Es presenta la memòria confederal de Càritas Espanyola

Càritas enforteix el compromís de voluntaris i donants en les seves accions de lluita contra la precarietat social

Les dades d’activitat aportades per les 70 Càritas Diocesanes i 7.525 Càritas Parroquials i centres que integren la Confederació Càritas Espanyola confirmen, un any més, l’enfortiment del compromís dels voluntaris i donants que sostenen les seves accions de lluita contra la precarietat social en aquestes ” perifèries “de la societat a què es refereix l’papa Francesc.

Més de 305 milions d’euros invertits
La força d’aquesta àmplia base social i l’opció per les persones més vulnerables són al centre de cada una de les dades que es recullen en la Memòria 2014 presentada aquest matí a Madrid, on s’assenyala que durant l’últim exercici Càritas va invertir un total de 305.615.095 euros (un 5% més que el 2013) en els diferents projectes, centres i serveis d’ajuda.

La Memòria de Càritas ha estat presentada a la seu de la institució per monsenyor Atilano Rodríguez, bisbe de Sigüenza-Guadalajara i responsable de Càritas en el si de la CEPS (Comissió Episcopal de Pastoral Social), amb el president i el secretari general de la Confederació, Rafael del Riu i Sebastián Mora.

82.000 voluntaris i 4,3 milions de persones acompanyades
Gràcies a una àmplia bateria de programes de lluita contra la pobresa, al llarg de 2014 va ser possible millorar, dins i fora del nostre país, la dignitat i l’accés als drets humans de més de 4,3 milions de persones en situació de gran vulnerabilitat.

Aquest treball de Càritas per la defensa de la dignitat i els drets dels més empobrits ha estat possible gràcies a la tasca de gairebé 82.000 voluntaris (un 5% més que el 2013), amb el suport d’uns 4.500 treballadors remunerats.
L’informe d’activitat confirma les tendències dels anys precedents tant pel que fa a l’esforç econòmic dut a terme dins els diferents apartats d’intervenció de Càritas com en el suport rebut per part dels donants i col·laboradors privats com de les administracions públiques.

El 73% dels fons són aportacions privades
Dels 305 milions invertits el 2014, 222.800.000 (gairebé el 73% del total) procedeixen d’aportacions privades (donants, empreses, llegats i particulars) i 82.700.000 (el 27%) de fons públics (Ajuntaments, Governs autònoms, Administració de l’Estat i Unió Europea).

Els grans apartats socials als quals la Confederació destina major volum de recursos són, per aquest ordre, els programes d’Acollida i Assistència (80.500.000 d’euros, un 16 per cent més que el 2013), Ocupació i Economia social (40 , 7 milions, un 13,3% més que l’any anterior), Majors (35,5 milions, que suposen un augment del 24,4% sobre 2013), Persones Sense Llar (28,7 milions, amb un increment del 36 , 4%), Família i Infància (23 milions) i Cooperació Internacional (22 milions).

Destaquen, així mateix, els esforços realitzats en aquells apartats on Càritas ve desenvolupant en els últims anys una resposta especialment intensa davant situacions de gran precarietat social, com són els programes d’Habitatge (al qual es van destinar 6,7 milions d’euros), Salut ( 2,9 milions) i Immigració (4,9 milions).

Perfil de les persones que acudena la xarxa d’Acollida i Atenció primària de Càritas
Al costat de les dades de la Memòria anual, durant la roda de premsa es van aportar alguns dels trets recollits per l’Observatori de la Realitat Social de Càritas sobre el perfil de les persones que acudeixen a la nostra xarxa estatal d’Acollida i Atenció primària.

Pel que fa al tipus de nucli familiar que conformen aquestes persones, el 53% són parelles amb fills, un altre 19,3% són dones soles amb fills / es a càrrec (són les anomenades llars monomarentals) i el 11,3% restant correspon a parelles sense fills.

Pel que fa a la nacionalitat dels membres de la llar, el 73% són espanyols o ciutadans d’algun país de la UE 15, i el 26,6% immigrants de països extraeuropeus.

Una altra dada significativa és que el 53% de les persones que acudeix a Càritas viu en llars en què algun dels seus membres està treballant. Això indica que tenir una feina no sembla que estigui oferint suficient protecció davant l’impacte de la pobresa o l’exclusió social. Amb relació a aquesta dada, cal assenyalar que en el 65,8% de les llars ateses per Càritas hi ha persones desocupades i dels aturats acompanyats el 74,2% ho és de llarga durada (més d’1 any).
Així mateix, a la nostra xarxa d’Acollida i Atenció primària van persones procedents de diferents tipus de barris, ja que, excepte en alguns llocs on es produeix cert tipus de concentració territorial, l’exclusió social està dispersa. Així, el 62% de les persones ateses viuen en barris o zones en bones condicions.

