’explotació d’or, que també està present en els telèfons mòbils, prop del 20% de la població Yanomami va morir a causa de malalties, fam, violència i altres impactes generats per la mineria il·legal. A causa de la manca de control d’aquesta activitat, els territoris indígenes s’enfronten greus perills de destrucció, contaminació d’aigua, acumulació de residus sòlids no biodegradables, afectant no solament a la naturalesa i als hàbitats de diversos animals sinó a la forma de vida d’aquestes comunitats indígenes.
Signes d’esperança
L’entrada en vigor a tota la Unió Europea, al gener de 2021, del Reglament sobre els minerals en zones de conflicte obre una finestra a l’esperança, ja que es marca com a objectiu el contribuir al control del comerç dels metalls estany, tàntal, tungstè i or (3TG). Amb això, es pretén garantir que els importadors europeus de 3TG compleixin les normes internacionals responsables de proveïment establertes per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, i que les foses i refineries de 3TG de tot el món es proveeixin amb responsabilitat; contribuir a trencar el vincle entre conflicte i explotació il·legal de minerals; i ajudar a acabar amb l’explotació i els abusos contra les comunitats locals, incloses les persones que treballen a les mines, i fomentar el desenvolupament local. Seria desitjable que aquest Reglament obligatori s’anés ampliant a altres matèries primeres i a tota la cadena de subministrament.
El marc de referència inicial és la Guia de Diligència deguda de l’OCDE (2011), que estableix una sèrie de recomanacions perquè les empreses es comprometin a fer un autodiagnòstic voluntari sobre l’origen dels minerals que utilitzen i a publicar aquesta informació en els seus informes anuals o llocs web.
Actuar en clau personal i comunitària
Al costat d’això, les entitats Càritas, Cedis, CONFER, Justícia i Pau, Mans Unides i REDES (Xarxa d’Entitats per al Desenvolupament Solidari) conviden al Dia Mundial del Medi Ambient a actuar en clau personal i comunitària per impulsar mesures transformadores, que passen per fer un ús auster, racional i sostenible d’aquests dispositius.
Un bon començament passa per observar el principi “Superaràs el paradigma tecnocràtic” del Decàleg Verd llançat dins de la campanya “Si Cuides el Planeta, Combats la Pobresa”. I per escoltar les paraules del Papa Francesc a Laudato Si’: “És possible tornar a ampliar la mirada, i la llibertat humana és capaç de limitar la tècnica, orientar-la i col·locar-la al servei d’un altre tipus de progrés més sa, més humà, més social , més integral “.
