Les accions de sensibilització de la Campanya es centraran en el punt 7 del Decàleg Verd, que anima a «no supeditar la nostra acció als interessos econòmics».
En aquest setè principi, la campanya anima a tots a “constituir-nos en veus que clamen als que tenen el poder de decisió en la política i en l’economia, amb el que orienten, fixen i condicionen en gran mesura el nostre viure”.
Per a això, les entitats es dirigeixen als qui exerceixen el poder en els diferents nivells de la política, l’economia, la ciència i la tècnica per exhortar-los «a que tornin sempre, en la seva presa de decisions, al seu nivell i condició de persones i ciutadans normals, que es despullin de la impersonalitat que suposa mirar des de dalt per no perdre de vista la perspectiva del comú ».
De manera concreta, Càritas, CONFER, Justícia i Pau, Mans Unides i REDES conviden els poders públics a evitar una visió i pràctica distorsionada de l’economia, en la qual prevalgui la maximització de beneficis a curt termini i l’economia financera sobre l’economia real. I els insta a corregir una situació on l’interès econòmic preval sobre el bé comú i les finances ofeguen a l’economia real.
Referent a això, es recorda que «els creients veiem en Jesucrist el camí a seguir per a una comprensió cristiana de la realitat, perquè tot i que” tot va ser creat per Ell i per a Ell “(Col 1,16) s’abaixà fins als peus dels més petits per veure’ns i servir-nos des d’aquí ».
En el marc del punt 7 del Decàleg, la Campanya aposta per superar, com recull en la Laudato Si’, el paradigma tecno-econòmic imperant per recuperar una economia al servei de l’ésser humà i respectuosa amb la creació, una ecologia econòmica capaç d’obligar considerar la realitat de manera més àmplia.
Les entitats promotores de la Campanya recorden que en aquest sistema desorientat on se succeeixen les crisis econòmiques sorgeixen en cadascuna d’elles, com a reacció a les seves conseqüències i efectes mai controlats, veus que apunten solucions que no s’atenen. Per això, s’anima a que tots, i especialment els que exerceixen el poder polític i econòmic, mirem la realitat amb la mirada dels altres, que és «una mirada humil que mira des de baix».