• 9,4 milions de persones es troben en situació d’exclusió, un 17,7% més que abans de la Gran Recessió del 2007.
• Càritas presenta un avançament dels resultats del IX Informe FOESSA, que es farà públic durant l’últim trimestre de 2025.
• Les dades de l’enquesta, realitzada el passat semestre a 12.500 llars d’arreu del país, demostren que la pobresa i l’exclusió social no són només conseqüència de les crisis, sinó del nostre model econòmic i social.
Un total de 9,4 milions de persones a Espanya es troben en situació d’exclusió social, un increment del 17,7% respecte a la crisi del 2007. Així ho reflecteix la sisena Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials de la Fundació FOESSA, que s’ha realitzat a 12.500 llars, i serà presentada completament el 2025.
L’exclusió residencial destaca com un dels problemes més greus: 1 de cada 4 llars es veu afectada per problemes relacionats amb l’habitatge, que s’agreugen en casos d’exclusió severa, arribant a 9 de cada 10. A més, 6,8 milions de persones pateixen sobreesforç pels costos de l’habitatge, un augment significatiu des del 2007. Les persones amb menys recursos destinen avui més del 70% dels seus ingressos al lloguer, cosa que posa en evidència la falta de polítiques eficaces.
Natalia Peiro, secretària general de Càritas, subratlla que la pobresa i l’exclusió són problemes estructurals derivats del model econòmic i social actual, i fa una crida a reforçar les polítiques socials i d’habitatge.
Roda de premsa de presentació de l’informe “Análisis y perspectivas” 2024
Propostes per fer front als resultats del IX Informe FOESSA
- És necessari aconseguir que totes les persones tinguin unes condicions de vida dignes, independentment de la seva relació amb l’ocupació. Per fer-ho, cal atendre les mancances materials, complementant aquells salaris que són insuficients o garantint uns ingressos mínims però suficients per viure en societat. Això implica continuar desenvolupant el sistema de garantia d’ingressos mínims, un àmbit amb molt marge de millora. Actualment, la despesa de l’estat espanyol en rendes d’inserció representa només el 30% del que inverteixen, de mitjana, els països de la Unió Europea. (Dades ESSPROS EUROSTAT 2022).
- La integració social va més enllà de l’àmbit econòmic. Per això, cal reforçar paral·lelament el sistema de protecció social per garantir també el dret a la inclusió social, així com explorar altres espais i tasques (ja que el treball no és només ocupació) que facilitin la integració i participació social, alhora que generin benestar comú.
- És imprescindible ampliar i reforçar les polítiques públiques d’habitatge per a tota la societat, especialment per a les famílies més vulnerables. Cal tenir en compte que el parc d’habitatge públic de lloguer a la Unió Europea arriba al 8% de mitjana, una xifra que triplica el parc públic d’habitatge a Espanya, que és del 2,5%. D’altra banda, la inversió destinada a prestacions econòmiques per donar suport al lloguer representa només el 18% del que es destina, de mitjana, a la Unió Europea. Per tot això, és primordial generar un parc d’habitatge públic ampli i lluitar contra les situacions d’exclusió residencial, ja sigui per habitatge inadequat o insegur. (Dades ESSPROS EUROSTAT 2022 i dades sobre habitatge accessible de l’OCDE).
- És urgent abordar les situacions de pobresa i exclusió social que afecten la infància. Per aconseguir-ho, tant la cobertura com l’impacte de les prestacions monetàries dirigides a famílies i infants s’han d’alinear amb els models i les quanties d’altres països del nostre entorn. El dèficit en la inversió en infància i en polítiques orientades a la família és un repte de primera magnitud per construir una solidaritat intergeneracional efectiva. Espanya dedica només un 36% de la inversió que, de mitjana, hi destina la UE en prestacions econòmiques per fills. (Dades ESSPROS EUROSTAT 2022).
- Un nivell d’estudis més alt és un factor protector contra l’exclusió social. Per això, cal fomentar l’accés a l’educació no obligatòria, especialment a la formació professional i universitària, tenint en compte que no totes les persones poden assumir les taxes de matrícula ni el cost del manteniment durant els anys d’estudi. Des de l’inici, el sistema educatiu hauria de ser un compensador real de les diferències de partida per garantir una veritable igualtat d’oportunitats.
- És necessari continuar invertint en el Sistema Nacional de Salut per assegurar una atenció universal, de qualitat i amb terminis adequats a les necessitats de totes les persones. Resulta especialment urgent atendre la salut mental, per a la qual cosa cal comptar amb professionals suficients perquè l’atenció psicològica sigui efectivament part del dret a la salut.
- És urgent posar en marxa polítiques sòlides d’equitat i solidaritat amb les poblacions segregades i marginades que es troben en els nivells socials més desfavorits i amb greus dificultats per aconseguir una plena acceptació i inclusió social, com és el cas de les persones d’origen migrant.
