Càritas va invertir el 2021 més de 403 milions d’euros per acompanyar 2,6 milions de persones durant el segon any de la pandèmia
Les greus conseqüències socials de la Covid-19 han marcat la tasca de Càritas durant el segon any de la pandèmia, segons les dades recollides a la Memòria anual 2021, que s’ha presentat aquest matí a Madrid. Monsenyor Jesús Fernández González, bisbe responsable de Càritas Espanyola; Manuel Bretón, president, i Natalia Peiro, secretària general, han estat els encarregats de presentar aquesta rendició de comptes durant una roda de premsa celebrada a la seu de la institució.
Durant el 2021, Càritas va invertir la xifra rècord de 403 milions d’euros, 16,4 milions d’euros (4,07%) més que l’any anterior, en els diferents recursos i projectes dins d’Espanya i en accions de cooperació internacional a tercers països . Dins del nostre país, els programes d’economia solidària van concentrar més del 79% de l’increment general dels fons invertits durant l’any passat.
Amb una dotació total de 98,7 milions dʻeuros, lʻesforç financer realitzat sobre els itineraris dʻinserció sociolaboral i les empreses dʻinserció van superar els programes dʻAcollida i Assistència (94,9 milions dʻeuros). Tots dos projectes van concentrar gairebé la meitat del total (48,1%) dels recursos invertits per Càritas l’any passat.
L’informe FOESSA que vam presentar a inicis d’any revelava que la manca d’ocupació és la principal causa d’exclusió social en una societat com la nostra en què la font d’ingressos principal de les llars espanyoles són les rendes del treball. Les xifres de la Memòria reflecteixen l’aposta de Càritas els últims anys per buscar oportunitats a les persones que tenen un perfil d’ocupabilitat pitjor sense abandonar la resposta a les situacions d’emergència social”, va explicar la secretària general, Natalia Peiro durant la presentació del balanç activitats.
Gràcies a aquests recursos disponibles, Càritas va aconseguir recolzar durant el segon any de la pandèmia 2.621.102 milions de persones dins i fora de les nostres fronteres (2,85 milions el 2020). D’aquestes, 1.612.972 dins d’Espanya i 1.008.130 a Cooperació Internacional.
Més persones ateses que el 2019
Les dades de la Memòria reflecteixen que la millora de la crisi sanitària i la reobertura progressiva de l’economia al llarg del 2021 va ajudar a alleujar les situacions puntuals d’emergència d’algunes llars espanyoles. L’últim any, al programa d’Acollida i Assistència es van atendre 1.287.382 persones (1.425.991 el 2020;). La xifra és un 20% superior a la registrada abans de l’inici de la propagació del SARS CoV-2 (1.020.176 el 2019).
El 2020 va ser l’any del gran impacte de la Covid-19, quan es van disparar els ajuts puntuals d’emergència, mentre que el 2021 va ser l’any de la inflexió per l’inici de la normalització. Ara tornem a la tendència d’un acompanyament més a llarg termini perquè les persones necessiten ajuda durant més mesos, però continuem tenint més persones a la nostra xarxa d’acollida que abans de la pandèmia”, subratlla Natalia Peiro. El programa d’acollida i assistència concentra el 79,8% de totes les persones ateses a Espanya.
Majors i persones sense llar
Els altres apartats que han exigit un esforç financer més gran durant el 2021 estan estretament relacionats amb els focus d’emergència social on la nostra Confederació ha hagut de seguir les prioritats marcades per la pandèmia. Es tracta dels programes de Majors (34,5 milions), Persones en situació de sense llar (35,9 milions) i Família, infància i joventut (27 milions), per citar-ne els més rellevants.
Destaca també el programa d’habitatge, el segon factor que provoca més exclusió entre la població vulnerable després de la manca d’ocupació. Càritas va invertir en aquest àmbit 12,6 milions d’euros, dels quals se’n van beneficiar 10.368 persones (7.358 el 2020).
Menció especial mereix també l’apartat dels projectes i les estratègies en Cooperació Internacional, a les quals el 2021 es van destinar més de 19,7 milions d’euros, un 3,21% més.
Aquest important esforç econòmic (uns 16,4 milions més que el 2020) ha estat possible gràcies al generós suport de milers de socis, donants i col·laboradors privats, que n’han aportat més de 279 milions. A més, destaca també l’esforç de les diferents administracions públiques, que van aportar als programes de Càritas un total de 123,5 milions d’euros.
Aquesta procedència dels recursos econòmics de Càritas manté la mateixa tendència dels anys precedents, dins d’una forquilla que es manté entre un 69-71% de fons privats i un 29-31% de subvencions públiques.
Màxima austeritat
Tot i que en els dos darrers anys la Confederació ha posat en joc un important increment de recursos econòmics a causa de l’impacte social generat per la pandèmia, ha estat possible mantenir l’objectiu d’austeritat a l’apartat de Gestió i Administració en les mateixes xifres d’anys anteriors : un 6,2%. És a dir, de cada 100 euros invertits en accions de lluita contra la pobresa, només s’han destinat únicament a despeses de gestió 6,2 euros. “Fa 20 anys que estem en aquest percentatge de despeses de gestió”, va subratllar la secretària general de Càritas Espanyola.
La Memòria també recull les dades de les persones que estan darrere de tota aquesta activitat confederal, sostinguda gràcies a 73.661 persones voluntàries ia 5.408 treballadors contractats.
Efectes de la inflació
Mentre que la pandèmia encara no s’ha acabat, ha tornat a ploure sobre mullat. Les repercussions de la crisi derivada de la guerra d’Ucraïna i l’encariment dels costos de vida estan augmentant de nou els nivells de precarietat de les famílies.
“La dada d’inflació del maig del 2022 torna a ser un gerro d’aigua freda per a les previsions econòmiques i socials d’Espanya. Per a les persones i famílies més vulnerables ja no és només un contratemps, sinó una situació de desbordament que requereix una resposta valenta a l’alçada de les necessitats socials”, va indicar Natalia Peiro.
Per a una família de 2 adults i 2 fills que estiguin ingressant 800 euros mensuals, una pujada general de l’IPC del 9%, suposa 72 euros més de despesa mensual per a aquesta família, cosa que significa agreujar els problemes per cobrir les despeses essencials de lloguer, de pagament delectricitat, de gas i demplenar la nevera. “Es tracta d’una situació inassumible per a moltes llars”, va apuntar la secretària general.
