L’acció de Càritas Diocesana ha beneficiat 20.302 persones. Una situació de precarietat que es va cronificant en les més de 7.300 llars ateses durant el 2017.
Avui dia de Corpus, Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat fa pública la seva memòria, volem fer visible el compromís que les diferents Càritas parroquials i interparroquials, els voluntaris, col·laboradors i les comunitats cristianes de la nostra diòcesi, hem assumit per intentar millorar el món.
El 2017 ha estat un any en què els missatges positius sobre la recuperació econòmica poden amagar la realitat i la situació de precarietat que viuen una part important de les persones, al nostre país i per tant també a la nostra diòcesi.
20.302 persones s’han beneficiat de l’acció de Càritas Diocesana durant el 2017, més de
7.300 llars que han rebut recolzament, tant des de Càritas Diocesana com des de les Càritas parroquials i interparroquials integrades sota el mateix NIF. Una dada aparentment esperançadora, ja que suposa un descens respecte les dades dels anys anteriors, ens revela una realitat ben diferent, les 17.188 persones que han participat directament en els nostres projectes, constaten un augment respecte dels anys anteriors, i referma del que des de Càritas, a través d’estudis com el
FOESSA, s’intenta alertar en els darrers anys. Les famílies en situació de precarietat es mantenen en una situació igual o pitjor que la que tenien durant la crisi, tan sols un 9% de les llars en situació de pobresa han experimentat una millora de la seva situació en aquesta suposada recuperació econòmica.
L’anàlisi de les dades que avui fem públiques ens mostren que l’acompanyament que fem a les famílies ens suposa intervencions cada cop més intensives, que comprenen pràcticament tots els membres de les llars i que es dilaten en períodes de temps més llargs, és a dir hi ha un descens del nombre de llars ateses, però la situació de precarietat d’aquestes llars està cada cop més cronificada i requereixen un major recolzament.
Les principals problemàtiques de les persones que s’han adreçat a Càritas durant el 2017 han estat, a banda de la cobertura de necessitats bàsiques, les relacionades amb les dificultats per garantir un habitatge digne, amb l’accés a un lloc de treball i en unes condicions que no siguin precàries, i les relacionades amb la infància. Tots aquests anys de crisi han fet que la capacitat que tenien aquestes famílies per superar les situacions de dificultat s’hagi vist considerablement reduïda, han esgotat els estalvis, les diferents xarxes de suport familiar i han reduït despeses a costa de retallar la inversió en la cobertura d’algunes necessitats considerades bàsiques. Si a aquest fet hi afegim les insuficients mesures polítiques en el nostre sistema de protecció social, podem constatar la pràctica desaparició de la xarxa de seguretat d’aquestes famílies, que queden exposades del tot.
Per aquest motiu esdevé tan necessària la tasca de les entitats socials, i per tant també l’acompanyament que s’ofereix a aquestes persones des de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, per poder ajudar a sostenir aquest equilibri, que no permet altra cosa a les famílies que mantenir-se en aquesta situació de precarietat i que la seva realitat no esdevingui més insostenible.
Volem posar de manifest que l’actual capacitat de superació d’aquestes famílies, que no s’ha recuperat després de l’última crisi, no els permetria fer front a un nou període de recessió, i que no podem caure en una actitud d’indiferència davant aquesta realitat que s’està naturalitzant i entrant a formar part de la normalitat.
El teu compromís millora el món
La festa del Corpus tradicionalment va lligada amb el nostre compromís d’estimar els germans. El dia que fem memòria del lliurament de Crist no podem fer altra cosa que posar en acció el nostre lliurament als germans d’una manera compromesa. Les espècies eucarístiques, a les quals venerem i són motiu d’adoració, són l’expressió d’un lliurament: el cos entregat, la sang vessada.
Davant el vertigen que ens genera el caos d’aquest món, on les injustícies, el patiment i el menyspreu continuat pels drets fonamentals són el pa de cada dia, no ens podem amagar, com els apòstols, entre quatre parets per continuar fent el que hem fet sempre. L’opció de viure com a persones compromeses i seguidores de Jesús de Natzaret vol dir arriscar-se a viure i a fer possible per a altres la Bona Aventura del Regne de Déu aquí i ara, obrir casa nostra, la nostra ment i sobretot la nostra vida per deixar-nos tocar el cor i curar les ferides dels germans més pobres de les perifèries socials.
El compromís desinstal·la, descol·loca i desestabilitza la nostra seguretat. Ens allunya de la zona de confort i ens comunica amb el món. El compromís et fa sortir de tu mateix per anar a l’encontre dels altres, d’altres persones que passen pel camí, i això vol dir encarregar-te del patiment de la gent i carregar-lo. Aquest exercici exigeix valentia, creativitat, denúncia i acció.
Som cridats a ser agents transformadors de la societat, del món, però la transformació tan sols serà viable amb l’exercici d’un compromís viscut com a vocació i do per als altres, un compromís que arrela i es desenvolupa en comunitat, conreant una quotidiana relació d’amistat i amor amb Déu.
