La fragilitat és innata a l’ésser humà. Estem cridats a ser comunitat perquè res del que és humà no ens és indiferent. Tots som responsables de tots.
La comunitat és aquell espai on se’ns permet acompanyar, però també ser acompanyats, és un espai d’anunci però també de denúncia, on el qui pateix pot trobar consol i on es fa possible el canvi, optar per un altre estil de vida que ens apropi més a un món diferent on la dignitat de les persones i la cura de la casa comuna siguin el veritable centre de les nostres accions.
Les persones que formem part de la societat humana, i en concret els cristians hem de procurar l’assoliment del dret al desenvolupament integral de tota la comunitat, la nostra acció s’ha de comprometre a aconseguir les plenes condicions per a l’exercici de la dignitat humana de tots i cadascun dels éssers humans.
Som responsables de tenir cura de la casa comuna, que és el nostre planeta. Ens cal abandonar el model extractiu que ha imperat fins ara i que ha anat esgotant els recursos naturals, el sistema de productivitat i consum exagerat, que ha tingut greus conseqüències en termes de contaminació i de canvi climàtic, però sobretot perquè ha generat desigualtats, que ens han avocat al que el Papa Francesc anomena economia del descart.
Milions de persones pateixen aquesta pobresa extrema i són víctimes d’aquesta economia del descart, perquè la societat no els reserva cap espai, sovint es veuen obligades a deixar les seves llars i els seus països, buscant refugi i noves oportunitats. Tots hem de tenir dret a viure dignament i desplaçar-nos per la casa comuna, dret a moure’ns dintre de casa nostra, perquè tots som migrants cercant noves oportunitats, intercanvi, acollida, participació, pau i seguretat.
El sistema econòmic actual està deixant marques i ferides a la nostra terra, i aquestes activitats son les que generen aquesta realitat de desigualtat i exclusió tant grans, deixant de garantir els drets fonamentals de les persones i els pobles.
Si volem sobreviure com a humanitat i superar les nostres fragilitats, estem cridats a ser en comunitat, viure en fraternitat i buscar l’equilibri, la sostenibilitat en la nostra relació amb els altres i en la relació amb el planeta, que és la nostra Casa comuna.
Quan som ja a les portes del Nadal, pensem en la fragilitat de l’infant ajagut a la menjadora, en la fragilitat de tantes persones en el nostre entorn i en les nostres pròpies fragilitats, que ens fan adonar de la necessitat de comptar amb els altres. La necessitat de transformar la soledat i la indefensió individual, en la força i la potencialitat de la comunitat. No podem restar indiferents davant el patiment dels altres.
Us desitgem un Molt Bon Nadal!
