Les persones, les xifres més valuoses de la memòria anual de Càritas espanyola

“Les nostres xifres més valuoses són les persones que ens han confiat la seva vida, amb les que junts hem creat noves oportunitats i esperança”. Aquestes paraules del president de Càritas Espanyola, Rafael del Río Sendino, resum el veritable rostre de les dades que es recullen en la Memòria 2015 de la Confederació, que s’ha presentat aquest matí a Madrid.

En ella, Càritas dóna compte de la destinació dels 328,6 milions d’euros invertits en els seus diferents programes socials per les 70 Càritas Diocesanes del país, que han permès acompanyar a més de 4 milions de persones tant a Espanya com en els països del món més afectats per la desigualtat.

Al costat del president, l’acte ha comptat amb les intervencions de monsenyor Atilano Rodríguez, bisbe de Sigüenza-Guadalajara i responsable de Càritas en el si de la CEPS (Comissió Episcopal de Pastoral Social), i de Sebastián Mora, secretari general de la Confederació.

La Memòria 2015 de Càritas Espanyola reflecteix el compromís de lluita contra la pobresa i la desigualtat que es desenvolupa a través d’una xarxa de més de 6.000 Càritas Parroquials repartides per tot l’estat i que s’ha vist consolidat en els darrers anys, tant pel que que fa al volum de recursos invertits com a suport d’una base social cada vegada més àmplia.

84.000 voluntaris i 328 milions d’euros invertits

Així ho confirma el nombre de 83.712 voluntaris que han sostingut l’acció de Càritas a 2015 (un 2% més que el 2014) i els 328.642.469 euros invertits (que creixen un 7,5% amb relació a l’any anterior), dels quals el 72,39% procedeixen d’aportacions privades i el 27,61% de fons públics.

Gràcies al compromís de voluntaris, col·laboradors i donants, ha estat possible generar esperança per a moltes persones en situacions difícils. En concret, les accions de Càritas han arribat a un total de 4.053.743 persones, de les quals 1.974.358 dins d’Espanya i altres 2.079.385 en els projectes de cooperació internacional desenvolupats en els cinc continents.

Malgrat l’increment de fons, l’austeritat segueix sent unes de les senyes d’identitat de la feina de Càritas, per a la posada en marxa diària compta amb la tasca de 4.677 persones contractades (un nombre que es manté gairebé constant en els últims cinc anys) i un percentatge mínim de despeses de gestió i administració: de cada euro manejat, Càritas només destina a aquest fi 6,64 cèntims.

Els capítols als quals la Confederació Càritas a Espanya segueix destinant major volum de recursos són, per aquest ordre, Acollida i Assistència (86 milions d’euros), Ocupació i Economia social (46.500.000), Gent Gran (36,3 milions) , Persones sense llar (28,2 milions), Cooperació Internacional (27,7 milions), Família (13,8 milions), Infància (10 milions) i Habitatge (6,8 milions).

Quina és la situació de les persones acompanyades?

Les condicions de vida de les persones acompanyades per Càritas continuen sent d’extrema vulnerabilitat, tot i que s’està constatant una estabilització del procés iniciat entre 2013 i 2014 relacionat amb aquests factors:

• El nombre de llars sense ingressos ha patit una disminució en l’última part de 2015 i primers mesos de 2016, situant-se per primera vegada des de l’any 2013, per sota dels 700.000 (693.000).

• El mateix ha passat amb les llars amb tots els seus actius en atur, que s’ha reduït fins al 8% des del 10% de partida que es registrava el 2014.

• La taxa d’atur ha passat del 25% del segon trimestre de 2014 a l’20% en el mateix trimestre del 2016.

• La desocupació de llarga durada ha iniciat una tendència decreixent, en passar del 62% el 2014 al 58% el 2016. No obstant això, l’atur de molt llarga durada no ha sofert grans canvis, el que apunta cap a la seva estancament i cronificació.

Malgrat aquests símptomes, Càritas no constata una millora en la situació de les persones a les que atén, sinó més aviat al contrari. De fet, durant l’últim any s’ha seguit intensificat la gravetat de les situacions de les famílies i persones acompanyades, pel que l’acció social de Càritas ha hagut de incrementar-se per tractar de compensar la precarietat de les seves condicions de vida.

Algunes dades que mostren aquesta situació són:

1. El nombre d’ajuts que Càritas ha hagut de realitzar a les persones acompanyades segueix creixent: han estat necessàries una mitjana de 7,4 ajudes per cada persona beneficiària de Càritas. En l’últim any s’ha incrementat més d’un 3% la quantitat d’ajuts.
2. El programa d’Acollida i Assistència (el termòmetre que ens permet valorar la gravetat de la situació actual) ens indica que, si bé s’ha reduït el nombre de beneficiaris, en l’últim any s’ha incrementat en un 22% la quantitat de recursos destinats a cada llar.
3. S’ha produït un increment constant de famílies especialment vulnerables:

• Destaca l’augment de les persones soles: un 6% en l’últim any i un 50% des del 2011. Actualment suposen el 27% de les famílies ateses.

• S’ha produït també un creixement de les famílies monoparentals (que representen el 19% de les famílies ateses): un 5% en l’últim any i un 90% des del 2011.

• Les famílies amb fills al seu càrrec acompanyades per Càritas han tornat a pujar en l’últim any i són ja el 42% del total de les famílies ateses.

En resum, tot i els indicadors que parlen que la situació està millorat, ens trobem en un escenari que segueix sent pitjor que l’existent en els primers anys de la crisi al nostre país, si es té en compte que des de 2011 la quantitat d’ajudes que Càritas aporta a les famílies per intentar cobrir les necessitats bàsiques s’ha incrementat gairebé un 40%.

Sebastián Mora: “No són temps per relaxar la nostra ajuda”
Per aquesta raó, com ha assenyalat el secretari general de Càritas a la presentació de la Memòria anual, “no són temps per relaxar l’ajuda ni la inversió en ella, sinó més aviat tot el contrari”.

“Disminuir ara -ha afirmat Sebastià Mora- la intensitat de les mesures de lluita contra l’exclusió, deixant la seva solució en mans de la feble tendència de millora, suposa condemnar a moltes persones i famílies a instal·lar-se a la zona d’exclusió social d’una manera permanent “.

Monsenyor Atilano Rodríguez: “La misericòrdia abasta també la denúncia”

Monsenyor Atilano Rodríguez, al seu torn, va subratllar com en aquesta conjuntura social i en aquest Any de la Misericòrdia, “Càritas vol ser, de manera explícita, la llera de la comunitat cristiana i de la societat per assumir gestos concrets i quotidians destinats a ajudar al nostre proïsme en el cos i en l’esperit: nodrir-, visitar-lo, consolar-lo i educar “.

Per al bisbe responsable de Càritas, l’acció de la institució “no s’esgota en l’acompanyament a les persones empobrides, a protegir la seva dignitat i garantir el seu ple accés als drets humans, sinó que, com ens recorda el Papa Francesc, la misericòrdia abasta també la tasca de denúncia de les estructures de pecat vinculades a un model fals de desenvolupament, basat en la idolatria dels diners, com a conseqüència del qual les persones i les societats més riques es tornen indiferents a la destinació dels pobres, als que tanquen les seves portes, negant-se fins i tot a mirar-los “.

+ consulta la memória