A les llars sota el llindar de la pobresa aquesta proporció es dispara fins al 90%.
Tres anys després de l’inici del nou cicle econòmic, el 70% de les llars no ha percebut que els efectes de la recuperació econòmica els hagin arribat. En el cas de les llars sota el llindar de la pobresa, només un 9% percep, a hores d’ara, que la recuperació econòmica ha millorat les seves condicions de vida.
Aquesta és una de les principals constatacions que la Fundació FOESSA (Foment d’Estudis Socials i de Sociologia Aplicada) posa sobre la taula en l’informe “Anàlisi i Perspectives 2017. Desprotecció social i Estratègies familiars”
que es va presentar el passat 22 de juny a Madrid a la seu de Càritas Espanyola.
L’acte va comptar amb les intervencions de Sebastián Mora, secretari general, i de Francisco Lorenzo, director del Comitè Tècnic de FOESSA.
Enquesta a 1.300 llars de tot Espanya
Les dades presentades procedeixen d’una enquesta realitzada per la Fundació FOESSA en el primer trimestre d’aquest any a més de 1.300 llars repartits per les 17 comunitats autònomes per conèixer en profunditat els canvis que la gran recessió dels anys 2007-2013 ha generat en els llars espanyoles i en quina situació es troben per afrontar el període de recuperació actual.
L’enquesta assenyala, per exemple, que només el 27% de les llars del nostre país estan experimentat els efectes de la recuperació econòmica i que l’evolució en les condicions de vida no està sent el positiva que es podria esperar. Les llars que menys estan percebent els efectes del nou cicle econòmic són, precisament, aquells que més van patir els efectes de la crisi.
Com està la “xarxa de seguretat” de les famílies
A través de disset indicadors s’ha mesurat l’anomenada “xarxa de seguretat” de les llars, és a dir, la seva capacitat per afrontar situacions adverses futures, i s’ha observat l’evolució d’aquestes condicions des del moment abans de la crisi fins als nostres dies. Els resultats de l’enquesta constaten que la meitat de les famílies (50,1%) tenen avui dia una “xarxa de seguretat” que és pitjor que en la situació precrisi, mentre que per al 42,3% es mantindria igual i hauria millorat per el 7,6%.
Els aspectes que han empitjorat en més de la meitat de les llars són les capacitats d’estalviar (el 60% de les llars viuen sense tenir res estalviat o amb un nivell d’estalvi tan petit que no li permetria resistir sense tenir ingressos més d’un o dos mesos), de resistir una nova crisi econòmica, de fer front a una reforma necessària del seu habitatge o d’arribar a final de mes.
En quatre de cada deu llars han empitjorat també la seva capacitat per fer front a necessitats de salut no cobertes pel sistema nacional de salut, per pagar reforços educatius als fills, per afrontar el pagament de rebuts energètics i per garantir una estabilitat en l’ocupació dels membres de la llar i uns ingressos estables.
En cap dels 17 indicadors es supera el 10% de llars que hagin experimentat una evolució positiva respecte del període precrisi.
Segons l’informe, aquest empitjorament ha portat a les famílies a prendre una sèrie de decisions durant els últims anys que les situen en un diferent escenari a l’hora de poder afrontar les contingències actuals. FOESSA divideix en tres blocs les estratègies que han pres les famílies: reducció del consum energètic, acceptació de condicions laborables poc desitjables i reducció de despeses en el pagament de l’habitatge.
La solidaritat de la família i els amics
L’informe investiga també quins són els components bàsics de la xarxa de protecció amb què compten les llars a la postcrisi per afrontar el futur i assumir possibles canvis concrets en les seves condicions de vida.
Per dur a terme aquesta anàlisi es defineixen tres indicadors que descriuen les fortaleses i debilitats de les llars espanyoles a través dels recursos amb què compten per afrontar les conseqüències de la gran recessió: l’Indicador de recursos propis de la Llar (IRPH), el indicador de Suport de la Família i Amics (IAFA) i l’indicador de Suports Formals i Institucionals (IAFIE).
