El papa Francesc convida a « estendre la mà al pobre » per compartir les càrregues dels més febles en aquesta pandèmia.
La Conferència Episcopal Espanyola i Càritas sumen esforços per quart any consecutiu per celebrar la Jornada Mundial dels Pobres, una convocatòria impulsada pel Papa Francesc i que es commemora arreu del món el diumenge 15 de novembre .
En aquesta edició, la Jornada se celebra sota el lema ” Allarga la mà al pobre “, pres del Siràcida , un dels llibres de l’Antic Testament i que, com assenyala el Papa Francesc en el seu missatge, pertany a un passatge de què es desprèn que “l’oració a Déu i la solidaritat amb els pobres i els que pateixen són inseparables “, ja que ” el temps que es dedica a l’oració mai pot esdevenir una coartada per descuidar la necessitat del proïsme; sinó tot el contrari: la benedicció del Senyor descendeix sobre nosaltres i la pregària aconsegueix el seu propòsit quan va acompanyada del servei als pobres”.
Una celebració de tota l’Església
Al costat del missatge del Papa Francesc, la CEE i Càritas han preparat diversos materials, que estan disponibles en un espai digital creat, per donar suport a la celebració d’aquesta Jornada per part de totes les Diócesis, parròquies, comunitats, moviments, associacions i institucions de l’Església com un moment privilegiat d’evangelització.
La idea d’impulsar la Jornada va nèixer el 13 de novembre de 2016 , coincidint amb el tancament de l’Any de la Misericòrdia i quan a la Basílica de Sant Pere el Sant Pare celebrava el Jubileu dedicat a les persones marginades. De manera espontània, a l’acabar l’homilia, el Papa va expressar el seu desig que «voldria que avui fos la Jornada dels pobres».
L’objectiu d’aquesta convocatòria, el diumenge previ a la festa de Crist Rei- és posar en relleu el protagonisme dels més pobres en la vida de les comunitats i en les prioritats pastorals de l’Església.
Com encertadament assenyala el Papa en el seu missatge “la opció per dedicar-se als pobres i atendre les seves moltes i variades necessitats no pot estar condicionada pel temps a disposició o per interessos privats, ni per projectes pastorals o socials desencarnats. El poder de la gràcia de Déu no pot ser sufocat per la tendència narcisista a posar-se sempre un mateix en primer lloc ” .
Mans esteses a la solidaritat i a l’amor
El signe d’estendre la mà, explica Francesc, “recorda immediatament la proximitat, la solidaritat, l’amor” . És un signe especialment necessari” en aquests mesos en què el món sencer ha estat aclaparat per un virus que ha portat dolor i mort, desànim i desconcert” i en el qual no hem deixat de veure mans esteses. Com són, escriu el Papa, “la mà estesa del metge que es preocupa per cada pacient tractant de trobar el remei adequat. La mà estesa de la infermera i de l’infermer que, molt més enllà de les seves hores de treball, romanen per tenir cura dels malalts. La mà estesa del què treballa en l’administració i proporciona els mitjans per salvar el major nombre possible de vides. La mà estesa del farmacèutic, qui està exposat a tantes peticions en un contacte arriscat amb la gent. La mà estesa del sacerdot que beneeix amb el cor esquinçat ” . O “la mà estesa del voluntari que socorre als que viuen al carrer i als que, tot i tenir un sostre, no tenen menjar”.
La celebració, en ple rebrot de la pandèmia, de la Jornada dels Pobres serveix per adonar-nos de totes aquelles certeses que s’han posat en crisi i sentir-nos ” més pobres i febles perquè hem experimentat el sentit del límit i la restricció de la llibertat”. “Les nostres riqueses espirituals i materials -assenyala Francesc- van ser posades en dubte i vam descobrir que teníem por. Tancats en el silenci de les nostres llars, redescobrim la importància de la senzillesa i de mantenir la mirada fixa en allò essencial. Hem madurat l’exigència d’una nova fraternitat, capaç d’ajudar recíprocament i amb estima mútua” .
Les mans que es queden a les butxaques
La invitació de la Jornada d’enguany “d’allargar la mà al pobre” és, en una situació de crisi com l’actual , “una invitació a la responsabilitat i un compromís directe de tots aquells que sí se senten part de la mateixa destinació, una crida a portar les càrregues dels més febles”. I és una exhortació que, com es denuncia en el Missatge, posa en evidència l’actitud dels que tenen les mans a les butxaques i no es deixen commoure per la pobresa, de la qual sovint són també còmplices”.
Francesc identifica amb claredat aquestes altres “mans esteses per fregar ràpidament el teclat d’una computadora i moure sumes de diners d’una part del món a una altra, decretant la riquesa de estretes oligarquies i la misèria de multituds o el fracàs de nacions senceres”, “mans esteses per acumular diners amb la venda d’armes que altres mans, fins i tot de nens, faran servir per sembrar mort i pobresa”,” mans esteses que en les ombres intercanvien dosis de mort per enriquir-se i viure en el luxe i la disbauxa efímera”, “mans esteses que per sota intercanvien favors il·legals per guanys fàcils i corruptes” i ” mans esteses que, en el puritanisme hipòcrita, estableixen lleis que ells mateixos no contemplen” . No obstant això, “no podem ser feliços fins que aquestes mans que sembren la mort es transformin en instruments de justícia i de pau per al món sencer ” .
El Papa conclou el seu missatge explicant que “la finalitat de cadascuna de les nostres accions no pot ser una altra que l’amor. Aquest és l’objectiu cap al qual ens dirigim i res ha de distreure’ns d’ell. Aquest amor és compartir, és dedicació i servei, però comença amb el descobriment que nosaltres som els primers estimats i moguts a l’amor “.
