La fragilitat és innata a l’ésser humà. Estem cridats a ser comunitat perquè res del que és humà no ens és indiferent. Tots som responsables de tots.
![](/FILES/2016/12/4785.jpg)
La comunitat és aquell espai on se’ns permet acompanyar, però també ser acompanyats, és un espai d’anunci però també de denúncia, on el qui pateix pot trobar consol i on es fa possible el canvi, optar per un altre estil de vida que ens apropi més a un món diferent on la dignitat de les persones i la cura de la casa comuna siguin el veritable centre de les nostres accions.
Les persones que formem part de la societat humana, i en concret els cristians hem de procurar l’assoliment del dret al desenvolupament integral de tota la comunitat, la nostra acció s’ha de comprometre a aconseguir les plenes condicions per a l’exercici de la dignitat humana de tots i cadascun dels éssers humans.
Som responsables de tenir cura de la casa comuna, que és el nostre planeta. Ens cal abandonar el model extractiu que ha imperat fins ara i que ha anat esgotant els recursos naturals, el sistema de productivitat i consum exagerat, que ha tingut greus conseqüències en termes de contaminació i de canvi climàtic, però sobretot perquè ha generat desigualtats, que ens han avocat al que el Papa Francesc anomena economia del descart.
Milions de persones pateixen aquesta pobresa extrema i són víctimes d’aquesta economia del descart, perquè la societat no els reserva cap espai, sovint es veuen obligades a deixar les seves llars i els seus països, buscant refugi i noves oportunitats. Tots hem de tenir dret a viure dignament i desplaçar-nos per la casa comuna, dret a moure’ns dintre de casa nostra, perquè tots som migrants cercant noves oportunitats, intercanvi, acollida, participació, pau i seguretat.
El sistema econòmic actual està deixant marques i ferides a la nostra terra, i aquestes activitats son les que generen aquesta realitat de desigualtat i exclusió tant grans, deixant de garantir els drets fonamentals de les persones i els pobles.
Si volem sobreviure com a humanitat i superar les nostres fragilitats, estem cridats a ser en comunitat, viure en fraternitat i buscar l’equilibri, la sostenibilitat en la nostra relació amb els altres i en la relació amb el planeta, que és la nostra Casa comuna.
Quan som ja a les portes del Nadal, pensem en la fragilitat de l’infant ajagut a la menjadora, en la fragilitat de tantes persones en el nostre entorn i en les nostres pròpies fragilitats, que ens fan adonar de la necessitat de comptar amb els altres. La necessitat de transformar la soledat i la indefensió individual, en la força i la potencialitat de la comunitat. No podem restar indiferents davant el patiment dels altres.
Us desitgem un Molt Bon Nadal!