Un 20% de la població catalana es troba en risc d’exclusió social
En presència del Bisbe Delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense a Càritas Catalunya i Cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, Càritas Catalunya ha presentat l’Informe sobre exclusió i desenvolupament social. L’informe, elaborat a mitjans de 2018 per la Fundació FOESSA, s’ha realitzat a partir de 13.000 visites presencials a domicili d’arreu de Catalunya. Per mitjà de 35 indicadors, l’informe radiografia les situacions d’exclusió social que avui pateixen moltes persones i famílies que viuen a Catalunya.
Omella ha iniciat la seva intervenció indicant que, tot i la suposada recuperació econòmica, es continuen produint desigualtats. “La desigualtat és contrària a la justícia social, a l’equitat i a la pau social”, ha advertit Omella, i ha demanat a la societat que treballi en favor dels més pobres. “El bé comú, la dignitat humana, la solidaritat i la subsidiarietat, són l’essència de l’Església, i l’acció de Càritas és sinònim de ser al costat dels qui més pateixen”, ha conclòs l’arquebisbe de Barcelona.
Per la seva banda, el president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, ha fet valdre que és la segona vegada que FOESSA es refereix a la situació catalana, i que l’informe servirà perquè tots assumim la quota de responsabilitat que tenim en la construcció de solucions i oportunitats. “La fragmentació social està tenint lloc a costa de l’afebliment dels drets socials, i és necessari que les administracions apliquin mesures urgents per fer-hi front”, ha indicat Roig.
L’exclusió social a Espanya
Seguidament, Raúl Flores, Cap de l’Equip d’Estudis de Cáritas Española i secretari tècnic de la Fundación FOESSA, ha incidit en les dades del conjunt de l’Estat espanyol. Flores ha destacat que l’exclusió social a Espanya és de 8,5 milions (18,4% de la població total), 1,2 de milions més que l’any 2007.
D’altra banda, Flores ha alertat sobre l’increment de la bretxa de gènere a Espanya, apuntant que una dona ha de treballar 1,5 hores més al dia per guanyar el mateix que un home.
Finalment, Flores ha introduït algunes dades de la situació social de Catalunya, advertint que l’exclusió social ja afecta gairebé 1,5 milions de persones (gairebé un 20% de la població).
L’exclusió social a Catalunya
Miriam Feu, representant de la Comissió d’Acció Social de Càritas Catalunya, ha desgranat les dades de l’Informe sobre Exclusió i desenvolupament social a Catalunya. Feu ha indicat que la precarització del treball, l’exclusió residencial, la salut i l’aïllament social són alguns dels factors que agreugen la situació d’exclusió social que pateixen les persones més vulnerables de la nostra societat.
Sobre la precarització del treball, Feu ha indicat que, malgrat tenir feina, un 15,8% de les llars catalanes es troben en situació d’exclusió social, i que, tot i la disminució de l’atur, encara estem per sobre dels nivells d’abans de la crisi (11,5% vs. 6,7%).
En relació a l’habitatge, la representant de la Comissió d’Acció Social ha afirmat que l’exclusió residencial afecta a 3 de cada 10 persones, i que les despeses d’habitatge i subministraments condemnen a 944.000 persones a viure en pobresa severa. A més, Feu ha ressaltat que un 4% de la població (al voltant de 300.000 persones) viu amb la inseguretat de no saber si la faran fora de casa (viuen de relloguer, en procés de desnonament, en situació de violència familiar…)
Feu també ha incidit en les conseqüències que provoca l’exclusió social en la salut de les persones, afirmant que la pobresa augmenta les dificultats per accedir a medicaments, a serveis sociosanitaris o a un règim adequat d’alimentació. “Prop d’un 4% de les persones viuen en llars sense accés a una alimentació bàsica, i 780.000 persones (un 10% de la població) han deixat de comprar medicines i seguir tractaments per problemes econòmics”, ha apuntat Feu.
Finalment, Feu ha volgut posar rostre a les situacions d’exclusió social, apuntant que els col·lectius que més la pateixen la pobresa són les dones (l’exclusió social de les llars sustentades per dones se situa al 20,7%, quan la dels homes és del 16,7%), les persones migrants (una llar sustentada per una persona migrant extracomunitària té tres vegades més possibilitats de caure en risc d’exclusió), les persones a l’atur (el 84,1% de les llars sustentades per persones que busquen feina es troben en exclusió social), les famílies nombroses i les famílies monoparentals (són les més exposades al risc d’exclusió, situant-se al 38,4% i 25,7% respectivament vs. a la mitjana del 17,5%) i els infants (el 22% dels menors es troba en situació d’exclusió social a Catalunya).
Davant d’aquesta situació, els representants de Càritas han demanat garantir el dret a un habitatge digne, definir plans d’ocupació específics per als col·lectius més vulnerables, revisar la implementació de la renda garantida de ciutadania i una millor redistribució de la despesa social.