Un altre tret cridaner és que el 59,2% de les llars ateses per Càritas han acudit prèviament als serveis socials públics a la recerca d’ajuda. Un 42,7% ha acudit a alguna altra entitat social.

Finalment, es constata que el 58,1% dels que van a Càritas es troben en condicions de pobresa (dels quals el 33,2% estan en situació de pobresa moderada i el 24,9% en pobresa severa).

El 41,9% de les persones ateses, encara que no són pobres en termes estadístics, s’enfronten a altres problemàtiques socials o es troben en una situació de precarietat o vulnerabilitat. Del total de persones ateses, es troben en exclusió social el 68,4%. És important tenir en compte que hi ha persones afectades per ambdós processos: pobresa i exclusió.

Els pobres, fills predilectes de l’acció de l’Església
En paraules de monsenyor Atilano Rodríguez, “les dades aportades per la Memòria anual de Càritas mostren com les víctimes de la precarietat i l’exclusió social no estan sols, sinó que, són fills predilectes de l’acció pastoral de l’Església que són al centre mateix de la vida de les comunitats parroquials i diocesanes del nostre país, on els voluntaris, col·laboradors i treballadors de Càritas són signe en el món de la misericòrdia de Déu amb aquesta revolució de la tendresa a la qual ens convoca el papa Francisco “.

El prelat -que es va referir diverses vegades a la instrucció pastoral “Església, servidora dels pobres” aprovada per l’Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal el passat mes d’abril- va assenyalar que “el servei organitzat de la caritat és una dimensió essencial de la vida comunitària de fe “. “Càritas -ha dit- assumeix i desenvolupa diàriament aquest servei des dels principis de la Doctrina Social de l’Església, que il·luminen la realitat i inspiren el seu treball en les perifèries de la societat. I aquest és el valor afegit, l’especificitat evangèlica que subjau en aquesta Memòria anual “.

Paper insubstituïble dels voluntaris
Per la seva banda, el president de Càritas, Rafael del Río, va posar l’accent en el paper insubstituïble dels voluntaris en l’ésser i fer de la Confederació.

Després de referir al lema de la campanya institucional de Càritas per a aquest any, “Practica la Justícia. Deixa la teva empremta “, va cridar l’atenció sobre la “gran coherència d’aquesta crida amb l’objecte d’aquesta roda de premsa, ja que la nostra Memòria anual suposa una demostració palpable del missatge de la nostra campanya “. I és que, com va assegurar el president, “cada xifra de les que s’ofereixen a les pàgines de la Memòria és una empremta visible de la voluntat inequívoca de cada voluntari de practicar la justícia”.

Propostes de Càritas davant les eleccions generals
En la seva intervenció, Sebastián Mora, després desglossar les dades més destacades de l’activitat de la Confederació al llarg de 2014, va aprofitar la cita informativa per posar sobre la taula el document Propostes de Càritas davant les Eleccions Generals, fet públic el passat 30 de setembre.

Aquestes Propostes consisteixen en un decàleg de mesures per “contribuir a la construcció d’una societat cohesionada, justa i fraterna, a partir de la realitat de les persones en situació de major vulnerabilitat a les que acompanyem”. Com va indicar el secretari general de Càritas, aquest document s’inspira en la crida llançada pel Papa Francesc a l’Assemblea General de Càritas Internationalis celebrada a Roma el passat mes de maig a ser part d’una Església accidentada, ferida i tacada per sortir a carrer, abans que una Església malalta pel tancament i la comoditat de aferrar-se a les pròpies seguretats “.

Reforma de les polítiques socials
Càritas planteja reformes concretes en aquelles polítiques públiques més relacionades amb l’accés de les persones empobrides als drets humans, com a protecció social, salut, habitatge, ocupació o cooperació internacional.
Càritas pretén, en paraules del seu secretari general, “que, en el marc d’una societat lliure, oberta i democràtica, s’incorpori al debat polític la mirada que des de les perifèries de la precarietat ens proposa aquest document, així com la defensa dels més pobres, i en especial els immigrants, un avís sobre el mal moral que suposa la corrupció i la crida urgent a recuperar una economia basada en l’ètica i el bé comú per sobre dels interessos individuals i egoistes “.

Com en cites electorals anteriors, Càritas té la intenció de presentar les seves propostes al conjunt dels representants polítics i els agents socials. Per això, al llarg de les properes setmanes es va a desenvolupar una agenda de contactes amb tants de les diferents formacions que concorren a les eleccions.

• Consulta la memòria