Nota conjunta de CONFER, CEE i Càritas Espanyola en el 25é aniversari de l’aprovació per l’Assemblea de les Nacions Unides de la Convenció Internacional sobre els Drets de l’Infant.
En el 25é aniversari de
l’aprovació per l’Assemblea de les Nacions Unides de la Convenció Internacional
sobre els Drets de l’Infant, com a membres d’organitzacions catòliques, ens
preocupa el sofriment de tots els membres del poble de Déu, la situació de
pobresa generalitzada, que arriba avui a tantes famílies espanyoles, i que
adquireix en la vida real rostres molt concrets, com són els nens i nenes que
pateixen la crisi social i econòmica del nostre país.
En els últims mesos, diversos
estudis de les organitzacions socials han posat de manifest l’alarmant situació
de la infància a Espanya en la que un de cada tres nens viuen en risc de
pobresa o exclusió social. Tant és així que Càritas Europa ha publicat un
informe en el qual Espanya se situa gairebé al capdavant de la pobresa infantil
a Europa. És el segon país de la Unió Europea amb més menors afectats per
situacions de necessitat, només Romania està en pitjor situació.
També l’OCDE ha cridat l’atenció
sobre les conseqüències de la pobresa en la infància i ha advertit que els nens
i nenes de famílies més pobres, a més de tenir més dificultat per aconseguir
cert nivell de competències, i encara que aquestes s’igualin, tenen més
probabilitats de fracàs en els estudis que els fills de famílies amb ingressos
més alts. Mentrestant, les retallades pressupostàries en l’ensenyament, des de
l’any 2010 han deixat sense beques a 700.000 estudiants i en algunes comunitats
autònomes, les ajudes per a donar suport a les famílies en matèries com llibres
o beques de menjador han patit serioses reduccions.
Per resumir aquesta falta de
suport a Espanya a la infància, només cal assenyalar que el nostre país
inverteix en polítiques de protecció a la infància i la família gairebé la
meitat que la mitjana europea: un 1,4% del PIB enfront del 2,2% de els nostres
veïns comunitaris. El que situa la despesa per càpita en 270 euros davant els
510 euros de la Unió Europea.
Davant d’aquesta situació, hem de
recordar les paraules del Papa Francesc quan ens assenyala que “La
necessitat de resoldre les causes estructurals de la pobresa no pot esperar, no
només per una exigència pragmàtica d’obtenir resultats i d’ordenar la societat,
sinó per guarir-se d’una malaltia que la torna fràgil i indigna i que només
podrà dur-la a noves crisis. Els plans assistencials, que atenen certes
urgències, només haurien de pensar-se com respostes passatgeres … “(EG
202)
Denunciem així, les causes de
tanta desigualtat social i la política de retallades que ha generat una trista
infància de pobresa contextualitzada en la família espanyola. Com a cristians
assumim el compromís ètic de “mirar la realitat, veure el que passa en el
món, analitzar les causes de la injustícia, i actuar per acabar amb
elles”. Per això, sentim la responsabilitat moral i apel·lem a les
administracions públiques, per a construir les bases d’un nou model social i
econòmic centrat en les persones, especialment els més vulnerables, com la
infància i joventut, i articular polítiques orientades a promoure els drets
humans i la justícia social.
Anhelem un món nou, creant junts
una nova realitat social, on la infància i els drets de la persona vulnerable
siguin el centre dels programes socials de les administracions de Govern. En
aquest sentit, ens sumem a la iniciativa que han llançat diverses
organitzacions d’infància sol·licitant el consens de les administracions
públiques i de les entitats socials en favor d’arribar a un Pacte d’Estat per
la Infància amb l’objectiu d’eradicar la pobresa infantil i establir les
mesures necessàries per a la inclusió social de la infància.
Necessitem seguir articulant
totes les sinergies i xarxes del nostre entramat social i eclesial, i
sentir-nos responsables tots de tots, en la recuperació de la dignitat humana
de la Infància a Espanya.
20 novembre 2014, Dia
Internacional dels Drets de la Infància.
