L’informe anual de FOESSA confirma una Espanya a dues velocitats en índexs de desigualtat, pobresa i desocupació

L’informe anual “Anàlisi i Perspectives 2016” de la Fundació FOESSA, que enguany es publica sota el títol Expulsió Social i Recuperació Econòmica, constata una Espanya a dues velocitats en termes d’exclusió social. [VEURE EL INFORME COMPLET]
En una roda de premsa celebrada aquest matí a la seu de Càritas Espanyola a Madrid, Natalia Peiró, directora de l’Àrea de Comunicació, Sensibilització i Incidència de Càritas, i Guillermo Fernández, membre del Comitè Tècnic de FOESSA, han alertat que “l’anàlisi territorial de la desigualtat, la pobresa i la desocupació mostren un país a dues velocitats, i que, com a conseqüència de la crisi, s’ha generat un procés de divergència entre les comunitats autònomes “.

Un país a dues velocitats
La conclusió d’aquest diagnòstic es basa en quatre factors:

1. Les diferències en l’eix nord-sud no només es mantenen, sinó que tendeixen a augmentar: mentre Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa, la Comunitat Valenciana, Canàries i les Illes Balears es trobarien en pitjor situació davant d’una eventual sortida de la crisi , Cantàbria, País Basc, Navarra, la Rioja i Aragó es trobarien en millor situació, des del punt de vista de la pobresa, la desigualtat i l’atur més greu.
2. En segon lloc, els indicadors d’atur analitzats, que serien el desencadenant més clar d’una bona posició de sortida per a la població en pitjor situació, mostren una recuperació molt feble i, en alguns casos, molt allunyats del ritme necessari per impulsar una reducció intensa de la pobresa i la desigualtat. Dels quatre indicadors analitzats, només en un d’ells hi ha quatre comunitats autònomes que aconsegueixen millorar la seva situació des del primer impacte de la crisi en l’any 2009.
3. Les diferències regionals de la pobresa apunten a una sortida divergent de la crisi. Aquesta disparitat seguirà provocant augments en les diferències de desigualtat i benestar.
4. La «situació de sortida» per al conjunt de les CCAA ofereix una pitjor situació respecte a les dades recollides el 2009 en el primer impacte de la crisi. Aquest resultat ens permet afirmar que la probabilitat que augmenti la borsa de l’exclusió social, tot i el creixement econòmic, és molt elevada.

Per elaborar l’informe, els experts del Comitè Tècnic de FOESSA han utilitzat els indicadors que qualifiquen la cohesió social i que mesuren la fractura social d’un país: la desigualtat, la desocupació, la pobresa i l’exclusió social. I s’avaluen en quina mesura les CCAA parteixen amb majors fortaleses i debilitats. S’ha comparat l’any 2009, en què es va produir el primer impacte de la crisi, amb el període 2014-2016, on les dades econòmiques i d’atur comencen a canviar. La lectura d’aquests indicadors llancen els següents resultats.

Renda
Els ingressos de les llars han caigut espectacularment des del primer impacte de la crisi, amb una reducció que supera el 10%. Les CCAA amb major renda mitjana inicial experimenten les menors caigudes, de manera que encara que les posicions relatives en el rànquing es mantenen gairebé constants, les diferències entre regions augmenten en aquest període.

desigualtat
Les diferències han augmentat i les rendes mitjanes s’han reduït, el que ha produït un enfonsament de les rendes més baixes. En la major part de les comunitats autònomes el 20% més ric de la població està suportant millor la crisi. Andalusia, Astúries i Castella-la Manxa són les comunitats on el 20% més pobre ha caigut més. Les dues úniques comunitats on ha crescut la renda dels més rics han estat Aragó i Galícia.

Les variacions en la desigualtat en les CCAA indiquen que hi ha diferents raons que les originen i que aprofundeixen en la heterogeneïtat territorial del nostre país. Per exemple, mentre Navarra amb prou feines ha crescut en les rendes mitjanes però sí en els extrems, Aragó ha augmentat la desigualtat tant en les rendes mitjanes com entre els més rics i els més pobres.

pobresa
Augmenta el risc de pobresa en totes les CCAA i en el conjunt nacional la variació anual mitjana és del 9% si ancorem el llindar de pobresa a l’any 2009.

Les mateixes comunitats segueixen estant en els extrems de la classificació de les taxes de pobresa, una situació que es repeteix des de fa dècades.

Si s’analitza la pobresa segons el nivell de vida de cada regió, el resultat varia en comunitats com Aragó, la Rioja i Astúries, on l’augment es dispara, i Navarra i País Basc, que el contindrien causa de les seves millors sistemes de protecció social .

atur
Durant el període 2009-2016, l’evolució de l’atur de la persona referència a la llar mostra un empitjorament en les CCAA millor posicionades al començament de la crisi i una certa millora o estabilització en què es trobaven pitjor.
Pel que fa a les llars amb tots els seus membres actius en atur, no hi ha hagut cap comunitat autònoma que hagi aconseguit reduir aquesta situació a nivells anteriors al 2009. En 14 CC.AA. 4 de cada deu desocupats serien aturats de molt llarga durada.

