La qualitat i fortalesa de les relacions socials a Espanya són un recurs de vital importància per evitar el risc de fractura social generat pels efectes de la crisi en els nivells de renda i de desigualtat. Aquesta és una de les constatacions més impactants contingudes en el document “Análisis y Perspectivas 2014” que la Fundació FOESSA i Càritas van presentar el passat dia 27 de març a Madrid.
Fortalesa del capital social i relacional
L’anàlisi dut a terme pel Comitè Tècnic de FOESSA i que veu la llum sota el títol ” Precariedad y Cohesión Social” , confirma que el capital social i relacional de la societat espanyola no presenta indicis que indiquin que s’estigui veient afectat pel deteriorament significatiu que sí es registra en àmbits com l’econòmic , la salut o l’habitatge .
Per als experts de FOESSA , això suposa una oportunitat a l’hora de construir una resposta més solidària i participativa als efectes d’una crisi que segueixen sent visibles , si es té en compte que durant 2013 s’ha consolidat la tendència de pèrdua de disminució del nivell mitjà de renda a Espanya- un retrocés de dos punts i mig des de 2010 – i s’han aguditzat les diferències de renda entre les llars .
Segons les dades analitzades en el document , la renda mitjana de la població espanyola és , en termes reals , inferior a la que hi havia l’any 2000 , fins al punt que el nostre s’ha convertit en un dels països de la Unió Europea on la renda es reparteix de manera més desigual . A més , les formes més severes de pobresa són les que més han augmentat amb la crisi , portant al nostre país als primers llocs del rànquing europeu en qualsevol classificació que es faci d’indicadors de pobresa.
Caiguda de les rendes i augment de la desigualtat
Alhora , es dóna un doble procés d’empobriment de la societat espanyola , caracteritzat per una caiguda de les rendes i l’augment de la desigualtat en el seu repartiment , amb un enfonsament de les rendes més baixes . Això ha suposat que el percentatge de llars sense ingressos hagi crescut del 2 % al 4 % en l’últim trimestre del 2013 i que el nombre de llars en aquesta situació hagi passat des d’uns 300.000 a mitjan 2007 a gairebé 700.000 a finals de 2013 .
Si més enllà de pobresa econòmica parlem d’exclusió social , FOESSA comprova com l’empitjorament de la situació social a Espanya s’estén a amplis sectors de la població . Actualment , només 1 de cada 3 persones al nostre país es troba lliure dels 35 problemes que s’han identificat en el primer avanç de resultats l’Enquesta FOESSA , el que suposen 16,5 punts menys que el 2007 . Aquest nucli central de la societat espanyola que anomenem integració plena és ja una estricta minoria , mentre que l’espai social de l’exclusió social – que era al voltant d’un 16,3% de la població el 2007 – , s’ha intensificat notablement fins a arribar al 25,1% de les llars el 2013
Un total de 11,7 milions de persones (3,8 milions de llars ) estan afectades a Espanya per diferents processos d’exclusió social , el que suposa 4,4 milions de persones més que el 2007 ( un increment del 60,6 %) .
Així mateix , 5 milions de persones es troben ja afectades per situacions d’exclusió severa , un 82,6 % més que el 2007.
Retrocés en l’ocupació , habitatge i salut
No hi ha dubte que són els àmbits de l’ocupació , de l’habitatge i de la salut dels que més han aportat a l’augment de la fractura social :
– La incidència dels problemes d’exclusió de l’ocupació es multipliquen per 2,5 i els de salut es dupliquen . Res sembla indicar que la implementació de la reforma laboral hagi contribuït a la creació d’ocupació – que ha seguit destruint després de la seva posada en marxa – ni a la reducció de la temporalitat de les noves contractacions .
– Els problemes d’habitatge, que partien d’un nivell relativament elevat, s’incrementen un 36 %.
