Càritas Catalunya afirma que aquesta era una mesura demandada des de fa anys, i que ens dignifica i acosta a la mitjana europea de protecció social.
L’Ingrés Mínim Vital va ser aprovat al Consell de Ministres del 29 de maig, a través del Reial Decret-Llei 20/2020. Suposa un pas decisiu en la lluita contra la pobresa severa, ens dignifica com a país, reforça els nostres sistemes de garanties socials per a les persones excloses i ens acosta a la mitjana europea en matèria d’ingressos mínims.
Una mesura demandada per Càritas des de fa anys
La necessitat d’una renda mínima estatal era una mesura demandada per Càritas des de fa anys, i ja formava part de les vuit propostes polítiques presentades en les darreres eleccions generals. A més la necessitat havia estat plantejada de manera reiterada, tant per la Fundació FOESSA com per la resta d’entitats socials.
Aquesta mesura alleujarà la situació de centenars de milers de llars que viuen en extremes condicions de vida. Famílies que no tenen ingressos i que podran accedir a una mesura protectora capaç de garantir els seus drets bàsics. Com s’assenyala expressament en l’exposició de motius del decret, l’ingrés mínim vital “actuarà com una assegurança col·lectiva davant els reptes que les nostres societats hauran d’afrontar en un futur pròxim”.
Valorem com a positiu l’IMV com a dret subjectiu per a les persones que es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica. Com a prestació no contributiva de la Seguretat Social, suposa un salt endavant en la garantia dels drets i en la protecció de les persones que estan en situació de major vulnerabilitat.
Complirà, a més, una funció de factor estabilitzador automàtic en les èpoques de crisi. Generant una base mínima de protecció per a les persones que no tinguin ingressos, que es reduirà en moments de bonança, quan l’ocupació pugui recuperar-se. En configurar-se com un dret, l’Ingrés Mínim Vital contempla quelcom que era demandat pel sector social i pel Comitè Europeu de Drets Socials. Per exemple que el temps de durada de la prestació vagi lligat a la situació de necessitat de la persona, i que romangui mentre aquesta situació no canviï.
Era necessària l’existència d’una prestació al conjunt d’Espanya que regulés les inequitats. Aquest és un objectiu que queda cobert amb l’Ingrés Mínim Vital. Assegura un mateix dret efectiu, independentment de lloc de residència i dels possibles canvis residencials que es puguin produir.
Per Càritas, és important que aquest recurs tracti d’evitar la pobresa severa. Donant una especial atenció a les llars amb fills, tot i que perd capacitat protectora respecte famílies més nombroses. També valorem positivament el reconeixement que el Reial Decret-Llei fa dels processos d’inclusió social, sense que siguin una condició imprescindible per poder accedir a l’Ingrés Mínim Vital.
Dèficits detectats
Malauradament, el Reial Decret té alguns dèficits importants, que deixaran fora de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) a persones que haurien de poder-hi accedir. Assenyalem diversos d’aquests dèficits:
- L’Ingrés Mínim Vital exclou les persones en situació administrativa irregular. Tot i que la Llei Orgànica d’Estrangeria reconeix el seu dret a accedir a prestacions socials bàsiques, Càritas Catalunya lamenta profundament aquesta greu omissió. Les persones en situació administrativa irregular viuen, treballen i contribueixen a la societat. En la majoria de casos es troben en situació de gran precarietat. Ens preocupa la situació de les famílies migrants, que cauran en la irregularitat sobrevinguda. Especialment, la situació dels menors d’aquestes famílies, que no estaran protegits en condicions d’igualtat amb la resta de nens i nenes del nostre país, pel fet que als seus pares els hi falta un paper.
- Alertem sobre la restricció en l’accés de les persones joves. No compartim que no es pugui accedir a l’ingrés mínim des dels 18 anys. Especialment en el cas dels joves que surten del sistema de protecció de menors. Encara que pugui sol·licitar-se a partir dels 23 anys, serà gairebé impossible accedir a aquesta protecció. S’ha de tenir en compte que es demana haver viscut de forma independent durant 3 anys, entre d’altres requisits. En el context actual, pel jovent és molt complicat viure de manera independent.
- La limitació a dues unitats de convivència en un mateix domicili suposa desconèixer la realitat de moltes famílies. Davant la dificultat en l’accés a l’habitatge i com a estratègia de supervivència, moltes famílies han de compartir la llar, superant el límit fixat pel Reial Decret.
- La vinculació que s’estableix entre l’ocupació i l’obligació de constar com a demandant d’ocupació suposarà que les persones que, per les seves especials circumstàncies (malalties cròniques, per exemple), tinguin dificultats d’inclusió en el mercat laboral, no puguin accedir a la prestació.
- També ens preocupa que es quedin fora d’aquesta prestació les persones que estiguin residint de forma permanent en projectes que compten amb finançament públic. Hi ha persones en situació d’exclusió que participen en projectes d’inclusió d’espais residencials, i que serien clars destinataris de l’Ingrés Mínim Vital.
- Així mateix, el Reial decret llei deixa molts aspectes subjectes a un desenvolupament reglamentari posterior. La forma d’abordar-los serà essencial per respondre a una exclusió social molt complexa, i el Real Decret-Llei actual no dona una resposta completa.
Encaix amb la Renda Garantida de Ciutadania
Al costat dels aspectes positius i els dèficits assenyalats, Càritas Catalunya vol posar l’accent en l’encaix amb la ja existent Renda Garantida de Ciutadania. Cal tenir en compte els reptes següents:
- És essencial que la Generalitat de Catalunya mantingui la inversió que actualment destina a la Renda Garantida de Ciutadania. Que, d’una banda sigui un complement a l’Ingrés Mínim Vital, i d’altra banda, ampliï la cobertura a col·lectius que en l’actualitat no hi tenen accés, com les persones en situació administrativa irregular, malgrat que faci temps que viuen a Catalunya.
- En la majoria de casos, el cost de l’habitatge i la inversió que les famílies han de destinar-hi supera el 50% dels seus ingressos. Per evitar que l’import de la nova prestació es destini majoritàriament a cobrir al cost de l’habitatge i dels subministraments, l’Ingrés Mínim Vital ha d’anar acompanyat d’un complement d’habitatge. En aquest sentit, Càritas demana que la Renda Garantida de Ciutadania sigui compatible amb totes les ajudes existents per habitatge i que s’estudiï la manera d’implementar un complement per habitatge de manera coordinada entre l’Estat i la Generalitat. El darrer informe FOESSA situava en el 28% les persones en situació d’exclusió residencial a Catalunya. Sense aquest complement, la renda mínima és insuficient per fer front a les situacions de pobresa.
- L’empadronament és condició sine qua non per sol·licitar l’IMV. Atès que hi ha dificultats per empadronar-se en molts municipis de Catalunya, les administracions han de facilitar els mecanismes per salvaguardar els drets d’aquestes persones.
- Hem alertat en diverses ocasions de les dificultats d’accés a la Renda Garantida de Ciutadania. El Reial decret llei té, en alguns aspectes, una gran complexitat que pot implicar serioses dificultats en la tramitació i accés a la prestació. Cal agilitat en la tramitació, i les entitats socials com Càritas poden ajudar a identificar els casos que ho necessitin, elaborant informes vinculants per facilitar la sol·licitud inicial.
Càritas Catalunya fa aquestes peticions dins d’un marc on reclama absoluta transparència per part del govern de la Generalitat. Dins un entorn on el diàleg entre govern i entitats socials sigui fluid per tal que els agents que estan més a prop de les persones vulnerables puguin aportar la seva expertesa i coneixement de la realitat.
