Càritas
agraeix la mirada des de les perifèries que els bisbes fan al document
presentat avui. La instrucció pastoral “Església, servidora dels
pobres” suposa un alè al compromís de Càritas amb els últims i no atesos.
Càritas Espanyola agraeix als bisbes del nostre país la seva
profunda reflexió sobre la realitat social del nostre país que ofereixen a les
comunitats cristianes i a tota la societat en la instrucció pastoral
“Església, servidora dels pobres” aprovada per la CV Assemblea
Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola i que s’ha presentat avui a
Madrid.
És un motiu d’estímul per a la nostra institució, que és la
Confederació oficial de les entitats d’acció caritativa i social de l’Església
catòlica a Espanya, la mirada que des de les perifèries de la precarietat ens
ofereixen els bisbes en aquest document, en el qual es fa una anàlisi
exhaustiva dels efectes que la vulnerabilitat social ha tingut en els últims
anys, i segueix tenint, per a tants conciutadans i conciutadanes nostres,
víctimes del que el papa Francesc ha definit amb encert com la “cultura
del descart”.
Desitgem destacar alguns dels punts de la instrucció pastoral, els continguts
ens semblen especialment il·luminadors per als eixos de l’acció i missió de
Càritas.
Els immigrants, els més pobres
És el cas, per exemple, de l’anàlisi que s’aborda en el punt 9 sobre
“l’actualitat els fluxos migratoris i els seus efectes”, que, com
assenyalen els bisbes, “estan reconfigurant Europa”. És important la
referència que els bisbes fan dels immigrants com “els pobres entre els
pobres”, a més de recordar que “els immigrants pateixen més que ningú
la crisi que ells no han provocat” i que “en aquests últims temps, a
causa de la preocupació del moment econòmic que vivim, s’han retallat els seus
drets “.
Molt significativa és també l’afirmació que es fa en la Instrucció que
“els més pobres entre nosaltres són els estrangers sense papers, als quals
no se’ls facilita serveis socials bàsics”.
La corrupció, un mal moral
Destaquem també la reflexió pastoral que el document fa sobre la corrupció,
sobretot pel que suposen de “seriosa ofensa per als que estan patint les
estretors derivades de la crisi”. Fem nostres les paraules de la
Instrucció quan assenyalen que “aquests abusos trenquen greument la
solidaritat i sembren la desconfiança social” i són “una conducta
èticament reprovable”
En aquest sentit, aplaudim la crida urgent a “recuperar una economia
basada en l’ètica i en el bé comú per sobre dels interessos individuals i
egoistes”, així com la constatació (punts 19 i 20) que “la crisi no
ha estat igual per a tots “i que” per a alguns, amb prou feines han
canviat les coses. De gran valentia, a més, és la denúncia reiteradament
expressada per la nostra Confederació, que “aspectes com la lluita contra
la pobresa, un ideal compartit de justícia social i de solidaritat -que haurien
de centrar el nostre projecte com nació-, se sacrifiquen en nom del creixement
econòmic “.
Les persones, al centre
Agraïm als bisbes la seva exhortació (punt 22) a “recuperar la dimensió
ètica de l’economia, i d’una ètica” amiga “de la persona”. Això
vol dir una cosa tan primordial per Càritas com posar a les persones en el
centre de qualsevol model de creixement.
En coherència amb això, els bisbes recorden (punt 28) que • aquesta tasca de
restablir la justícia mitjançant la redistribució està especialment indicada en
moments com els que estem vivint “, el que resulta” important per a
l’harmonia de la vida social “. Apel·len, referent a això, a la
responsabilitat de la comunitat política “de garantir la realització dels
drets dels seus ciutadans” i de “promoure les condicions necessàries
perquè, amb la col·laboració de tota la societat, els drets economicosocials
puguin ser satisfets, com el dret al treball digne, a un habitatge adequat, a
cura de la salut, a una educació en igualtat i llibertat “. Es tracten,
tots ells, dels fronts prioritaris de l’acció de Càritas per garantir l’accés
cada vegada més precari als drets bàsics de les persones més vulnerables.
Viure una espiritualitat encarnada en els pobres
Especialment inspiradora resulta l’exhortació pastoral que els bisbes ens
llancen per viure a fons “l’espiritualitat que anima els que treballen en
el camp caritatiu i social”, que “no és una espiritualitat més”
ja que es tracta d’una “espiritualitat encarnada i d’ulls i oïdes oberts
als pobres, una espiritualitat de la tendresa i de la gràcia “, que és,
precisament, la que inspira aquesta sortida a l’escolta de l’altre que defineix
el model d’acompanyament de Càritas.
Propostes
Sabem, com assegura la Instrucció, que “la pobresa no és conseqüència d’un
fatalisme inexorable, té causes responsables” i que “darrere d’ella
hi ha mecanismes econòmics, financers, socials, polítics”, tant nacionals
com internacionals.
Elogiem, en aquest sentit, l’ampli capítol de propostes que
els prelats llancen al final del document, que van des de la de crear ocupació
(empreses) o la de garantir drets i mantenir l’estat social de benestar
(administracions públiques), fins a la de cada un de nosaltres “orientem
les nostres vides cap a actituds de vida més austeres i models de consum més
sostenibles” i “desenvolupem, des de la coherència ètica amb els
nostres valors, iniciatives conjuntes, treballant en xarxa, amb les empreses i
altres institucions donant suport, també amb els recursos eclesials, les
finances ètiques, microcrèdits i empreses d’economia social.
I com els nostres bisbes, estem persuadits, perquè aquest és l’esperit de
cadascuna de les propostes i processos impulsats des de Càritas en tots els
seus nivells territorials ia través de tots els seus agents i comunitats, que
“la recerca del veritable desenvolupament implica donar rellevància als
pobres, valorar-los com importants per a la societat i per a les polítiques
econòmiques “.