– És significatiu l’increment de les llars que per mantenir el seu habitatge han de fer un esforç econòmic tan important que els col · loca en situacions de pobresa severa un cop descomptades les despeses d’habitatge.
– I és també important l’augment de llars que presenten dificultats per comprar medicaments.
El paper nuclear de la família
En aquest context , però, hi ha indicadors que apunten al manteniment d’un gran recurs de capital social en la societat espanyola , que és de vital importància preservar : el paper exercit per la família ha estat una mostra evident d’un poderosíssim element nuclear amb el que compta la nostra societat per afrontar les situacions més complicades .
Encara amb polítiques socials insuficients i amb escassa protecció , la família- i , en general, les xarxes socials primàries i les relacions entre la ciutadania – segueixen resistint . Patint el desgast que implica la crisi , però demostrant ser un dels fonaments sobre els quals construir .
Què està en joc ?
A ” Precariedad i Cohesión Social” es posa de manifest que ni la pobresa ni l’exclusió social són exclusives d’aquesta època . El que la crisi ha evidenciat és el caràcter contracíclic de la nostra economia , és a dir , creix la pobresa en època de recessió , però no es recupera en la mateixa mesura en èpoques expansives .
Sens dubte , és el model – com Càritas i FOESSA insisteixen des de fa temps- el que correspon revisar i , en concret , si el nostre país aposta fermament per un model en el qual la persona i la seva dignitat ocupin el lloc central de totes les prioritats , i on el bé comú marqui el full de ruta .
Com han assenyalat en la presentació del document Francisco Lorenzo i Guillermo Fernández , coordinador i tècnic , respectivament , de l’Equip d’Estudis de Càritas Espanyola i de FOESSA , algunes d’aquestes apostes semblen haver quedat en l’oblit .
Així ho demostra que durant 2013 no només no es van invertir els processos que des de 2010 vénen restringint l’accés als drets socials , sinó que s’ha seguit avançant per la via de retallades en alguns béns bàsics , la pèrdua d’intensitat protectora de prestacions socials i la creixent exclusió de grups de població d’alguns serveis bàsics de benestar .
En aquest sentit , els experts de FOESSA alerten que la progressiva diferenciació ciutadana en l’accés a drets bàsics marcarà la nostra estructura social en els pròxims anys que, en una visió molt sintètica , mostra una tendència que podria resumir-se com de pobresa creixent i drets minvants .
Un altre camí és possible
S’observa , així mateix, que la ciutadania no accepta que aquest hagi de ser l’únic camí possible , com demostren alguns fets :
– Entitats com Càritas veuen incrementar-se el nombre de persones que s’acosten a les seves portes per implicar-se com a voluntàries i com a col·laboradors .
– Són moltes les organitzacions ciutadanes que han expressat en diferents ocasions que la despesa pública en determinats àmbits , ha de ser considerada com una inversió social i no com una despesa a reduir .
– Es consoliden determinades iniciatives socials o d’economia solidària , que deixen de ser pràctiques marginals .
El que està en joc no és el perquè d’aquesta crisi , sinó com volem sortir de la mateixa . En aquest sentit , la proposta de Càritas és la de sortir tots i cada un, junts i sense que ningú quedi abandonat a la seva sort i a les injustícies d’un model que clarament ha mostrat les seves debilitats .
Com els autors de ” Precariedad y Cohesión social ” insisteixen en recordar , que no és possible esperar més per dur a terme mesures redistributives que impulsin processos de cohesió social .
” Caminar cap a un model dualitzat -assegura Francisco Lorenzo – és aventurar-nos a la manca d’entesa i de convivència . És renunciar a la construcció d’un projecte comú . Per contra, un compromís ferm per la cohesió social , pel ” rescat a les persones , suposarà establir les bases d’una recuperació real que vagi més enllà d’alguns indicadors macroeconòmics ” . ” La societat recuperarà la credibilitat en aquells projectes i institucions que apostin fermament per això” , afegeix.
