LXXIV Assemblea General de Càritas Espanyola

Proclamant junts “la grandesa del Senyor” i expressant “l’alegria del nostre esperit en Déu nostre Salvador”, els representants de les 70 Càritas Diocesanes que integren la Confederació Càritas a Espanya hem reflexionat en aquesta trobada anual sobre els signes d’esperança i els símptomes d’incertesa que compartim diàriament amb els centenars de milers de persones que acompanyem en la nostra xarxa estatal d’acollida i inserció.

El nou cicle econòmic iniciat fa tres anys ofereix motius per a l’optimisme, perquè l’evolució positiva d’alguns indicadors socioeconòmics té relació directa amb la situació concreta i quotidiana de moltes persones. Ara bé, quan els dramàtics efectes de la crisi semblen desdibuixar de les preocupacions ciutadanes, volem cridar l’atenció sobre la rigorosa constatació que acaba de fer pública la Fundació FOESSA i que 7 de cada 10 llars no perceben encara que els efectes de la recuperació econòmica els hagin arribat.

Som testimonis directes de com moltes famílies segueixen patint les conseqüències d’unes condicions de precarietat que, com venim alertant des de fa temps, són el resultat directe del nostre model socioeconòmic.

Amb l’inici d’un nova etapa de recuperació i creixement, torna a inquietar-nos el risc que es repeteixin errors passats, es segueix sense incidir d’arrel en les fallades estructurals de la desigualtat i, sota l’eufòria de la postcrisi, una part de la societat quedi relegada i continuï sense tenir garantits els seus drets bàsics.

Ens preocupa que es consolidi a la ciutadania la idea que la pobresa és una cosa natural i que el fet escandalós que milions de persones romanguin per sota del llindar de la pobresa, aclaparades per les condicions de precarietat i abocades a un futur ple de incerteses, forma part del paisatge inevitable de la quarta economia de la zona euro.

Reafirmem, per això, quan es compleixen 70 anys de la creació de la nostra institució, un ésser i fer de Càritas compromesos amb la caritat i la justícia social. Amb una caritat, que per servir a l’exigència de qualitat, necessita de la profunditat de la denúncia social i de la proposta d’un model social orientat cap a la transformació de la realitat i la defensa del dret de tothom a accedir al bé comú en una casa que és de tots.

Aquesta demanda d’avançar en l’opció preferencial i evangèlica pels pobres és un mandat que ens llancen tant els nostres bisbes com les persones que acompanyem i l’àmplia base social de voluntaris, socis i donants que fan possible la missió de Càritas com a servei organitzat de la caritat dins de l’Església. És, a més, una opció inspirada en el magisteri de la Doctrina Social de l’Església, on la resposta fraterna a les víctimes de la cultura de l’descarti alimentada pel culte al “déu diners” té un caràcter integral.

Com a expressió d’una Església autènticament samaritana, no podem desenvolupar una acció d’acollida i acompanyament a les persones excloses sense esforçar-nos, al mateix temps, per afegir-les exigències de la denúncia, la transformació de la realitat i l’opció per la justícia social.

Som conscients que investigar, en una etapa de creixement econòmic com l’actual, la realitat de pobresa, i posar veu i rostre a les necessitats dels centenars de milers de persones que acompanyem resulta un relat incòmode, tant per als poders públics com per alguns analistes polítics i líders d’opinió.

La nostra no és una missió conjuntural. L’únic contracte subscrit per Càritas és el de la lluita contra la pobresa i la defensa de la dignitat de les persones. És una empresa a la qual seguim convocant a tota la ciutadania, al conjunt dels agents socials, als poders públics i als mitjans de comunicació social.

Per Càritas, la presa de partit contra la pobresa no pot quedar restringida a una opció temporal o privada: és també una acció comunitària desenvolupada en el centre mateix de la vida pública, que només tindrà èxit si s’enforteix el teixit social i la participació de tots en cadascun dels àmbits democràtics i associatius.

Quan semblem recrear-nos en la sortida de la crisi i el canvi de tendència econòmica, fem una crida a la comunitat cristiana i la ciutadania a prendre consciència de les zones en ombra en la qual romanen molts ciutadans. Convidem, un cop més, a replantejar-nos el model de societat que volem construir i les oportunitats per les quals estem disposats a treballar per transformar la realitat en els nostres barris, en les nostres comunitats i en cada un dels espais de participació pública en els quals intervenim .

La nostra és una invitació a involucrar-se en la construcció d’un model social acollidor, autènticament fratern, accessible per a tothom i basat en un creixement econòmic respectuós amb la Creació, sense exclosos ni empobrits.

Des de la nostra experiència i des de la misericòrdia inspirada en les realitats de frontera on intervenim, assumim el risc d’incomodar, de ser “pedra d’escàndol i signe de contradicció”, de ser desacreditats per assumir la missió de ser testimonis de l’Evangeli i companys dels pobres, com ho són especialment els més de 84.000 voluntaris i voluntàries que posen la seva vida i els seus anhels en compartir aquest camí.

Davant la temptació d’un discurs centrat en l’individualisme, en el qual cada un ha de ser l’únic garant del seu propi benestar, la nostra proposta és la comunitat.

Davant del debilitament de les polítiques públiques, la nostra proposta és la de que siguin enfortides, perquè les administracions són les garants dels drets fonamentals.

Davant d’un model de societat de consum on el mercat es concep com l’únic espai on satisfer tota necessitat, la nostra proposta és la lògica del do i la caritat dins d’una Església en sortida, a les perifèries i compromesa en el servei als últims .

Enfront de l’aposta pel creixement constant i a qualsevol preu, reafirmem el nostre concepte de desenvolupament humà integral que, ara que es compleix el 50 aniversari de l’encíclica Populorum Progressio, passa pel reconeixement de la dignitat i la construcció del bé comú.

Davant del patiment de milers de refugiats i de tots aquells que es veuen obligats a migrar per protegir la seva dignitat, la nostra proposta és la d’acollir al germà i reconèixer els seus drets i les seves capacitats, sense distincions entre “ells i nosaltres”.

I enfront d’una lògica de desenvolupament basat en l’ús irresponsable dels béns que Déu ha posat a la nostra disposició a «la germana nostra mare terra», proposem un model de cooperació internacional fraterna orientat a «protegir la nostra casa comuna i unir a tota la família humana en la recerca d’un desenvolupament sostenible i integral »per a tothom, com assenyala el Papa Francesc a Laudato sí’.

Aquest objectiu és especialment urgent per als nostres germans assetjats per la precarietat a Veneçuela, Sudan del Sud o la Banya d’Àfrica, als que acompanyem amb la nostra proximitat i solidaritat. Al costat d’ells i els germans de tots els països on estem compromesos en la lluita contra la pobresa, compartim la seva tenacitat admirable per, malgrat les angoixes provocades per les seves actuals circumstàncies, construir oportunitats per a la pau que “ha de fundar-se en la veritat , la justícia, l’amor i la llibertat “(Joan XXIII, Pacem in terris).

La nostra missió evangelitzadora com a acció caritativa i social d’una Església pobra i per als pobres, ens porta a renovar en aquesta Assemblea la voluntat de seguir avançant en una acció il·luminada per “els goigs i les esperances” que ens transmeten l’aliança amb els que més pateixen, amb els que són els veritables protagonistes del mandat de l’Esperit que ens “ha enviat a portar als pobres la Bona Nova, per proclamar l’alliberament als captius i la vista als cecs, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’ any de gràcia del Senyor “(Lluc 4, 16-30).

L’Escorial, 1 juliol 2017