Al migdia d’avui han participat en una «flashmob» simultània a 40 ciutats de tot el país amb motiu del Dia de Persones sense Llar
Amb motiu del Dia de les Persones Sense Llar, que se celebra el proper 27 d’octubre, milers de persones han sortit aquest migdia als carrers i places de tot l’Estat per participar en una flashmob simultània amb el qual posar cara al greu problema del sensellarisme , reclamar la visibilitat d’aquesta realitat oblidada que afecta persones concretes, amb nom i cognoms, i reivindicar la posada en marxa de polítiques socials que defensin els seus drets.
Posar cara al sensellarisme
En aquesta 27a edició de la Campanya, les organitzacions promotores de la mateixa -caritas, Faciam (Federació d’Associacions i Centres d’Ajuda a Marginats), XAPSLL (Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona) i besteBI (Plataforma per l’Exclusió residencial i a favor de les Persones Sense Llar de Bilbao) – urgeixen a tota la societat a “posar cara al sensellarisme” per prendre consciència del veritable balanç d’aquesta sagnant realitat social.
A través d’aquesta mobilització ciutadana, a més de dir “ja n’hi ha prou!” a les vulneracions de drets, d’invisibilitat, de patiment, de viure al carrer, d’inseguretat, d’agressions, de no poder accedir a un habitatge i, en definitiva, de no tenir llar, aquest any l’objectiu és posar-li cara al sensellarisme . Perquè posar cara i rostre és el primer pas per contribuir a una societat més inclusiva que no deixi en els marges a cap ésser humà, que sempre és el seu autèntic valor.
Especial vulnerabilitat de la dona
En triar com a imatge de la campanya d’aquest any un rostre femení, les entitats promotores de la Campanya volen destacar com el problema del sensellarisme està afectant doblement a les dones, que, al costat d’una menor visibilitat al carrer, són molt més vulnerables a patir agressions i situacions de violència.
En el marc d’aquesta jornada reivindicativa, són nombroses les Càritas Diocesanes que han convocat jornades de portes obertes en els seus recursos socials per a persones sense llar, per apropar a la ciutadania a la realitat del sensellarisme. En el cas de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, serà el proper 13 de novembre amb la inauguració de les obres de millora del Centre d’Acollida Abraham de Vilafranca del Penedès, quan se celebrarà un acte per reivindicar també els drets i la situació de les persones en situació de sensellar.
Així mateix, han estat les mateixes persones sense llar que han protagonitzat les diferents convocatòries, tant participant en la flashmob, com llegint el Manifest que ells mateixos han redactat o aportant els seus testimonis en els actes informatius amb mitjans de comunicació que s’han celebrat a tot la geografia nacional.
Manifest
Aquest és el text del Manifest que s’ha llegit aquest matí en tots els actes celebrats a les diferents convocatòries públiques.
El proper 27 d’octubre celebrarem la Jornada que tracta de visibilitzar a les persones sense llar. No tenir llar és més que no tenir una casa … es tracta d’un cúmul d’aspectes que engloben un espai físic però també altres dimensions que són fonamentals per al nostre benestar i el de tot ésser humà (relacions, sentit vital, accés a drets …) . Les diferents organitzacions en què participem nosaltres i nosaltres, portem ja 27 anys celebrant aquesta jornada que tracta de sensibilitzar sobre aquesta realitat i obrir camins que ens ajudin a afrontar-la. No obstant això, i malgrat els èxits innegables aconseguits, ens fa la impressió que s’assembla a una tempesta d’estiu que, un cop passada, ens submergeix de nou en la invisibilitat en què habitualment vivim.
El lema d’aquest any ens convida a posar-nos cara … Tots sabem la importància que tenen els rostres concrets a l’hora de sintonitzar amb els problemes. Es calcula que a Espanya són unes 40.000 les persones que ens trobem en situació de sense llar.
Aquesta xifra s’agreuja en conèixer, tal com ens indica l’Informe FOESSA, que l’exclusió social severa ha crescut al nostre país i que les situacions de persones que vivim en llars precaris o d’inseguretat en l’habitatge està també en augment.
Però darrere d’aquestes dades freds i anònims sempre estem persones concretes, persones que patim i plorem, persones que estimem i perdonem, persones que, en definitiva, volem ser feliços. Quan som capaços de superar les nostres pors, estereotips i prejudicis i apropar-vos a nosaltres, podreu observar que representem una realitat tan plural, en la qual podeu descobrir, com en tot ésser humà, homes i dones que estem plens de misèries, de riqueses i de possibilitats. Posar cara i rostre és el primer pas per contribuir a una societat més inclusiva que no deixi en els marges a cap ésser humà que sempre és el seu autèntic valor.
Ens sembla important que, de cara a afrontar el problema social que tenim al davant, al costat de la proximitat, comencem afrontant amb diligència la prevenció de les situacions que porten al sensellarisme. Com en la salut, la transformació comença prevenint les circumstàncies que el provoquen. En aquest sentit són moltíssims els aspectes que intervenen perquè una persona acabi en situació de sense llar.
Podríem dir que cada persona té la seva pròpia història i el seu propi procés. No obstant això, hi ha alguns aspectes que coincideixen en els processos de la majoria de nosaltres i nosaltres. Aquests elements tenen molt a veure amb la manca de recursos econòmics i d’ajudes socials; amb la manca d’un treball digne; amb les circumstàncies personals (malaltia, addiccions, relacions familiars, hàbits …); i al final, amb l’absència d’accés al dret a un habitatge.
Si aquestes són les circumstàncies que aboquen a tantes cares i rostres a viure al carrer, com a societat hem d’afrontar el repte de treballar juntes i junts en la prevenció del problema. En aquest sentit ens preocupa aquest tipus de societat que estem construint on les relacions s’estan debilitant i on els llaços personals es trenquen o es mouen des claus utilitaristes o economicistes. Al costat d’això, ens preocupa enormement la realitat de la feina que impedeix, en moltes ocasions, una vida digna que possibiliti sortir de l’exclusió i de la pobresa.
Per això, amb l’objectiu de prevenir i de dir prou! a la situació que viuen tantes persones sense llar, vam realitzar les següents peticions als diferents col·lectius implicats:
- A la ciutadania: el sensellarisme és sempre una vulneració de Drets que té solució. Per això, és important superar prejudicis i pors, i aproximar-nos amb molt de respecte i delicadesa a aquestes persones: només quan vam descobrir en ells cares i rostres concrets, se’ns permetrà afrontar el problema que té solució des de la clau de la relació i de la humanitat . El que ens humanitza és la relació.
- A les entitats socials: agraïm l’innegable treball que realitzen en nom de tots i totes. En aquest sentit, cal seguir impulsant espais de coordinació i treball en xarxa, de cara a avançar en respostes adequades i eficaces a situacions de prevenció del sensellarisme.
- Als mitjans de comunicació: els demanem una informació sensible i no estereotipada de la realitat de les persones en situació de sense llar, on s’incorpori el discurs i narrativa de les pròpies persones afectades pel fenomen dels sense llar.
- A les administracions públiques: reclamem el desenvolupament d’unes polítiques públiques de prevenció del sensellarisme reals, que s’anticipin a la pèrdua de la llar i que garanteixin l’accés als recursos adequats, així com l’impuls de mesures d’accés a un habitatge públic de lloguer social. igualment en sembla important que es potenciïn empreses socials d’inserció i cooperatives sense ànim de lucre com a espais privilegiats on avançar en processos d’inclusió juntament amb aquelles persones que ho tenen difícil en el mercat laboral convencional.
I tu, què hi dius? Digues prou. NINGÚ SENSE LLAR
