En aquesta ocasió, i com a resposta a l’aposta clara per l’economia solidària a què l’última Assemblea General de Càritas per fer possible, en paraules del Papa Francesc, “dir no a una economia de l’exclusió i la desigualtat”, s’ha presentat avui a Madrid l’Informe d’Economia Solidària 2015, que es publica sota el títol “Economia i Persones. Canviant el focus, vam canviar els resultats “.
El secretari general de Càritas Espanyola, Sebastián Mora; el coordinador de l’Equip d’Economia Solidària de Càritas, José Luis Pérez Larios; i la tècnic comercial de “Vivers El Sembrador”, de Càritas Diocesana d’Albacete, Laura Puerto, han explicat davant els mitjans de comunicació les iniciatives que la Confederació Càritas ha desenvolupat durant 2015 per afavorir una economia centrada en les persones.
L’Informe d’Economia Solidària de Càritas aborda quatre eixos d’actuació: la generació d’ocupació inclusiu per a les persones més vulnerables, el suport d’iniciatives d’economia social, l’activitat de comerç just i l’impuls a les finances ètiques.
Ocupació
Durant 2015, han participat 72.493 persones en les diferents accions d’ocupació, formació i economia social que desenvolupa Càritas a tot l’Estat. D’elles, 15.348 persones (el 21%) han aconseguit accedir a un lloc de treball: aquesta taxa és la més elevada dels últims nou anys.
El procés d’acompanyament en la recerca de feina que realitza Càritas de manera personalitzada amb cadascuna d’aquestes persones té diversos escenaris, tant si es tracta d’orientació laboral, d’intermediació, de formació o d’autoocupació. De total de persones acompanyades, 53.409 persones van participar en els serveis d’orientació laboral, mentre que els serveis d’intermediació van atendre a 19.485 persones. Així mateix, es van desenvolupar 594 accions formatives, gràcies a les quals 17.779 persones van poder millorar la seva formació laboral. A més, altres 562 persones van accedir a les accions d’autoocupació i es van posar en marxa 64 iniciatives d’autoocupació.
Qui són?
Les persones que participen en les accions d’ocupació i formació de Càritas continuen sent majoritàriament dones, que són un 63% del total, davant un 37% d’homes.
Pel que fa a la procedència dels participants, 2015 confirma la tendència iniciada el 2010: el 53% de les persones acompanyades són espanyols mentre que el 47% són d’origen estranger. Les persones espanyoles ateses han passat d’un 25% el 2009 a un 53% el 2015.
De les 34.107 persones immigrants ateses, gairebé el 81% (27.559 persones) procedeixen de països extracomunitaris.
Per edats, continua pujant el nombre de persones entre 35 i 44 anys, que suposen el 31%. Però el major augment es dóna entre les persones més grans de 45 anys, que el 2015 arriba al 30%.
Si analitzem el nivell de formació, el 49% de les persones únicament compten amb estudis bàsics (estudis primaris finalitzats o sense finalitzar) i només el 25% han assolit estudis secundaris.
Economia social
Una dimensió fonamental per a la construcció d’una economia solidària des de Càritas està en el foment d’iniciatives d’economia social, que, amb un recorregut de més de 30 anys, sempre han estat íntimament vinculades amb les accions dels programes d’ocupació, com una eina que afavoreix la creació d’ocupació social.
En la roda de premsa, Laura Port va aportar el seu testimoni personal en l’empresa “Vivers El Sembrador”, exemple d’aquest tipus d’iniciatives econòmiques realitzades per empreses sense ànim de lucre, l’objectiu prioritari és la generació d’ocupació social, on regeix la primacia de la persona i de la fi social sobre el capital.
El 2015, el nombre d’entitats d’economia social a Càritas va ser de 45, el que indica un increment continu des de l’any 2013, quan eren només 37. En l’últim any es van crear dins d’aquestes entitats 480 els llocs d’inserció, que suposen un increment de 111 respecte a 2014. a ells cal sumar 605 llocs de treball ordinaris, de manera que sumen 1.085 llocs de treball els que les nostres entitats d’economia social ofereixen al mercat laboral.
Comerç just
Un altre dels eixos de Càritas en el model d’economia solidària és el comerç just, que suposa una opció clara per un model econòmic i comercial que es fonamenti en el respecte a la dignitat de les persones i unes relacions comercials internacionals justes i equitatives.
Més enllà de la comercialització de productes, el comerç just té com a objectiu visibilitzar a les persones i els processos que estan darrere, visibilitzar el paper del comerç just a la construcció d’un món fratern i solidari, animar i acompanyar a la comunitat, enfortir els productors locals i prioritzar les relacions directes Nord-Sud.
