La Xarxa Eclesial Panamazónica presenta a Madrid 13 casos de vulneració de drets en les comunitats de l’Amazònia

La iniciativa “Enlázate per la Justícia” -integrada per Càritas, Cedis, CONFER, Justicia y Paz, Mans Unides i REDES (Xarxa d’Entitats per al Desenvolupament Solidari) – i en el marc de la campanya conjunta “Si Cuides el Planeta, Combats la Pobresa “,  el passat 29 de gener, va presentar a Madrid, a la seu de Càritas Espanyola, l’Informe Regional de Vulneració de Drets Humans a l’Amazònia que ha estat elaborat per la Xarxa Eclesial Panamazónica (REPAM).

L’Informe documenta els abusos i violacions de drets perpetrats en els últims anys per les indústries extractives i els cultius il·lícits, unes “activitats multimilionàries -assenyala l’Informe- basades en l’explotació intensiva dels recursos naturals que arrenquen la riquesa de la terra a costa de devastadors impactes sobre l’ambient amazònic i sobre la salut i la pau social dels pobladors “.

La publicació va ser presentada per l’activista Lily Calderón, que en el moment de la seva elaboració era advocada de Pastoral de la Terra del Vicariat Apostòlic de Yurimaguas, al Perú, i per Sonia Olea, experta de Càritas Espanyola que ha col·laborat en l’edició i compilació de la mateixa.

En vigílies del Sínode de l’Amazònia
Aquest document és el resultat del treball desenvolupat, per impuls de la REPAM, a les Escoles de Promoció, Defensa i Exigibilitat de Drets Humans celebrades el 2016 i 2018 a Equador i Perú, on s’han fet el seguiment de 13 casos de vulneració de drets al Brasil, Colòmbia, Equador, Perú i Bolívia. Es tracta d’un esforç que revesteix especial importància de cara a la celebració, el proper mes d’octubre a Roma, del Sínode de Bisbes per a l’Assemblea Especial per a l’Amazònia.

Com a rerefons de l’informe i com a referència inspiradora, hi ha la crida del Papa Francesc a la cura de la Creació en l’encíclica Laudato Sí, que recorda que “les comunitats aborígens no són una simple minoria entre d’altres, sinó que s’han de convertir en els principals interlocutors, sobretot a l’hora d’avançar en grans projectes que afecten els seus espais (…) no obstant això, en diverses parts del món, són objecte de pressions perquè abandonin les seves terres per tal de deixar-les lliures per a projectes extractius i agropecuaris que no presten atenció a la degradació de la naturalesa i de la cultura “(LS 146).

Impacte de l’extracció de recursos
Com va assenyalar  Sonia Olea, “els impactes de les polítiques de colonització, ocupació territorial i extracció de recursos a l’Amazònia han estat enormes en les poblacions ancestrals, els projectes han provocat que siguin desplaçades, aniquilades o sotmeses a servitud”.

Segons es denuncia en l’informe, “els moderns projectes hidrocarburífers i miners a l’Amazònia ocupen espais, contaminen l’entorn natural i provoquen pèrdues irreparables en la cultura i la pau social dels pobles afectats”. A això s’afegeix el fet que “els beneficis es transfereixen als mercats financers internacionals (sense que) poc o gens retorni a la regió per alleujar les condicions de vida de les poblacions afectades”.

Aquest treball, resultat d’una tasca en equip amb les organitzacions de base i col·lectivitats, vol denunciar la violència sistemàtica en 13 punts concrets de l’Amazònia. Per a això, s’ha comptat amb les veus aportades pels mateixos protagonistes, el que ha permès identificar les diferents violacions de drets perpetrades.

Anàlisi de 13 casos de vulneració de drets
No només s’analitzen la realitat econòmica, sociològica, psicològica, relacional i històrica de les persones i els pobles, sinó que s’aborda també un detallat estudi de la normativa i les polítiques públiques que els Estats de referència estan duent a terme i que no situen a les persones i els pobles amazònics al centre de les seves prioritats.

Lily Calderón ha exposat un dels casos paradigmàtics d’abusos recollits en l’Informe i del que s’ha encarregat de relatar. Es tracta de la violació del dret humà a la identitat camperola que pateixen des de fa dècades les comunitats camperoles riberenques de Yurimaguas, al Perú, a causa dels cultius invasius de palma.

Al costat d’aquest cas, en l’Informe es documenten les següents vulneracions:

• Violació del Dret Humà a la consulta prèvia i lliure determinació: Pobles Indígenes Awajún i wampis (Equador).

• Violació del Dret Humà dels pobles indígenes en aïllament voluntari a la lliure determinació (no contacte): Poble Indígena Tagaeri-Taromenani (Equador).

• Violació del Dret Humà a la Identitat Camperola i Sobirania i Autonomia Alimentària: Comunitats camperoles de la Vereda chaparrito (Colòmbia).

• Violació del Dret Humà a la manifestació i la participació, a la no criminalització de la defensa de Drets Humans: Comunitats camperoles de Morelia i Valparaíso (Colòmbia).

• Violació del Dret Humà a una consulta autèntica, prèvia, de bona fe, lliure i informada sobre el seu territori: Pobles Indígenes mojeño Trinitari, Yucararé i T’siname (Bolívia).

• Violació del Dret Humà a la Identitat indígena: Poble Indígena Mosetén (Bolívia).

• Violació del Dret Humà a la identitat i cosmovisió d’un poble: Poble Indígena Munduruku (Brasil).

• Violació del Dret Humà a la Intangibilitat de territoris indígenes i sobre falta de responsabilitat de l’Estat: Poble Indígena Yanomami (Brasil).

• Violació del Dret Humà a la demarcació de territoris indígenes Poble Indígena Jaminawa Ararà (Brasil)

• Violació del Dret Humà a l’Hàbitat: Comunitats camperoles de Buriticupú, Marañón (Brasil) i comunitats camperoles i indígenes de Tundayme a la serralada del Còndor (Equador).

• Violació del Dret Humà a l’Aigua: Poble Indígena Kukama (Perú).

Testimoni directe de quin està sent l’impacte d’aquestes pràctiques lesives sobre els pobladors de l’Amazònia és una carta del poble Mundukuru, afectat al Brasil per l’Operació Tapajós, on expressa la seva indignació amb l’acció arbitrària de què són objecte:

Al costat d’altres molts testimonis, l’Informe es completa amb una sèrie de conclusions i propostes detallades per restablir els drets vulnerats, garantir el seu ple accés en el futur i preservar la cura d’una “casa comuna” sana, feliç i comunitària.