13.545 persones van accedir a un lloc de treball durant el 2018 amb el recolzament dels programes d’inserció laboral de Càritas.
Segons aquest, les majors taxes de pobresa i exclusió es segueixen concentrant en el col·lectiu de persones desocupades, on un 46% es troben en l’espai de l’exclusió i el 17,2% en pobresa severa.
Comparant aquestes xifres amb les del conjunt de la població, s’observa que el fet de no comptar amb una ocupació multiplica per 2,5 el risc de caure en situacions d’exclusió i per 3 el de caure en pobresa severa.
Com va explicar Francisco Lorenzo, “l’absència d’ocupació no és l’única característica que empeny a situacions d’exclusió i pobresa, ja que la vulnerabilitat es troba cada vegada més entre aquelles persones i llars que estan treballant, de manera que podríem dir que comptar amb una feina ha deixat de ser sinònim d’integració i benestar “. Com s’indica en el dossier, el 12,3% de la població que està treballant es troba en situació d’exclusió i el 2,1% en condicions de pobresa severa.
La jornada parcial indesitjada i la temporalitat són altres és un dels grans motors que arrosseguen a la població activa a aquest tipus de situacions.
Les llars on la sustentadora principal és una dona que treballa són més sensibles a les situacions d’exclusió, especialment en els casos d’exclusió severa (6,7%), ja que supera gairebé en un 70% a les taxes registrades entre les llars el sustentador principal és un home (4%).