Càritas treballa el comerç just a través de la seva Xarxa Interdiocesana de Comerç Just (RICJ), composta per 28 Càritas Diocesanes. Actualment, funcionen 30 botigues i 32 punts de venda a tot Espanya. Són espais solidaris on, a més de la comercialització, s’afavoreix la sensibilització sobre les relacions comercials existents i les comunitats productores de Càritas Bangladesh, Càritas Jerusalem, Càritas Mauritània o Caritas Bolívia. En moltes d’elles, els productes de comerç just comparteixen espai amb altres articles procedents de l’economia social, com articles de segona mà, reciclats, ecològics, biològics, agricultura local i artesanies locals o de petites cooperatives del Sud.
El total de vendes de productes d’economia solidària a Càritas va ser de 1.057.425 euros el 2015. D’ells, les vendes de comerç just va ser de 497.221 euros (un 47% del total) i 560.204 euros (53%).
Finances ètiques i col·laboració empresarial
Un model d’economia solidària necessita basar-se també en un sistema financer que exerceixi una activitat econòmica compatible amb l’ètica i que no generi desigualtat, exclusió i pobresa. Per a això, els diners s’ha de posar al servei del bé comú, de la justícia i de les necessitats de les persones. Càritas aposta així per les finances ètiques com un dels instruments amb més capacitat de transformació de la societat. Les finances ètiques garanteixen als estalviadors que els seus diners s’està invertint en activitats i projectes que busquen el desenvolupament de les persones, la redistribució de la riquesa i la protecció del medi ambient, en qualsevol lloc del planeta.
L’Informe d’Economia Solidària dóna compte de les modalitats en les que Càritas participa: entitats financeres ètiques i productes d’inversió socialment responsable.
En aquesta mateixa òptica s’emmarca la col·laboració empresarial que impulsa Càritas per animar a totes les empreses a que siguin sensibles amb les situacions d’injustícia social i al fet que s’uneixin a la seva missió de construir un món més just i solidari. Càritas es relaciona amb les empreses amb tres objectius fonamentals:
- Conscienciar els directius i empresaris sobre l’impacte que les seves decisions poden tenir, i col·laborar perquè les seves actuacions s’inspirin en els principis de l’economia solidària.
- Sensibilitzar els grups d’interès de l’empresa sobre la realitat que viuen les persones excloses, tant al nostre país com en els països més desfavorits
- Aconseguir el suport empresarial per reforçar l’acció i la gestió de Càritas.
Recursos invertits
Tot el treball que Càritas realitza en l’àmbit de l’economia solidària és possible gràcies al suport de les persones que comprometen el seu servei i temps: el 2015, van ser 3.136 persones voluntàries i 818 persones contractades.
I pel que fa als recursos econòmics, el 2015 la Confederació Càritas va invertir 46.975.811 d’euros en accions d’economia solidària (40 milions el 2014, una pujada del 11,7%). Aquests fons provenen d’aportacions privades (socis, donants i empreses col·laboradores), de subvencions públiques (Fons Social Europeu i Administracions estatals, autonòmiques i locals) i d’ingressos de l’activitat de les empreses d’economia social.
L’Informe acaba amb unes “Propostes per contribuir a una economia més solidària” que Càritas llança a cada un de nosaltres, a les administracions i les empreses.
Aposta per lògiques econòmiques alternatives
Com ha assenyalat Sebastián Mora en la roda de premsa, l’Informe d’Economia Solidària proposa “una visió alternativa de l’economia que vol respondre a l’exhortació que ens llançaven la primavera passada els bisbes espanyols en la seva instrucció pastoral Església, servidora dels pobres per ‘reaccionar recuperant la dimensió ètica de l’economia, i d’una ètica ‘amiga’ de la persona’ “.
Aquest informe és “la resposta de Càritas a un model socioeconòmic llastrat per una dinàmica de mercat centrada en el benefici, una generació d’ocupació precària i un model de protecció social feble”. Per al secretari general de Càritas “hi ha un camí de sortida a aquesta injustícia letal, a través de realitats concretes, persones concretes i possibilitats concretes de canviar la realitat. Un camí que ens parla de persones i processos de transformació, de la possibilitat de caminar d’una altra manera, d’organitzar-nos de diferents formes i que, des de l’alegria de l’Evangeli, un altre món és possible “.
José Luis Pérez Larios, per la seva banda, va assegurar que Càritas pot impulsar fórmules alternatives de creació d’ocupació social d’èxit, tot i que “les dades segueixin mostrant una situació de vulnerabilitat laboral que, a Espanya, afecta gairebé 4,8 milions de persones i, de manera especial, als 2,8 milions que porten més d’un any sense feina “.
L’acció de Càritas en l’àmbit de l’economia social, ha assenyalat, permet “trencar l’espiral de la desocupació i la precarietat laboral que afecta moltes persones, de la qual encara molts segueixen sense poder sortir davant un eventual canvi de cicle econòmic”. “Això torna a posar-nos cara a cara davant l’evidència que Càritas ve assenyalant un any rere l’altre: el problema no està en la crisi, sinó en el model”, ha assegurat.
Al costat del Informe, s’ha editat també un vídeo divulgatiu amb testimonis d’alguns participants i responsables dels projectes d’economia social de Càritas.