Aquests tres indicadors descriuen els tres principals àmbits de protecció de les llars: els recursos propis de la llar, la família i els amics, i les institucions formals i la solidaritat informal en els entorns locals.
Com ha explicat Francisco Lorenzo, “dels tres cercles de seguretat, els recursos propis de la llar es trobarien en la major situació de debilitat. La família i amics es consideren en aquest moment com el gran compensador d’aquesta debilitat. El cercle de suports més formals es trobaria més fort per aquelles llars en millors condicions de recursos propis i al revés en pitjor situació per a les llars més febles “.
El risc de acostumar-se a la precarietat
Durant la presentació de l’informe s’han posat sobre la taula dues qüestions estructurals que també detecta l’enquesta.
La primera d’elles té a veure, en paraules del director tècnic de FOESSA, “amb el risc que tenim com a societat a acostumar-nos a la precarietat, i així ho reflecteixen les nostres previsions, ja que quan se’ns pregunta per les nostres expectatives d’aquí a 5 anys, el 47,1% creu que estarà igual; i tan sols el 19,9% creu que millorés la situació econòmica de la seva llar. Un 26,4% de la població entrevistada creu que empitjorarà “.
La segona qüestió fa referència a la desconfiança en la participació social i política com a estratègia de millorar la realitat. “Són els sectors més vulnerables de la societat -alerta Lorenzo- els que, precisament, perceben que la participació política i social no és una via útil per millorar les seves condicions de vida: per al 75,6% votar no serveix, per al 56 , 9% no serveix associar-se i per 61,2% no serveix la mobilització “.
“Un exercici de memòria i de crítica social”
Per al secretari general de Càritas, Sebastián Mora, “aquest informe vol ser un exercici de memòria enfront de l’oblit i invisibilitat, una acció de crítica social davant la realitat que ens mostra l’informe i una crida a la col·laboració en la lluita contra la pobresa, perquè no podem resignar-nos a acceptar l’intolerable “.
“S’està produint un ’empobriment de la pobresa’. Vam dir durant aquests anys enrere que la pobresa s’havia fet més extensa, intensa i crònica. Hem aconseguit estabilitzar en certa mesura l’extensió. Però no obstant això, veiem com la intensitat i la cronicitat no es debilita. Però nosaltres estem convençuts que es pot canviar la realitat, que podem transformar-la. No podem resignar-nos a la pobresa com una cosa natural “.
Sobre això, ha recordat que “a Càritas, ahir, avui i sempre, a la precrisi, la crisi i postcrisi, hem estat i estarem amb les persones empobrides, perquè volem ser part de la solució contra la pobresa”, i va convidar “a totes les persones a ser part de la solució contra la pobresa “.
Altres aspectes que aborda l’informe
L’informe aprofundeix més en la reflexió sobre dos aspectes clau a l’hora d’abordar la pobresa i exclusió social a la postcrisi.
Un d’ells es refereix a si les nostres polítiques han de continuar considerant com estrangers a les persones migrants que viuen entre nosaltres o, com es proposa, que més enllà de la seva cèdula d’identificació, els immigrants a Espanya que han passat amb nosaltres la crisi, que han decidit quedar-se entre nosaltres i que constitueixen una part rellevant de la riquesa de la nostra societat, són ja part de la nostra estructura social.
I una segona reflexió és sobre la presència en el nostre patrimoni comunicatiu del concepte noves pobreses. Què vol dir? Quin és el seu sentit? A “Anàlisi i Perspectives 2017” es plantegen els pros i els contres de la seva utilització, i es proposa un canvi de mirada en l’enfocament de la seva utilització.
L’informe es tanca amb un capítol final on debats tres àmbits que tenen relació directa amb la pobresa, l’exclusió social i el benestar, com és el desafiament demogràfic provocat per la bretxa entre fecunditat real i desitjada, i alguns dels obstacles que impedeixen la seva superació relacionats amb la precarietat social i l’escàs desenvolupament de polítiques públiques de suport als individus i famílies.
