Càritas demana que no es discrimini les persones més vulnerables en el dret a l’accés a un habitatge adequat i digne
L’any passat Càritas va atendre a tot l’estat, 37.207 persones sense llar en situació de carrer als 420 centres i recursos amb què compta la Confederació per pal·liar les greus conseqüències de la vulneració del dret a un habitatge digne i adequat.
La meitat de les persones acompanyades van ser acollides a pisos d’estada temporal (15%); centres d’acolliment amb assistència integral les 24 hores (13,1%); allotjaments i residències d’urgència (10,8%), apartaments d’inclusió social d’estada indefinida (9,5%) o cases per a dones soles o amb fills (5,7%). La resta van rebre atenció en un altre tipus de programes i atenció de carrer. En total, la Confederació va gestionar 3.985 places, de les quals cinc de cada 10 van ser de tipus habitacional i gairebé 4 de cada 10 van correspondre a centres de dia.
Als recursos habitacionals les persones ateses van rebre acompanyament, informació i orientació, alimentació, atenció administrativa (tràmits), servei d’higiene, rober, bugaderia, orientació laboral, activitats culturals, accés a internet, etc.
Les dades oficials de l’INE del 2022 apunten que 28.552 persones han estat usuàries de centres assistencials o allotjaments temporals per manca d’habitatge. Tot i això, d’acord amb les dades internes recollides per la nostra intervenció i acompanyament, la xarxa de Càritas va atendre el 2021 37.207 persones en aquesta situació.
A més d’acompanyar les persones que pateixen una situació de sensellarisme, Càritas fa temps que treballa perquè no es discrimini les persones més vulnerables en el seu dret a comptar amb un habitatge digne. En les seves propostes polítiques per a la II Estratègia Nacional Integral per a persones sense llar 2022-30, la nostra organització insisteix en la necessitat d’abordar “com més aviat millor -per part de l’Administració, també l’Estatal- la inexistència d’un parc públic d’habitatge social/d’emergència per a persones i famílies en situació de sense sostre i sense habitatge a l’Estat espanyol”.
El ‘sensellarisme’ és un problema social que no només aglutina les persones en situació de carrer. Per això, el nombre de persones afectades per aquesta realitat varia segons el grau d’exclusió residencial que es tingui en compte. D’acord amb la Tipologia Europea de Sense Llar i Exclusió Residencial (ETHOS) hi ha quatre categories: en situació de carrer, sense habitatge, habitatge insegur o habitatge inadequat. Les persones que són al carrer i les que van d’allotjament en l’allotjament són la cara més coneguda d’aquest fenomen. Tot i això, les persones que viuen en barraques, caravanes, en assentaments o en habitatges cedits són la part més invisible del ‘sensellarisme’.
Segons el VIII Informe sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Catalunya, presentat a començament d’any, una de cada quatre famílies al nostre país pateix exclusió residencial, és a dir, que tenen greus dificultats en relació amb l’accés i el manteniment de l’habitatge. En el cas de les llars en pobresa severa, aquest percentatge augmenta fins al 81%.
“Apostem perquè, en un futur proper, les persones i famílies sense llar acompanyades per Càritas (en situació de carrer, en assentaments urbans i rurals, en barris vulnerables i infrahabitatges, en barraques de plàstic i palets de fusta, a punt de ser desnonades de casa seva, o acollides en recursos residencials) puguin tenir accés, gaudir i veure garantit el seu dret humà a un habitatge adequat”, assenyala María Santos, responsable del programa de Persones Sense Llar de Càritas Espanyola.
Campanya “fora de cobertura”
Amb motiu del Dia de les Persones sense Llar, que se celebrarà el proper 30 d’octubre, Càritas ha llançat una nova campanya, que aquest any compleix el 30è aniversari. Sota el lema “Fora de cobertura”, la iniciativa denuncia la manca d’accés a drets i, en especial, la desprotecció social que pateixen aquestes persones. “El nostre afany és fer visible la realitat de vulnerabilitat extrema que viuen les persones que van quedant al marge de les relacions socials, de l’espai públic normalitzat, de l’accés al dret d’habitatge, ocupació i protecció social”.
“El 2022 els efectes no superats de la pandèmia se sumen a l’agreujament de la crisi que provoca la guerra d’Ucraïna i que sens dubte aprofundirà en la vulnerabilitat i l’exclusió. Volem que la nostra campanya, un any més, serveixi per fer visible que milers de persones i famílies pateixen la vulneració dels seus drets sense que hi hagi una aposta rotunda per part de la societat i de les polítiques públiques per modificar aquestes situacions, però també des de la esperança i la convicció que és imprescindible seguir treballant perquè totes les persones puguin accedir als seus drets i siguin incloses a la vida social i comunitària”
Programa sense llar i habitatge social
Des de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, conscients que l’accés a un habitatge digne, és un dels principals drets que les persones en situació d’exclusió veuen vulnerats, lluitar contra el ‘sensellarisme’ segueix sent una de les nostres prioritats.
En aquesta línia de dedicar recursos a l’atenció i la cura de les persones, per ajudar-les a recuperar espais de dignitat, drets i afecte, es van posar en marxa el 2021 diversos recursos habitacionals i residencials, la Llar Iris a Sant Vicenç dels Horts i la llar el Llimoner a Vilanova i la Geltrú. El 2021 es van beneficiar 66 persones dels 10 pisos compartits dels que disposa Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, 172 persones dels 52 pisos socials i 269 persones van passar per el Centre d’Acollida Abraham de Vilafranca del Penedès.
Benedicció de la Llar Sant Llorenç
Aquest 2022 s’ha posat en marxa un nou pis compartit a Sant Feliu de Llobregat per a dones soles o dones amb fills. Aprofitant la reivindicació, aquesta setmana, del dia de les persones sense llar, el passat dijous 20 d’octubre es va celebrar la benedicció d’aquest nou servei, la Llar Sant Llorenç.
En l’acte, es va poder llegir el manifest elaborat per Càritas per reivindicar els drets i la dignitat de les persones sense llar, posant el focus d’atenció en el lema “Fora de cobertura”. Tant la intervenció de Ramon Carbonell, director de Càritas diocesana, com el contingut del manifest, es va centrar en la imatge metafòrica de quedar sense cobertura, de quedar al marge dels drets, de la participació, de la xarxa de suport, etc. El manifest a més posava de manifest d’aquesta doble discriminació i major vulnerabilitat que pateixen les dones en situació de sense llar, i que ha estat la motivació de la posada en marxa d’aquest nou projecte que és la llar Sant Llorenç.
Finalment, el Bisbe Agustí Cortés abans de procedir a la benedicció de la llar, va voler fer incidència en el sentit ampli d’una llar, més enllà d’un sostre o de les 4 parets, si no un espai de seguretat, de confort, de compartir i de comunió i reconnexió a la vida per a les persones que hi habitaran.
La societat la formem totes les persones, i cal la implicació de totes i tots per evitar que les persones en situació de sense llar quedin fora de cobertura.