Pel que fa al nombre de llars sense ingressos, els majors increments s’han produït a les CC.AA. en què el nombre de llars afectats era el menor al 2009. Astúries, Navarra i especialment Galícia destaquen en el seu increment.
Al ritme actual, assolir les xifres de llars sense ingressos anteriors a la crisi, ja de per si elevades, pot suposar fins a set anys.

Conseqüència del model social
Com ha assenyalat Natalia Peiró, les dificultats que revela l’informe “responen a una qüestió de model social, de com ens plantegem la construcció de la nostra societat. No és una conseqüència de la crisi. El que sí que han empitjorat com a conseqüència de la crisi són les condicions de vida perquè les persones i famílies puguin obrir un nou període de millora, perquè la seva posició ja no és la mateixa i tampoc les seves oportunitats “.

Un altre factor preocupant és que aquestes conseqüències s’estiguin fent invisibles per a una part de la societat i que aquest procés vagi a més. “Es tracta d’alguna cosa ja experimentat també en altres crisis: l’any 2007, per exemple, l’exclusió social de la població espanyola era del 16,3% i afectava més de 7,3 milions de persones. Però gairebé ningú ho percebia “, ha afirmat la directora de Comunicació de Càritas.

L’Informe revela que estem assistint al que s’anomena procés “contracíclic” i que, com va explicar Guillermo Fernández, consisteix en el fet que “davant períodes de recessió econòmica, la pobresa augmenta ràpidament; però, en fases de creixement no descendeix en la mateixa mesura i, fins i tot, roman estancada “.

Natalia Peiró ha urgit a “recuperar per a la política del social als ignorats, els no útils, els expulsats, sobretot en un moment com l’actual, on el deteriorament d’un sector significatiu de la societat suposa una major altura de mires, a la que els nostres partits no han sabut respondre encara “.

Proposta per rescatar les persones més vulnerables
Per això, en la roda de premsa es va desglossar una proposta de FOESSA i que Càritas recull en el document de propostes davant les eleccions generals presentat a totes les forces polítiques [VEURE AQUÍ], per incorporar a tres col·lectius insuficientment protegits en el nostre marc de garantia de rendes: les llars en pobresa severa, els treballadors i treballadores pobres ia les famílies amb fills i filles a càrrec. Aquesta fita implica posar en marxa tres mesures de caràcter complementari:

• Primera. Creació d’una Renda Garantida que cobreixi un mínim equivalent en el conjunt del territori de l’Estat. S’estima un cost d’entre 2.700 i 3.600 milions d’euros per a una cobertura entre el 75% i el 100% dels possibles llars sense ingressos beneficiaris de la prestació.

• Segona. Extensió de la Renda Garantida a través d’un programa de bonificació a l’ocupació. Tindria un cost estimat d’entre 2.300 i 5.200 milions d’euros.

• Tercera. Augment de la protecció a la família i la infància a través de l’ampliació de la cobertura de l’actual deducció fiscal reemborsable per a famílies nombroses, persones amb discapacitat a càrrec o per ascendent amb dos fills. El cost d’una mesura d’aquestes característiques suposaria una inversió propera als 7.000 milions d’euros, introduint elements de condicionalitat de renda.

És a dir, al voltant de 10.000 milions d’euros seria la xifra necessària per garantir l’adequada protecció d’aquests grups socials més vulnerables.

Com va reclamar Guillermo Fernández, “si, com tot indica, Espanya haurà d’afrontar a molt curt termini una previsió pressupostària propera a aquesta quantitat per respondre a l’esforç reclamat per la Comissió Europea per corregir el balanç estructural de la desviació del dèficit, la pregunta és si, com a quarta economia de la zona euro i tretzena del món en termes de Producte Interior Brut, no hem d’exigir dur a terme un esforç pressupostari i fiscal similar per dotar-nos d’un sistema de garantia de rendes que redueixi significativament la pobresa i permeti el rescat dels drets i la dignitat de milions de persones”.

Aprofundim i debatem
L’Informe es completa amb dos capítols. En el primer, sota l’epígraf “Aprofundim”, es plantegen respostes a la pregunta “És possible revertir la desigualtat a Espanya?” A la llum de les propostes d’AB Atkinson, qui des de fa cinc dècades dirigeix ​​les principals investigacions desenvolupades per la OCDE.

En el capítol «Debatem», diversos experts de reconegut prestigi aborden tres temàtiques de fons que van a estar amb nosaltres durant força temps i que tenen totes elles una especial incidència en els processos d’exclusió social: la Cimera del Clima des del punt de vista dels més exclosos, la situació dels refugiats i les capacitats del nostre sistema d’acollida, i finalment una valoració sobre què amaguen les sigles TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership).