- L’Acord de Readmissió de 1992 no suposa cap base jurídica diferent de l’establerta en la legislació d’estrangeria per acordar el retorn de qualsevol persona que es trobi sota la potestat de les autoritats migratòries espanyoles. És un mer instrument jurídic per possibilitar l’execució d’una prèvia decisió de retorn al Marroc adoptada per les autoritats espanyoles. Per tant, qualsevol persona que sigui lliurada a les autoritats del Marroc en aplicació d’aquest Acord ha d’haver-ho estat després de la tramitació d’algun dels procediments previstos en la legislació d’estrangeria (en aquest cas, el procediment de devolució) en què han hagut d’observar totes les garanties previstes legalment. Entre aquestes garanties s’inclouen els drets d’assistència lletrada, d’intèrpret i a sotmetre la decisió a revisió judicial. En el marc d’aquest procediment, a més, han hagut de poder identificar-se situacions d’especial vulnerabilitat susceptibles de tutela i impeditives de l’execució de la decisió de retorn com són la minoria d’edat, potencials sol·licitants de protecció internacional o víctimes de tràfic d’éssers humans. La inusitada celeritat amb què s’han desenvolupat aquests procediments permet qüestionar que aquestes garanties s’hagin satisfet materialment i, en conseqüència, la legalitat del procediment.
- L’Acord de Readmissió estableix, al seu torn, un detallat procediment per a l’execució de la decisió de lliurament que implica obligacions recíproques per a les autoritats d’Espanya i el Marroc. Com a obligacions formals s’estableixen (i) la necessitat d’una sol·licitud formal en què es facin constar totes les dades disponibles relatives a la identitat, a la documentació personal eventualment posseïda per l’estranger i a les condicions de la seva entrada il·legal al territori de l’Estat requeridor , així com qualsevol altra informació de què es disposi sobre el mateix; i l’acceptació que ha de quedar documentada mitjançant l’expedició per les autoritats del Marroc d’un certificat o de qualsevol altre document en el qual es fa constar la identitat i, si escau, la documentació posseïda per l’estranger en qüestió. Novament, la celeritat amb què s’han desenvolupat aquests procediments i l’experiència de la general absència de documentació personal d’aquestes persones permet també qüestionar que aquestes obligacions s’hagin emplenat materialment i, en conseqüència, la legalitat del procediment.
- L’Acord de Readmissió també estableix una específica garantia material que condiciona qualsevol entrega a les autoritats del Marroc, com és que Espanya s’asseguri que “els estrangers readmesos són enviats al més aviat possible al seu Estat d’origen o a l’Estat on comencessin el seu viatge “(art. 5). Difícilment Marroc està en disposició de poder donar compliment a aquesta exigència ni Espanya podria fer front al seu compromís assumit internacionalment que pugui assegurar-se que aquestes persones són retornades als seus països d’origen. Res sembla apuntar a que el Marroc i Espanya pugui garantir que aquestes persones no queden encallades en territori marroquí, on els seus drets són sistemàticament vulnerats.
- Són nombroses i reiterades les denúncies d’organitzacions socials i internacionals sobre el tracte rebut pels migrants al Marroc. Específicament, el Comitè Europeu per a la prevenció de la tortura en el seu Informe al Govern espanyol sobre la visita que va fer aquest Comitè a Espanya el 2014 [CPT / inf (2015) 19] va afirmar en el seu apartat 54 que “tenint en compte el risc de maltractaments infligits pels membres de les forces auxiliars marroquines als migrants irregulars, retornats al Marroc, la CPT recomana que les autoritats espanyoles s’assegurin que cap persona és lliurada a ells “. Per tant, sent constatable aquesta circumstància per un òrgan del Consell d’Europa, també cal afirmar que el lliurament d’aquestes persones suposa una vulneració del principi de no devolució reconegut en el dret internacional, europeu i nacional.
- Amb aquesta mesura, l’actual Govern desvela quin és realment la seva política migratòria. No només ha mantingut la petició de reenviament a la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans enfront de la Sentència que considerava contrària al Conveni Europeu de Drets Humans les devolucions en calent, fent seus els arguments de l’anterior govern i contradient les seves crítiques a la figura dels rebuigs en frontera. Ara, buscant una alternativa pretesament jurídica a aquest tipus d’actuacions, intenta implantar una mena de “devolucions en calent en diferit” en què materialment es manté la vulneració de drets fonamentals que sempre han caracteritzat a aquestes actuaciones.
Las entitats sotasignants, representatives de molt amplis i diversos sectors de la societat civil, denunciem la fugida cap endavant que representen aquestes devolucions en calent en diferit no només per no respectar les garanties legals exigibles, sinó també perquè suposa un pas més en la política d’externalització de controls que tants costos té en termes de drets humans -a més de les contraprestacions econòmiques i polítiques al Marroc que el Govern hauria desvetllar-. Una política migratòria, en definitiva, que compromet la dignitat moral de la nostra societat i els principis humanistes en què hauria assentar-se, empenyent-nos per la pendent de la barbarie. Exigim que el Ministeri de l’Interior faci públic:
- El nombre d’advocats d’ofici i d’intèrprets que han actuat.
- Nombre de funcionaris policials que han actuat com a secretaris i instructors dels diversos procediments;
- Activitats desenvolupades per aconseguir la identificació de les persones i mitjans a través dels quals s’ha produït aquesta identificació.
- Activitats adreçades a identificar l’existència de situacions d’especial vulnerabilitat (menors d’edat, sol·licitants de protecció internacional i de víctimes de tràfic d’éssers humans) i resultat de les mateixes.
- Llistat de nacionalitats de les persones retornades.
- Garanties aportades pel Marroc que no seran sotmesos a maltractaments.
Així mateix, sol·licitem als diferents grups polítics que, en la seva tasca de control de la tasca de govern, exigeixin l’esmentada informació. Finalmente exigim una política de control de fronteres basada en el respecte als Drets Humans, una profunda modificació de la llei de estrangeria que garanteixi vies legals per a la migració regular, l’aprovació del reglament de la llei d’asil que garanteixi l’accés al procediment d’asil a consolats, i que es posi fi als acords d’externalització de fronteres amb tercers països que no garanteixen els Drets humans ni la protecció de les persones en moviment.
Almería Acoge – APDHA – Asamblea de Apoyo a Personas Migrantes de Salamanca – Asociación Agar – Asociación Apoyo – Asociación Asdecoba – Asociación Valiente Bangla – ASPM Madrid – Bienvenidxs Refugiadxs Toledo – Caminando fronteras – Campaña CIES No Valencia – Canarias libre de CIES – Caravana abriendo fronteras – Cáritas Española – Centro Pastoral San Carlos Borromeo – Colectiva feminista Moolaadé – Colectivo para la Paz – Convivir sin Racismo – Coordinadora de Barrios – Ecologistas en acción – Elin – Entrepueblos-Entrepobles-Entrepobos-Herriarte – Federación Andalucía Acoge – Federación SOS Racismo – Inmigrapenal – Iridia – Mundo en movimiento. #SickOfWaiting – Obrim Fronteres Castelló – Obrim Fronteres Valencia – Observatorio del Racismo Institucional- RAIN – Observatorio Samba Martine – Ongi Etorri Errefuxiatuak – Pacifistas Ciudad Real – Plataforma Benvinguts Refugiats Menorca – Plataforma de ayuda a personas refugiadas Elche – PRODEIN – Red Acoge – Red Ciudadana de Acogida de Leganés – Red Española de Inmigración – Red Interlavapies – Red migrantes con derechos – Red Solidaria de Acogida – Senda de cuidados – Sercade – Servicio Jesuita a Migrantes (SJM) – Tanquem els CIE – Territorio Doméstico – Valencia Acoge
